dilluns, 23 de febrer del 2009

scorpions

homenatge nostàlgic a la setmana blanca d'ara fa 24 (!!) anys (una setmana lliure al febrer, el conseller maragall no és gaire original).
als de segon de bup ens van dur a porté-puymorens -primera i darrera esquiada de la meva vida- i mentre era a la dutxa, les meves tres companyes de classe i habitació -fans de wham!- em van remenar la bossa, tot obtenint la troballa d'un k7 dels scorpions.
es van esgarrifar davant tal gust quinqui i em van acusar de heavy per a la resta del meu bup. coi d'etiquetes.

brutal (la bufa que porta el klaus meine).


diumenge, 15 de febrer del 2009

plaers, (plaers)!

cada vegada em resulta més complicat accedir a l'aquest antuvi senzill blog.
se m'ofereixen tota mena d'opcions i possibilitats tècnologiques que ni em plantejo.
no es podria tornar a la simplicitat inicial? qui és que demana tants canvis, i total per a què??
*
allò que cal saber/veure/visitar/escoltar:
als pobres desgraciats que se'ns anomena gran públic, ens volen ajudar tota mena de mitjans que córren en posar-nos al dia de tot el que calgui, i més.
resums, crítiques, valoracions, sinopsi, explicacions, ens faciliten la feina d'esforçar-nos a entendre, i ens eviten pensar i decidir, criticar, i valorar, no fos que ens fes mal el cap -ja prou saturat amb el nostre pobre cada dia-.
+
i en cas que una (o un) sentís el (rar?) repte de la curiositat o la necessitat del propi criteri, es veuria llençat a un difícil repte.
per començar, caldria tenir uns gustos previs no coneguts pels mitjans (com mes gran et fas més et costa, coses de l'edat) i en cas de no poder seguir complint amb el requisit (passa molt, a mi, per exemple), llavors caldria no escoltar la tele ni la ràdio ni llegir diaris , ja que tots ells són mitjans simpatitzants als resums auditius/visuals/escrits de tot allò cultural que esdevingui novetat (horror, sembla ser que els paguen per promocionar cultura!).
si una (o un) volgués sentir el plaer del descobriment (gran i recomanable plaer i que acostuma a premiar amb molt més del que un/a espera), hauria de lluitar coratjosament contra els mitjans: no escoltant, no llegint, no mirant. és una mica complicat, pero val la pena. molt la pena.
el plaer de descobrir, el plaer de no saber el que ve, ni el que vindrà, el com serà tot plegat, i com acabarà, no té preu.
ho vaig viure fa uns dies amb la grandíssima revolutionary road, i ho he viscut de nou aquesta nit en el que ha resultat un concert memorable -i rememorable ja que els mitjans ni l'han anomenat (gràcies, gràcies!)-.
només coneixia un parell de bones cançons, i el repte consistia en si justificarien concert (i els calers) i, sí, com tot bon repte, ha resultat un grandíssim plaer.
memorablíssim concert. excel.lent posada en escena (extra bonus) senzilla, subtil, estètica, fosca, perfecta. so currat, directe i brut. canya i subtilesa. sorpresa final amb el cantant saltant entre el públic i tots plegats agenollats (!!).
*
ah, els grans plaers anònims, com molen...!!!
(concert: 14/02/2009 - pink turns blue - sala salamandra)
+
a la imatge: Pandora, John William Waterhouse , 1896.
al youtube: pink turns blue - walking on both sides.

diumenge, 8 de febrer del 2009

diumenge a darrera hora

mentre intento arreglar els links que se m'han anat posant de totes les mides possibles menys de la que caldria, mentre busco cançons al youtube, i mentre xerro amb el meu guru musical que em posa al dia, ha anat passant el temps (ai, el temps!!).
i se m'ha fet l'hora d'anar a dormir, sense haver pogut expressar les meves abundoses inquietuts actuals.
*
així que faré una mica de trampa i posaré una llaminadura:
la petita akane, que molts ja sabreu qui és, i qui no, doncs us la presento. està a punt de fer els tres anyets i actualment viu feliç i lliure per la província d'oaxaca -mèxic-.
+
al youtube: sexy sadie - nonsense

diumenge, 1 de febrer del 2009

troballes -rectificat!-

al carrer rocafort, baixant a mà dreta, una mica abans de la gran via (no em deixa ratllar l'errada anterior: l'avinguda de roma), hi ha un supermercat amb una magnífica provisió de productes d'arreu del món. sento no poder concretar millor el nom (alguna cosa + color) ni el número del carrer. si, nº 85.
val la pena la visita, per la varietat i qualitat de la seva oferta -que inclou parament de la llar per a preparar i presentar àpats orientals-, tot i l'antipatia de la mestressa o senyora que atèn i del preu una mica elevat dels seus productes (importats, i tal).
allà vaig trobar un producte de la marca mrs. bridges, l'impactant sun dried tomato & balsamic chutney, que és una mena de ketxup de luxe.
.
n'hi ha que tenen la traça de saber fer la melmelada a casa, com la violette.
jo no descarto trobar el moment, però mentrestant, estic intentant -que díficil escollir!- fer una petita comanda inicial que inclogui alguna melmelada, alguna mostassa, alguna salsa... mmmm....!!
+
al youtube: placebo - special needs

This page is powered by Blogger. Isn't yours?