diumenge, 17 de maig del 2009

derrapant

el cim cap als 40 comença a accelerar-se amb una baixada sense frens cap a l'aspecte que aquesta edat definitiva em regala.
a hores d'ara, ja només em tutegen família i amistats.
tota la resta de l'espectre del món dels serveis em tracta de vostè, incloent taxistes que em podrien fer de pares, peixateres que em podrien fer de mares, perruqueres que em podrien fer de filles, i dependents que em podrien fer de germans.

aquesta vostejamenta ha arribat abans de pretendre-la, ara resulta que a mi, el jovent (i la resta) em tracta amb més respecte del que caldria. jo que volia seguir una temporada més vagarejant per les voreres del món adult sense gaires ganes d'entrar-hi, però m'hi empenyen, aquesta gent, i cap a dins toca.
**
viscut i encara no superat un gran canvi de sistema informàtic (segon i desitjo que per darrer cop a la vida) al món laboral.
gegantina quantitat de problemes i dificultats i tensions i malgastament d'hores de vida privada allà perdudes. tot plegat, molt cansat i pesat i gens emocionant.
afortunadament, s'ha vist compensat amb un cap de setmana de reunió familiar amb tots tres nebodets, i un concert inesperat i curiós, que han aconseguit allò al que s'aspira el cap de setmana: desconnectar.
^
imatge: josef schuster (1879).
+
al youtube: the national - available

This page is powered by Blogger. Isn't yours?