dimecres, 31 de gener del 2007

wow, estropicis i dutxes nocturnes

he intentat imaginar els avantatges que pot suposar per a la meva vida d'usuaria habitual el nou windows wow, i o em manca imaginació o em sobren facilitats amb l'actual sistema. ja estic bé com estic, i preferiria que les innovacions tecnològiques anéssin una miqueta més poc a poc, que una és inadaptada nata als canvis i tot això li afecta més del que no sembla. calia un nou windows? a mi no, i diria que a la butxaca del sr. gates tampoc. la perspectiva del temps ens farà saber si el món agraeix aquesta innovació, o no.
+
desitjo profundament que el follet maligne que se m'ha instalat a la cuina desaparegui a partir de demà, en l'avinentesa del canvi de mes. no desitjo que vagi a cap altra llar, això seria molt lleig per part meva. que marxi on no emprenyi a ningú, com a destí prioritari urgent i express.
a la cuina, a part de que la caldera segueix sense funcionar, com més avall detallaré, han passat d'altres coses, a saber:
-dilluns: la rentadora va fer petar els ploms i a més perdia aigua per sota. té onze anys i bon aspecte en general. la tracto bé i treballa amb prou descansos. no m'atreveixo a tornar-la a posar.
-dimarts: la nevera se'm va buidar al damunt. en realitat es va trencar una peça de plàstic que aguanta l'estanteria central, i tot el seu contingut va caure al meu damunt i/o rodalies, per acabar finalment al terra. resultat: el pot de ketxup i un pot de melmelada trencats, empastifada impressionant al terra amb vidres barrejats i la resta de productes fent una orgia fastigosa al damunt. una nova estanteria ja ha estat encarregada (no es ven la peça defallida sola) i si tot va bé aviat la tindré i la nevera deixarà de tenir l'aspecte de caos que té ara mateix.
-dimecres (avui). en treure un plat del microones pel damunt del meu cap (és damunt la nevera) m'ha relliscat i ha volat per la cuina, caient finalment al terra amb el seu valuós contingut: carxofes bullides. 17h: plat i carxofes segueixen a la cuina, davant el trauma que em causa haver de tornar a fregar estropicis.
tremolo de pensar que em pugui quedar sense nevera o sense rentadora. no deixo d'agraïr a la ciència totes les facilitats que ha dut a la vida domèstica i que quedi constància de la contradicció que emmana d'aquest escrit, i en general, de tot el que dic, penso o imagino.
*
com que m'haig de desofegar d'alguna manera, aquí van els darrers aconteixements relacionats amb la caldera (només apte per a massoques o pervertits aficionats a les desgràcies domèstiques):
la peça de la caldera no arriba. n'hi ha per dies. problemes molt estranys i que no havien passat mai amb la distribució de la peça. el servei d'atenció al client de gas natural m'aclapara a trucades. m'informen que han rebut una comanda de peces i potser hi ha la meva. m'informen que els sap molt de greu però que la meva peça no hi era. m'informen que estàn fent el seguiment del meu cas i que ho sàpiga. per trucar que no sigui. la cançoneta que posen mentre et deixen en espera (la de l'anunci de la tele, que és la dels anuncis de la casa de las mantas que feien per la ràdio) la relacionaré per sempre més amb la caldera i la manca d'aigua calenta i les dutxes a base de pots d'aigua escalfada a la cuina (dutxes ecològiques, que es gasta molta menys aigua). és a dir, serà la banda sonora d'un periode especialment incòmode de la meva vida. ho sento per l'irving berlin que segurament no la va crear amb aquestes intencions. la publicitat perverteix la música d'una manera insospitada i terrible.
fruit de l'adaptació a les circumstàncies se'n deriva una inadaptació a l'antiga normalitat. quan sóc a la feina i obro l'aixeta i surt aigua calenta em maravello tant que em venen ganes de pegar salts i bots i xisclar com un mico exaltat de tant miraculós com ho trobo.
+
els meus desordres obsessius compulsius es troben actualment aturats dins el terme i concepte dutxa. aprofitant una de les manies del meme de la ínia, que és dutxar-se de nit, aprofitaré per a aprofundir en el significat del costum dutxa matinera versus el costum dutxa nocturna.
en primer lloc, aclariré que jo també sóc de dutxa nocturna. el motiu principial a l'hivern és que de nit la casa està més escalfada, el secundari és que així puc dormir uns minuts més, i el general és que a la nit tinc temps per a les cures post-dutxa com són les cremes i tal.
per altra banda, i seguint amb les bondats de la dutxa nocturna, diré que, en contra del que proclamen els fonamentalistes de la dutxa matinera, la dutxa nocturna és més higiènica.
la dutxa matinera deixa aquella fantàstica sensació de frescor i netedat, puresa per a afrontar un nou dia etc, però durant el dia, el cos transpira, traspua i es va embrutant de milers de partícules contaminants (per no dir virus i bacteris i fongs i altres bitxets com podrien a arribar ser puces o polls). tornar a casa amb aquesta capa, potser invisible però real, de brutícia, refregar-se pels sofàs i les cadires, i finalment ficar-se al llit, als entranyables llençols de casa, em sembla una gran marranada.
el cicle neteja + brutícia lògic es torna ilògic amb la dutxa matinera, i la seva acceptació social, almenys a casa nostra, hauria de ser estudiada i analitzada. les conclusions podrien ser no gaire agradables, però caldria afrontar-les i assumir-les (hipocresia?...).
afegiré que la dutxa matinal + la dutxa nocturna (que deu practicar una selecta minoria dels fonamentalistes de la higiene) no és recomanada pels dermatòlegs ni pel govern ara que mira de fer-nos estalviar aigua.
ja acabo per avui, que ara toca planxa, tot pregant que l'artefacte respongui al que s'espera d'ell i no em dongui cap més ensurt.
demà comença el nou semestre: classes. no sé com aniràn perquè els meus pares tenen la casa en obres i vindràn a dinar a casa aleatòriament i alevosament. com per exemple: demà.
*
imatge: els buscadors de la peça de la meva caldera, en primícia.

