dissabte, 24 d’octubre del 2009
xàfeg
dissabte, 3 d’octubre del 2009
chaos reigns
ja estan aquiiiii....els dels avions dels collons. un any més.
he enquestat amistats/companys de feina i el 95% diu estar a favor del festival del soroll aeri, delsquals un 75% manifesta que li encanta i mai no s'ho perd.
he enquestat amistats/companys de feina i el 95% diu estar a favor del festival del soroll aeri, delsquals un 75% manifesta que li encanta i mai no s'ho perd.
el 5% restant correspon al que no saben ja que diuen desconèixer la seva existència (n'hi ha que són afortunats).
és a dir, tornarà a ser un èxit de massivitat i només jo en contra i sense suport moral ni res.
*
astorada: ahir vaig fer la despesa de comprar una bossa de 5kg de taronges al mercadona, ja que duia carret de la compra i així ja tindria suc per a tots els dies de la setmana i més.
i tot celebrant la inauguració de la temporada del suc de taronja matinal, llegeixo que no provenen pas de valència, múrcia o similar, sino de l'argentina (.....!!). són de la marca mirame (era una bona pista que no vaig parar a llegir).
m'han agafat variats mals (cap i ventre simultanis) només de pensar en la petjada ecològica monumental que aixó significa. quin mal.
cal llegir les etiquetes! sempre! als supermercats del meu barri també abunden les pomes del sudtirol i de frança. on va a parar la fruita dels horts locals? una s'imagina un inncessant moviment de camions i avions i vaixells i trens amunt i avall del món transportant el mateixos productes d'aquí cap allà i viceversa.
renovats els vots per tal de seguir consumint productes locals i de temporada.
+
imatge: moment de la mítica actuació de la guanyadora serbia (marija serifovic - molitva) al festival d'eurovisió el 2007. premi de 4,700kg de taronja pura argentina a qui em digui el minut i segons exactes -3 oportunitats- on es diu kolikoputa.
+
al youtube: morrissey - life is a pigsty
dissabte, 22 d’agost del 2009
cara b
recient iniciada la cara b de la meva vida, amb els gran èxits de la cara a força clars, i les grans pífies, també.m'agrada la cara b. és còmoda i té molt bones vistes.
*
escolto en neil halstead, i saborejo cada vegada més intensament, les petites coses.
escolto en neil halstead, i saborejo cada vegada més intensament, les petites coses.
que amaguen tants nous móns per a descobrir.
+
imatge: the other side of twilight.
+
al youtube: neil halstead - queen bee
diumenge, 17 de maig del 2009
derrapant
el cim cap als 40 comença a accelerar-se amb una baixada sense frens cap a l'aspecte que aquesta edat definitiva em regala.a hores d'ara, ja només em tutegen família i amistats.
tota la resta de l'espectre del món dels serveis em tracta de vostè, incloent taxistes que em podrien fer de pares, peixateres que em podrien fer de mares, perruqueres que em podrien fer de filles, i dependents que em podrien fer de germans.
aquesta vostejamenta ha arribat abans de pretendre-la, ara resulta que a mi, el jovent (i la resta) em tracta amb més respecte del que caldria. jo que volia seguir una temporada més vagarejant per les voreres del món adult sense gaires ganes d'entrar-hi, però m'hi empenyen, aquesta gent, i cap a dins toca.
**
viscut i encara no superat un gran canvi de sistema informàtic (segon i desitjo que per darrer cop a la vida) al món laboral.
**
viscut i encara no superat un gran canvi de sistema informàtic (segon i desitjo que per darrer cop a la vida) al món laboral.
gegantina quantitat de problemes i dificultats i tensions i malgastament d'hores de vida privada allà perdudes. tot plegat, molt cansat i pesat i gens emocionant.
afortunadament, s'ha vist compensat amb un cap de setmana de reunió familiar amb tots tres nebodets, i un concert inesperat i curiós, que han aconseguit allò al que s'aspira el cap de setmana: desconnectar.
