dimarts, 26 de desembre del 2006

nadal 2006

festes de nadal passades per una grip intestinal. hi ha res més adient per a algú que patia per l'excès de calories d'aquests dies? hi ha res més dur per una golafra com jo que duia setmanes somniant amb els àpats i que oblida el tema calories tant aviat té el plat al davant?
aquest any ha tocat una nitbona amb febrada i esquena partida i nàusees i fàstics i desdejuni absolut.
un nadal amb notable millora general, però encara mig desganada: caldet sense galets, dos canelons (de peix), una cuixa (força petita) de pava. i aigua de vichy. ni cava ni vi ni torró. res per a sopar que va semblar que tornava a recaure.
i un sant esteve amb l'eufòria del perfíjaemtrobobé: vermut amb patates i olives i escopinyes, llagostins, un caneló d'ahir, una espatlla de xai rostida amb cebeta i patates (quatre), vinet, torrons, copeta de cava, neula (de xocolata). aix. ara em noto empatxada. he hagut de renunciar al pantomàquet amb pernil que se'm oferia a ca la família i he retornat al meu cau del desdejuni renegant de la neula i el rostit.
demà toca fruita i verdura en racions moderades i austeres i infusions a dojo. bondat màxima, que dijous marxo a passar una setmaneta al sud. desconec el sud d'espanya, només en tinc les imatges estereotipades dels guiris: toros, fino, tapes, flamenc i salero. suposo que trobaré això i més. ho penso observar tot amb màxim interés i si és possible m'entregaré al consum de les tapes i el fino.
*
aquest primer nadal sense yayo hem tingut el rialler rafa amb nosaltres, cosa que ens fa babejar a tots d'una manera espectacular. no cal que digui que no hi ha cosa més bonica i simpàtica que el meu nebot, i que m'he hagut de reprimir duríssimament d'agafar-lo per por a encomanar-li el virus. suspiiiir.......
un nou nadal, i ja en van tres, soltera. ja gairebé m'havia acostumat a veure les germanes aparellades i jo no, però aquest any la clandestinitat em té el xicot guardadet. encara no toca, i cada ovella ha anat al seu corral. si bé estar sola em satisfeia en general, anar sola a les trobades familiars m'aixafava cada vegada més. com si la meva obvia soledat fos extra visible i fes lluir amb més força les meves innombrables tares. en certes situacions socials estar en parella és un suro que cal per a no naufragar (tant).
^
suscric la gran tendència general de no ser materialista ni consumista però que m'encanti rebre i fer regals. al no ser materialista ni consumista tampoc sé massa què demanar ni què regalar, cosa molt mal feta, doncs arriba el dia i alguna cosa s'ha de demanar i fer. aquest any hem estat tots poc inspirats i els regals s'han quedat a l'àmbit de la llar: gots (germana), bata (moi) sabatilles (cunyat), carret de la compra (germana), tele plasma petita (pels papis), robeta i ninos (rafa).
així doncs, un nou nadal ja ha passat. gens igual i ben diferent dels altres. una nova estació dins el paisatge de sempre. un arbre caigut, una flor que ha nescut, unes noces a la vista (germana petita) i la resta que seguim caminant, jo entrebancant-me amb els virus però ben contenta.
imatge: proyector (2006), de romero martín.

dimecres, 20 de desembre del 2006

evolucionar¿?

oh, feia dies que no em passava per aquest raconet, no per manca de ganes sinó d'allò que tant repeteixo (temps). la primera sorpresa és que blogger també canvia nosequè del format. coi. com l'explorer i el windows media.
no m'agraden aquestes enganyifes, els canvis de format que no de contingut.
i m'agrada molt el disseny i no diguem els logos, però tot el modern i innovador i novetós em costa d'engolir, a part del disgust que comporta la readaptació forçosa. les innovacions acostumen a ser pretencioses i demostren una gran manca de sensibilitat cap al que jo tendeixo: seguretat, tradició, respecte, permanència, fons. sóc de concepte retro. i quines ganes de marejar i quines ganes de canviar el que no cal ni ningú demana!
és clar que ja podria estar acostumada, amb els nostres metamorfoseats bars i farmàcies i restaurants i botigues. però no caldrà dir que el concepte reforma no va amb mi. no diguem si al damunt els materials i dissenys són de trontollosa qualitat, i quan l'essència, per poca que n'hi hagués, queda fatalment aniquilada. format original, si els plau, i aparquin les pretensions de modernitat. gràcies.
els consumidors necessitem novetat per a mantenir l'interés? i quan ja hi ha interés quina mena de gràcia és la novetat? i quan no n'hi ha serveix de res? gurús del marketing i del disseny i de les vendes: reflexionin.
+
els nostres bars i restaurants (a la moda) s'han entregat a l'estètica centre-europea/anglosaxona en quant a ornamentació i ambient nadalenc, és a dir: llumets petitons, en preferència blancs + espelmetes a la taula. aquella certa austeritat sutilment il.luminada dels protestants. em queda el gran dubte de saber com és l'estètica nadalenca mediterrània clàssica. el catolicisme auster també es deuria il.luminar d'alguna manera, potser més colorida (diria).
*
la caldera grinyola, massa dies tancada. he assumit i acatat que he abarcat molt i el resultat és l'inevitable fracàs general en abarcament massiu:
la universitat mig abandonada presencialment per cúmuls de circumstàncies i la motivació per les assignatures d'aquest segon curs tant grisot molt perduda. exàmens a la vista. toca estudiar fort i passar pàgina a un semestre ben decebedor.
la salut trontolla lleument i ara tinc una refregrip antipàtica. recorrents reclusions habituals darrerament.
la casa s'ha afavorit dels efectes de la salut i gairebé tinc enllestida la decoració ikeanadalenca i la resta endreçada i recollida en un nivell altament satisfactori. la nevera també força plena i neta.
el blog mig abandonat i jo darrerament repetint com un lloro que no tinc temps. les bones intencions segueixen i a mi de caparruda només em guanyen els manyos 100%. el blog segueix i m'aventuro a prometre que amb més continuitat. (les bones intencions comencen l'ofensiva).
la cerca de feina està engegada, ja he anat a una entrevista amb test torracollons (el dia més feliç de la meva vida? el més trist? a qui admiro i perquè? a qui detesto i perquè?). el meu fort no és vendre'm (ni vendre) i tot aquest procès de buscar feina i oferir la meva candidatura em tenen ben ofuscada. no diguem els patètics anuncis en els que manca informació bàsica tal com: localització de l'empresa, horari i sou (!!!). quines ganes de fer perdre el temps, i quina falta de respecte. quina prepotència.
(gr).
el tema sentimental marxa a tot ritme i caliu i alegria, amb algun petit entrebanc producte del no sempre fàcil ajustament de dues ànimes que s'han trobat (perfí) i que havien rodolat ambdues pels cantons no sempre fàcils de la vida. uix. sona dramàtic però així és. la intensitat dels bons moments supera tot entrebanc. i que segueixi.
¨
els companys del blog la tertúlia es van avenir a deixar-me a la banqueta de reserva uns mesos, donada la meva acaparamenta manifestada en el moment d'assumir que allò també necessitava manteniment. ells segueixen escalfant motors amb temes com "posseir" i "estereotips", i jo ja estic gairebé a punt per a la propera reincorporació al terreny de joc.
^
punt i seguit :)