divendres, 26 de gener del 2007

mandaovien

aviam. estic molt refredada i segueixo sense aigua calenta, però és divendres i fa sol, i això em fa pensar en positiu i recordar que ambdòs inconvenients són reversibles (espero).
però ni el solet ni el divendres no em poden fer oblidar la incompetència dels de gas natural.
dilluns, el tècnic d'urgència de la caldera em va dir que la peça de recanvi trigaria 48 hores en arribar.
però no em va dir que si no l'hi demanava immediatament allò ja no es consideraria urgència i en tal cas la peça trigaria 7 dies. com que davant d'un pressupost inesperat vaig preferir fer la clàssica consulta amb el coixí i la vaig demanar l'endemà, ara resulta que la peça qui sap on para.
i cap element de l'engranatge burocràtic de gas natural no hi poden fer res al respecte. cal esperar amb paciència a la resolució de la incidència, conclusió de la senyoreta teleoperadora tot i les meves lamentacions de que estar-se sense aigua calenta durant una setmana és una barbaritat, i que quin sentit té enviar un tècnic d'urgència si després la urgència la transformen ells mateixos en no-urgència i al damunt no se m'informa. res. ella no hi pot fer res de res de res. puc fer una queixa per escrit, és clar. el dret a la pataleta me'l deixen tenir. la peça dels collons dormita en algun racó quan fa dos dies que hauria d'estar treballant a tot ritme dins la meva caldera.
+
per tal de desmentir el rumor de que fa cinc dies que no em dutxo, aclariré que sí. que em dutxo. a la cuina escalfo aigua a l'olla de fer escudella, la trasllado al lavabo i allà, amb l'ajuda d'un cassó petit em vaig tirant l'aigua calenta pel cap (cal rebaixar-la una mica amb aigua freda de l'aixeta). estil jungla o estil romà o estil peli destape dels setanta. les primeres vegades feia gràcia, però actualment ja no. vull dutxar-me en condicions, vull que l'aigua calenta torni a sortir per la carxofa!!!
*
per oblidar el mal humor generat per una situació tant lamentable, i ho reconec, per descansar braços que estic baldada entre olles i cassons i esforços variats, ahir tarda vaig tenir la iniciativa i l'empenta i el valor d'anar a una nova pelu del barri i demanar un bon tall de cabells. l'engrescada perruquera em va fer el pentinat de la victoria beckham sense informar-me d'un detall tant rellevant. avui, agraïda a la providència via internet, ja ho he sabut, i pateixo un atac de ridiculesa aguda. primer pel pentinat, que em queda quico i que no m'afavoreix en absolut (reminiscències maripauhuget) i després per la humiliació que em significa imitar algú, cosa que jo mai de la vida faria conscientment. mai. i menys per anar suposadament a la moda. coi.
donat que durant el procès i fins el moment d'arribar a casa, vaig estar ben contenta, caldrà deduir que vaig ser drogada o hipnotitzada o posseïda o abduida d'alguna manera que encara no entenc. sigui com sigui, el primer que faré en sortir de la feina serà anar (amb gorra) cap a la pelu a desfer aquest malentès en forma de pentinat a la (horror) moda.
+
bé, doncs, és divendres i fa solet i la providència o el temps o la bona voluntat de qui calgui faràn que el refredat, la caldera i el pentinat siguin oblidats, en un temps prudencial, per sempre més per irrellevància aguda.