^
imatge: josef schuster (1879).
+
al youtube: the national - available
diumenge, 26 d’abril del 2009
pablo
nescut el dia 16. es va fer esperar, però va valer la pena: és una preciositat.i ja van tres!
+
al youtube: the mary onettes - pleasure songs
dissabte, 14 de març del 2009
etsyada
.
.
.
.
.
.
.
.
imatge: testos de feltre de papaververt
+
al youtube: marit larsen + if a song could get me you
diumenge, 1 de març del 2009
éssers d'eixe món - capítol u
abans, als busos de barcelona, era típica la presència d'una senyora que es plantava al costat del conductor per lligar amb la tècnica de fer petar la xerrada.amb un estudiat estil pseudo simpàtic amb tocs de picardia, anava desafogant les seves ànsies seductores -davant la vergonya aliena de la resta d'usuaris, sofrits oients i espectadors obligats del xou-.
els efectes de tal situació sobre el conductor eren dos i oposats:
passava a reduïr la ja habitualment reduïda velocitat, de tant engrescat per la conversa.
passava a augmentar (gran miracle!) l'habitualment reduïda velocitat, de tant euforitzat per la conversa.
i en els dos casos, passava a saltar-se parades, a oblidar-se d'obrir la porta per deixar baixar la gent, a frenar més bruscament encara, a cometre infraccions variades, etc.
(com a agent provocador també hi havia la versió d'avi jubilat que no té qui l'escolti, però això seria un altre capítol).
*
actualment, a més de que ja hi ha conductores, està prohibit pretendre fer trempar els conductors de bus mentre treballen, i no se'ls pot distreure (gran eufemisme).
i aquestes senyores, emprenyades, han fet una espantosa mutació.
ara són el monstre que vol arribar al final de l'autobús.
és una ànsia tal, que no defalleixen tot i la gran dificultat afegida de l'incòmode disseny dels busos, que complica tantíssim el moure's-hi i el caminar-hi.
a cada bus que agafo en hora punta (matí i tarda) trobo entre dos i cinc exemplars del monstre mutant. llueixen una gran agressivitat cap als que ens estem quiets allà dins, i no dubten en empènyer, trepitjar, donar cops de colze i estrebades de tota mena en aquells passadisos tant inhumanament estrets. tot sigui arribar a la meca/meta.
quin suplici! tolerància zero!
proposo la formació d'activistes anti monstre mutant que bloquegin els passadissos amb els seus cossos (obessos benvinguts), les seves motxil.les (turistes barats, benvinguts), els seus cotxets (pares i mares de nadons, de bessons i trigèmins, benvinguts) i tot allò que pugui ser igualment útil i que ara mateix no se m'acut.
tot sigui fer tornar els monstres a la versió senyora que peta la xerrada, i com a acte actualment il.legal, se les sancioni apropiadament i se les faci baixar del bus. recoi.
+
al youtube: escape with romeo - it's loneliness
dilluns, 23 de febrer del 2009
scorpions
homenatge nostàlgic a la setmana blanca d'ara fa 24 (!!) anys (una setmana lliure al febrer, el conseller maragall no és gaire original).
als de segon de bup ens van dur a porté-puymorens -primera i darrera esquiada de la meva vida- i mentre era a la dutxa, les meves tres companyes de classe i habitació -fans de wham!- em van remenar la bossa, tot obtenint la troballa d'un k7 dels scorpions.
es van esgarrifar davant tal gust quinqui i em van acusar de heavy per a la resta del meu bup. coi d'etiquetes.
brutal (la bufa que porta el klaus meine).
als de segon de bup ens van dur a porté-puymorens -primera i darrera esquiada de la meva vida- i mentre era a la dutxa, les meves tres companyes de classe i habitació -fans de wham!- em van remenar la bossa, tot obtenint la troballa d'un k7 dels scorpions.
es van esgarrifar davant tal gust quinqui i em van acusar de heavy per a la resta del meu bup. coi d'etiquetes.
brutal (la bufa que porta el klaus meine).
diumenge, 15 de febrer del 2009
plaers, (plaers)!
cada vegada em resulta més complicat accedir a l'aquest antuvi senzill blog.se m'ofereixen tota mena d'opcions i possibilitats tècnologiques que ni em plantejo.
no es podria tornar a la simplicitat inicial? qui és que demana tants canvis, i total per a què??
