divendres, 25 de juliol de 2008

arrivederci! + bis bald!

ja-sóc-de-vancances!
la frase més desitjada de l'any ja pot ser dita i repetida i celebrada!
semblaven tan lluny i ja han arribat. tres setmanes, tres, per a oblidar horaris i presses i obligacions i rutines. i feinades i papers i aclaparaments ridículs per temes laborals.
en v. i jo serem 5 dies a roma i 5 a berlín. casi que he estat a punt de posar-hi les majúscules, que s'ho valen, però l'encaparrament de les minúscules segueix guanyant, per ara.
només m'atabala el fet dels vols, donades les esgarrifoses experiències d'ara ja fa un any en un iberia bcn-madrid d'allò més terrorífic, que intento oblidar, però costa.
*
a la tornada, hi haurà un esperadíssim reencontre amb l'anton i família, i expectatives de tranquil.litat al màxim.
+
toca maleta, que em fa l'aversió habitual i que vaig posposant amb d'altres tasques evasives com fer esbergínies al forn (a rodanxes, amb sal i oli. magnífiques), estendre la roba, i properament una pedicura complerta incloent automassatge amb oli d'ametlles. si em sobressin els calers em faria fer la pedicura cada dia o alterns, anar canviant el color de les ungles, quin delit!
un dels meus més grans defectes és ser incapaç de planejar quina roba duré a més d'un dia vista. i com combinar-la. donat el bloqueig, acabo arreplegant una mica de tot, i un cop fora de casa, toca conformar-se amb el batibull irreversible i adonar-se, com sempre tard, però claríssimament, del que calia haver agafat i del que no.
assumides les mancances, que no les angoixes que tals provoquen.
*
suspir i fins aviat!
+
imatge: el molt honorable sir arthur c. clarke, de vacances (diria).

divendres, 18 de juliol de 2008

en quin sentit?

dentista, pica-pica a la feina, rebaixes, i d'altres variades ocupacions, fan que posposi i hagi de seguir fent-ho, el passar-me per aquí amb el temps i la calma corresponents.

així que em limitaré a transcriure -tal qual- el pàrraf del dia, llegit aquest matí a les 7:53 als vagons de la L-4 (a l'estiu, conduida per inexperts que desconeixen l'ús professional del fre):

"El hombre atraviesa el presente con los ojos vendados. Sólo puede intuir y adivinar lo que de verdad está viviendo. Y después, cuando le quitan la venda de los ojos, puede mirar al pasado y comprobar qué es lo que ha vivido y cuál era su sentido".

Milan Kundera - "El libro de los amores ridículos" - (Primera parte: Nadie se va a reír).

...tot i que de vegades, el sentit no s'arriba a saber mai, cosa que potser vol dir que no n'havia, o potser serà que algunes benes dels ulls no arriben mai a caure...
*
imatge: el molt honrable sir arthur c. clarke, rient de tot plegat.

dissabte, 12 de juliol de 2008

nostàlgies d'estiu



dimarts, 1 de juliol de 2008

adéu, yaya

estimada.

This page is powered by Blogger. Isn't yours?