dimarts, 23 de gener del 2007

requeixes d'hivern

23 de gener. fa fred, dimarts. cap pont a l'horitzó. estic sense aigua calenta. no aconsegueixo fer ordre. no he anat de rebaixes. se m'ha acabat el te verd i el negre no em ve de gust. he perdut la inspiració per a cuinar (que no la gana): sintomatologia hivernal aguda.
els efectes secundaris es manifesten en forma de manies variades i malhumorades: no em fa el pes el blogger beta i menys encara el seu lligam (?) amb el google i jastabé d'empreses que s'emboliquen entre elles i ens deixen als consumidors obligats a relacionar-nos amb qui potser no voldriem, si poguessim escollir.
i jastabé d'ofertes de treball humiliants (qui pot viure amb 15.000 € bruts l'any??? qui té els sants collons de pagar aquesta misèria i preten rebre a canvi una feina ben feta???)
un dels meus somnis si em toqués la primitiva consisteix en que reclutaria un regiment de persones (benpagadíssimes) com a candidats perfectes per a tot tipus de feina. anirien a les entrevistes, farien caure de cul els entrevistadors amb la seva professionalitat i experiència i personalitat, i un cop se'ls digués el salari, esclatarien a riure, escandalosament. i marxarien rient, escandalosament. l'activisme duraria fins que els salaris fossin dignes del que demanen i del nivell de vida, i no tinc cap dubte que els meus candidats es duplicarien i triplicarien i multiplicarien fins aconseguir la fita. somniar és gratis. caure de cul a la realitat, també.
+
ara anem per a la funesta relació caldera a gas (natural) + agbar (o aigua amb calç i clor i verins variats a preu d'aigua de manantial pur):
la meva fins ara sorollosa però professional caldera fagor ha fet un pet, i ja no treu aigua calenta. el tècnic em diu que:
1. la calç de l'aigua s'ha carregat una peça fonamental de la caldera (com als anuncis aquells de la tele).
2. la peça fonamental val 336 € i triga dos dies en arribar.
3. la garantia per a 5 anys de la caldera no cobreix la peça fonamental, doncs ja en fa 6 que la tinc.
4. aquestes calderes, un cop passada la garantia, comencen a petar. avui serà la peça fonamental, demà serà una altra, i així em passaré la resta del temps fins que decideixi canviar de caldera.
5. encara que canvii de caldera, si no tinc un aparell que tregui la calç de l'aigua, tornaré a tenir el mateix problema.
conclusions:
agbar: menys edificis fàlics i més vergonya: l'aigua que pago al preu més car d'espanya no es pot beure (ecs) i al damunt se'm carrega la caldera. on s'és vist??
fagor i tots aquells fabricants que fan el mateix, i el món capitalista en general: llençar aparells cada cinc anys no és sostenible, és lamentable. i aviat les deixalleries ens taparan les vistes.
*
no em queda més temps. el proper serà en positiu :)