*
allò que cal saber/veure/visitar/escoltar:
als pobres desgraciats que se'ns anomena gran públic, ens volen ajudar tota mena de mitjans que córren en posar-nos al dia de tot el que calgui, i més.
resums, crítiques, valoracions, sinopsi, explicacions, ens faciliten la feina d'esforçar-nos a entendre, i ens eviten pensar i decidir, criticar, i valorar, no fos que ens fes mal el cap -ja prou saturat amb el nostre pobre cada dia-.
+
i en cas que una (o un) sentís el (rar?) repte de la curiositat o la necessitat del propi criteri, es veuria llençat a un difícil repte.
per començar, caldria tenir uns gustos previs no coneguts pels mitjans (com mes gran et fas més et costa, coses de l'edat) i en cas de no poder seguir complint amb el requisit (passa molt, a mi, per exemple), llavors caldria no escoltar la tele ni la ràdio ni llegir diaris , ja que tots ells són mitjans simpatitzants als resums auditius/visuals/escrits de tot allò cultural que esdevingui novetat (horror, sembla ser que els paguen per promocionar cultura!).
si una (o un) volgués sentir el plaer del descobriment (gran i recomanable plaer i que acostuma a premiar amb molt més del que un/a espera), hauria de lluitar coratjosament contra els mitjans: no escoltant, no llegint, no mirant. és una mica complicat, pero val la pena. molt la pena.
el plaer de descobrir, el plaer de no saber el que ve, ni el que vindrà, el com serà tot plegat, i com acabarà, no té preu.
ho vaig viure fa uns dies amb la grandíssima revolutionary road, i ho he viscut de nou aquesta nit en el que ha resultat un concert memorable -i rememorable ja que els mitjans ni l'han anomenat (gràcies, gràcies!)-.
només coneixia un parell de bones cançons, i el repte consistia en si justificarien concert (i els calers) i, sí, com tot bon repte, ha resultat un grandíssim plaer.
memorablíssim concert. excel.lent posada en escena (extra bonus) senzilla, subtil, estètica, fosca, perfecta. so currat, directe i brut. canya i subtilesa. sorpresa final amb el cantant saltant entre el públic i tots plegats agenollats (!!).
*
ah, els grans plaers anònims, com molen...!!!
(concert: 14/02/2009 - pink turns blue - sala salamandra)
+
a la imatge: Pandora, John William Waterhouse , 1896.
al youtube: pink turns blue - walking on both sides.
diumenge, 8 de febrer del 2009
diumenge a darrera hora
mentre intento arreglar els links que se m'han anat posant de totes les mides possibles menys de la que caldria, mentre busco cançons al youtube, i mentre xerro amb el meu guru musical que em posa al dia, ha anat passant el temps (ai, el temps!!).i se m'ha fet l'hora d'anar a dormir, sense haver pogut expressar les meves abundoses inquietuts actuals.
*
així que faré una mica de trampa i posaré una llaminadura:
la petita akane, que molts ja sabreu qui és, i qui no, doncs us la presento. està a punt de fer els tres anyets i actualment viu feliç i lliure per la província d'oaxaca -mèxic-.