dilluns, 11 de desembre del 2006

el meme del pàrraf

seguint indicacions de l'il.lustre pere saragatona, procedeixo a transcriure la cinquena frase de la pàgina 123 del llibre que tinc a la dreta. aclariré que a l'habitació de l'ordinador també hi estudio i treballo i que no hi acostumen a caure llibres de llegir sinó de pair (és un dir, en tot cas, totxos més o menys feixucs).
els de llegir els tinc a l'estanteria del menjador i els gaudeixo al sofà, no podria pas en una cadira que és on sóc ara.
sense més dilatacions dilatades, passo a procedir:
.
"Estudiar la miseria, o las clases medias, o una profesión cualquiera, o un conflicto social determinado, carece de todo sentido si quien intenta explicarlo no lo sitúa en su marco general ni explicita las relaciones que cada fenómeno, estrato, tensión o grupo humano mantiene con el conjunto."
.
aprofitaria per a afegir: no em digui!!!!!!
.
("teoría sociológica clásica", d'en Salvador Giner. capítol 5 "conflicto social y emancipación humana: karl marx y friedrich engels"). ara hauré quedat com una pseudo empollona, jjojojo...
^
li passo el meme a ningú en concret i en particular a l'alatrencada, en dersu, l'egotista que ha retornat, la inia, i la violette moulin.

dilluns, 4 de desembre del 2006

santornem-hi

desembre. ja és aquí. i santa llúcia i els torrons i les festes i la setmana de vacances que tindré i la més que probable probabilitat de que aquest any adorni la casa amb boles de colors i de que reneixi el naixement irreverent de porquets. il.lusions i manca de temps, just a l'inrevés que l'any passat.
una setmana en blanc, ha passat, lenta però volant. una dolència atípica amb visita a urgències, diagnòstic empipador (antibiotics), i símptomes dolorosos, incòmodes, invalidants. el procès remet, i creuo els dits per a que les proves que em faràn en deu dies així ho confirmin.
el meu metge ha saltat al subnivell d'ex metge. una pèssima atenció telefònica, un diagnòstic erroni i prepotent (cap pregunta i conclusions falses i ridícules als símptomes que li vaig explicar) i unes delirants explicacions sobre les seves prioritats laborals que ni m'importen ni em pertoquen. i el que ja no té remei: la pèrdua total, irreversible, de confiança en ell. sí que tenia una cosa, i em calia tractament urgent i intensiu.
obligada a anar d'urgències a la mútua o a la seguritat social, vaig escollir la mútua perquè 1) no m'estava pas morint, i 2) no volia perdre tot el dia esperant (vaig esperar només hora i mitja). un cop fet el diagnòstic per urgències, no pretenguis que et puguin fer les proves urgentment. no hi ha hores, estàn a tope, la sanitat privada també està col.lapsada (tremolem).
+
el dolor t'aïlla i només hi sou tu i ell. la resta es relativitza en relació galopant contrària. el dolor és com una goma que s'expandeix, sorda, insensible, incansable. et fa patir i no saps fins on arribarà. fins que, de cop i volta, remet. molt poc a poc, la goma es va contraent, lentament, surts de la boira i es torna a dibuixar la realitat nítidament. tornes a ser tu i la resta del món, i els records boirosos de la tempesta s'esvaeixen, com un malson que ja ha passat.
he celebrat el retorn al món dels que no es troben malament amb un croissant. una menja exquisida i semi prohibida que feia anys i anys que no em permetia. un croissant flonjo amb una capa cruixent i dolça, una rajola de xocolata negra i el meu te verd amb llimona. petita celebració íntima i retorn a l'anomenada vida normal amb un exàmen aquesta tarda.
*
i mentrestant, tot continua igual. un fons estable amb alguna onada gegant, no ens confiessim pas. seguim surfejant.

This page is powered by Blogger. Isn't yours?