dijous, 11 de gener del 2007

(primer) resum dels darrers 15 dies

salutacions. sóc l'encarregada del manteniment d'aquest blog i confirmo que aquest 2007 s'ha iniciat amb el seu corresponent incompliment de promeses, en concret la d'escriure-hi més sovint.
els motius son tant variats que donarien per a extendre'm molt. els podria resumir en:
8 magnífics dies a màlaga, córdoba i granada: tres ciutats encantadores cadascuna al seu estil, i on es menja espectacularment bé i divers de l'una a l'altra, o no (depèn), es camina molt (si es vol), i fa bon temps gairebé sempre (per exemple, aquests 8 dies).
3 dies de descans a barcelona incloent dieta exclusiva de verdura i amanides, i intents d'ordenar i organitzar la casa.
4 dies de retorn a la feina (mentre duri) amb tardes dedicades (menys que més) a l'estudi: estic d'exàmens. ejem.
tot això ha impedit que les meves bones intencions s'hagin traduit en els seus corresponents bons actes, i tal.
com que no pretenc seguir esbombant promeses amb risc d'incompliment, a partir d'ara ja no faré esment de si escriuré més o menys. desitjo seguir tant com el meu temps lliure (que no tinc) em permeti, i en tot cas, i contravenint l'article 2 del meu estatut, he decidit pensar sobre què escriure i fer esborranys (decisió que podria no materialitzar-se).
+
sobre andalusia: encisada: bonica, alegre, tant per veure i per beure i per menjar. les tres ciutats visitades tenen un transport públic exemplar per puntual i net i modern (tmb: cal que imitin la freqüència i les targetes de transport recarregables). i una hosteleria ídem. els cambrers són amables (molt), la cervesa boníssima (estrella damm: prenguin nota de com es fa la cruzcampo, facin el favor), i regalen tapes (encantadora costum). a totes tres ciutats m'ha donat la sensació que hi ha molts calers i totes tres coincideixen en tenir oficines de marina d'or (relacionat o no).
sobre el mètode de reserva d'entrades a l'alhambra (monopolitzat pel BBVA): escandalòs. el dia 17 de desembre varem reservar dues entrades per al dia 3 de gener. el dia 2 de gener, desorientats potser, vam matinar per a la visita que no era. quan, un cop allà a dalt, ens vam adonar de que les entrades eren per l'endemà, vam decidir seguir a la cua, a l'aire lliure (temperatura aproximada, 2ºC), amb la lloable intenció d'estalviar-nos la cua del dia següent.
la cua formada per la colla de desgraciats que havien/m tingut la (mala) idea de reservar entrada prèviament és tractada amb falta total de respecte i va a una velocitat d'unes 50 persones/hora (algú m'expliqui quins tràmits tant llargs calen per a treure una entrada previament reservada). cal aclarir que la cua formada pels superdotats que no havien reservat entrada prèviament va a una estupenda velocitat de 50 persones/minut.
després de l'hora d'espera (geladets), ens van dir que l'entrada per l'endemà no es podia donar, ja que el BBVA no els dona la llista fins el mateix dia. BBVA: sou uns jetes. a saber què feu amb els calers rondant. per part meva us penso boicotejar tant com pugui i més. vam fer una (inútil) denúncia al respecte.
*
continuarà.
foto: un reflex a l'aigua de l'alcázar de los reyes cristianos (còrdoba): bonic per fora i buit per dins.

This page is powered by Blogger. Isn't yours?