+
al youtube: sexy sadie - nonsense
diumenge, 1 de febrer del 2009
troballes -rectificat!-
al carrer rocafort, baixant a mà dreta, una mica abans de la gran via (no em deixa ratllar l'errada anterior: l'avinguda de roma), hi ha un supermercat amb una magnífica provisió de productes d'arreu del món. sento no poder concretar millor el nom (alguna cosa + color) ni el número del carrer. si, nº 85.val la pena la visita, per la varietat i qualitat de la seva oferta -que inclou parament de la llar per a preparar i presentar àpats orientals-, tot i l'antipatia de la mestressa o senyora que atèn i del preu una mica elevat dels seus productes (importats, i tal).
allà vaig trobar un producte de la marca mrs. bridges, l'impactant sun dried tomato & balsamic chutney, que és una mena de ketxup de luxe.
allà vaig trobar un producte de la marca mrs. bridges, l'impactant sun dried tomato & balsamic chutney, que és una mena de ketxup de luxe.
.
n'hi ha que tenen la traça de saber fer la melmelada a casa, com la violette.
jo no descarto trobar el moment, però mentrestant, estic intentant -que díficil escollir!- fer una petita comanda inicial que inclogui alguna melmelada, alguna mostassa, alguna salsa... mmmm....!!
+
al youtube: placebo - special needs
divendres, 23 de gener del 2009
els 40 cops
molts (de) dies d'absència.ara tot són teranyines i rovells i grinyols. es perd l'hàbit, es perd la forma, es perden les ganes, i tot d'una, es revifa.
no pretenia trigar tant, però ja se sap, falta el temps i sobren les inèrcies.
gairebé dos mesos i un canvi d'any fan replantejar si cal prendre decisions transcendentals, o què.
però encara no, que una mai no sap trencar definitivament del tot, amb res.
potser una mudança, potser més endavant, per ara s'escull la comoditat del que es coneix.
+
el 2009 és l'any dels meus 40.
la xifra fa prou respecte.
fas veure que no va amb tu, però sí.
són tots teus, així que caldrà anar-se fent a la idea del gran nombre d'espelmes que portes bufades.
l'aproximació ja comença a ser més conformada -quin remei-.
però els darrers mesos han estat una mica crítics. angoixes, teràpies i un batibull de coses que toca anar encarant (i superant).
l'aproximació ja comença a ser més conformada -quin remei-.
però els darrers mesos han estat una mica crítics. angoixes, teràpies i un batibull de coses que toca anar encarant (i superant).
+
tot d'una t'arriba un atac d'ansietat i no entens gaire com. no hi ha -tants- motius, i tu creies que podies, total és el que fa tothom.
doncs no. de cop i volta tot t'escanya.
un entranyable doctor t'escolta. et dona un apreci humà que no esperes. i et recepta unes pastilles que no vols. si no prens ni una aspirina, com aniràs a prendre allò?
però ho acabes fent, perquè cal estar bé per a reiniciar-se, com els ordinadors.
per a deixar de medicar-te, busques alternatives i et cau a les mans un cd amb paraules màgiques, que es fan dir meditació. es fa la llum, i poc a poc tot torna a arrencar. tornes a dormir, a respirar. deixes de sentir els sotracs del teu cor a contratemps, els nervis es tornen a adormir. torna la pau, i torna la guerra.
i així seguim.
*
en uns mesos la moore ens durà un nou regal: en pablo, l'esperem cap a principis d'abril. ja serè trieta. i mentrestant, en rafa i l'anton no paren de créixer i de fer-se estimar.
^
tot d'una t'arriba un atac d'ansietat i no entens gaire com. no hi ha -tants- motius, i tu creies que podies, total és el que fa tothom.
doncs no. de cop i volta tot t'escanya.
un entranyable doctor t'escolta. et dona un apreci humà que no esperes. i et recepta unes pastilles que no vols. si no prens ni una aspirina, com aniràs a prendre allò?
però ho acabes fent, perquè cal estar bé per a reiniciar-se, com els ordinadors.
per a deixar de medicar-te, busques alternatives i et cau a les mans un cd amb paraules màgiques, que es fan dir meditació. es fa la llum, i poc a poc tot torna a arrencar. tornes a dormir, a respirar. deixes de sentir els sotracs del teu cor a contratemps, els nervis es tornen a adormir. torna la pau, i torna la guerra.
i així seguim.
*
en uns mesos la moore ens durà un nou regal: en pablo, l'esperem cap a principis d'abril. ja serè trieta. i mentrestant, en rafa i l'anton no paren de créixer i de fer-se estimar.
^
imatge: if chinatown gray day - lisbeth firmin
al youtube: loquillo + trogloditas i el seu rock n roll star.
al youtube: loquillo + trogloditas i el seu rock n roll star.
diumenge, 30 de novembre del 2008
post-brusel.les
una setmana de fred i feina a brusel.les, premiada amb un bon botí de delícies de les que fan pujar la moral -i la xifra de la bàscula-
+
al youtube: dEUS - 7 days, 7 weeks.
divendres, 26 de setembre del 2008
actualització 260908
fet el primer pseudo brioix (gegant) seguint tècniques professionals -tres dies entre l'inici i el resultat-, segons recepta del gran mestre flequer senyor dan lepard (nom amb reminiscències heavy metals però crec que res a veure).agraïnt la inspiració a la part de la família de madrid que em porta molt d'avantatge (veure el que fan el meu cunyat i d'altres iniciats aquí).
el resultat ha estat prou bonic i boníssim, en concret les aromes que circulen per la llar. la molla no ha quedat tant abrioixada com hauria de ser, aparenta més la d'un pa de motlle -groguenca-, però el sabor és total i estoradament a brioix amb un encantador regust a mantega de la bona, així que ara només que queda perfeccionar la textura (prometo no fer servir mai més la paraulota). i molt il.lusionada. (!!!).
+
demà tercera classe pràctica de fer mitja. ja he elaborat un subproducte semi digne i prou amorf. i ja m'ha nescut el delit intern anomenat vici per les llanes, que només caldrà obeir i començar a fer bufandes, mentre no s'inicia el segon curs on s'arribaria a perfeccionar la tècnica via saber fer mitjons i d'altres peces complicades.
*
com que no tinc temps per a temes més personals, em remeto i suscric a les sàbies paraules d'aquest blogaire:
+
al clip de la dreta: grauzone - eisbär: http://es.youtube.com/watch?v=HhtxqvAlIpo
dissabte, 20 de setembre del 2008
oh, el que veig!
mai res és per casualitat.
reincideixo amb houellebecq, un cop superat el profund trau que em va causar la possibilitat d'una illa, com a femella i com a propera als 40 i com més coses que ara mateix no tinc el temps per a comentar. encara haig de fer els deures del meu nou iniciat curs de fer mitja, i demà ja toca la segona classe pràctica.
reincideixo amb houellebecq, un cop superat el profund trau que em va causar la possibilitat d'una illa, com a femella i com a propera als 40 i com més coses que ara mateix no tinc el temps per a comentar. encara haig de fer els deures del meu nou iniciat curs de fer mitja, i demà ja toca la segona classe pràctica.
per raons particulars, em calia un nou xoc del seu realisme tant brutal com proper, i he adquirit voluntàriament el partícules el.lementals, que em té abduïdíssima -a mi, i a tot-hom qui comparteix temporalment veïnatge amb mi al metro i té curiositat en llegir el que llegeixo, que resulten ser escenes d'allò més picants-.
i resulta que al youtube m'entrebanco amb això:
concert de velles glòries dels 80 a moscou, en algun moment recent del passat proper.
cal estar inmers en l'ona houellebecquiana per a flipar amb els perpetrants + la concurrència?
*
a la dreta de les seves pantalles, un altre moment estel.lar del concert, altrament anomenat tots fem playback, i què.
cal estar inmers en l'ona houellebecquiana per a flipar amb els perpetrants + la concurrència?
*
a la dreta de les seves pantalles, un altre moment estel.lar del concert, altrament anomenat tots fem playback, i què.
