dijous, 29 de novembre del 2007

%

ah, segueixo embargadíssima. pel cansament, i per la son. zzzzzzzz.
la llei del sr. murfi ha fet que, tot volent arribar aviat a casa, hagi sortit escopetejada del condis, on el poc temps que m'hi pensava estar s'ha acabat dilatant excessivament, gentilesa d'un senyor que tenia ganes d'explicar la seva vida a les dependentes de la xarcuteria i sembla que elles d'escoltar-lo i riure-li cada esforçada gràcia. i jo que només volia un parell de coses per a l'entrepà de l'esmorzar de demà.
i a l'hora de pagar, les cues eren monumentals, doncs era hora punta i ens hi hem reunit una barreja de pencaires esgotats i de iaies despistades.
la cosa ha fet que ben pagat hagi marxat pitant, oblidant les bosses que tenia a la consigna nr. 11.
me n'he adonat a l'ascensor ja pujant a casa. i he hagut de tornar al condis (8 minuts per trajecte).
ha tocat tornar a atravessar els dos parcs lúgubres que al vespres s'omplen de gossos de la família dels perillosos, lliures de corretja mentre els seus amos, enganxats a les substàncies evasives, gaudeixen dels seus efectes mentre ignoren les seves estimades (?) mascotes. i ara entraria a divagar sobre la trista vida dels gossos de ciutat, especialment dels poc estimats, etc. però prefereixo divagar sobre la manca d'efectivitat i aplicació de les lleis a casa nostra. on són els urbanos? potser a la resta de la ciutat es recapta poc multant gossos perillosos deslligats? doncs passin pel poblenou i facin caixa!
*
lamentablement segueixo ofuscada amb aquesta feina que tinc i que m'ocupa tantes dedicacions i energies. avui ha estat un dia dels horripilants. he rebut una bronca monumental del general-manager, immerescuda en un 82%. posteriorment s'ha disculpat en un 27%, cosa que en resulta que em sento insatisfetament tractada en un 55%. tota la tarda que m'ha quedat una sensació d'angoixa traumàtica molt desagradable.
el meu entorn laboral és ple de tensions, provocades bàsicament pels desorbitats objectius que ens marca la casa mare nord-americana. cada final de mes és un no-viure, i jo rebo per totes bandes i em toca tenir constantment informats tota una colla de mascles histèrics. n'estic farta de percentatges i de xifres inabarcables.
com que gaudeixo d'una saludable manca d'ambicions, sóc incapaç d'entendre que el que per a mi és una facturació escandalosament enorme, sigui per a ells una humil.liant derrota. una cursa desquiciada cap als guanys permanents que no pot dur més que a l'infern dels cobdiciosos, l'escalfament global i la petada general. etc. i prou. (prou.prou).
+
els tres propers caps de setmana els passaré lluny de casa. quasi que se'm fa un nus a la gola. en primer lloc, deixaré de gaudir de les tardes del divendres només per a mi (i el blog quedará desatés), i en segon lloc, dubto que pugui dormir i descansar i desconectar tot el que em caldria.
primer cap de setmana de desembre: en v. i jo ens hem compromés a dur uns mobles vells a la casa del poble del meu pare. marxem demà al migdia, amb els meus progenitors. és una experiència pilot, que espero que funcioni. l'estància al poble ha de durar tot el cap de setmana.
+
segon cap de setmana de desembre: uns amics s'han comprat una caseta de fusta en un camping de lleida. la caseta té 4 places, i serà ocupada per 6 persones, incloent 2 criatures de més de 5 anys i menys de 10. no podem dir que no, ens conviden i fa temps que ens esperen.
em preocupa una mica la convivència i més especialment la meva bona disponibilitat al respecte. ai-ai-ai.
+
tercer cap de setmana de desembre: la multinacional (que resulta estar més satisfeta del que aparenta) ens regala a tots els treballadors de la ibèria l'estada d'un parell de dies a la capital d'europa, on hi tenim un quartell general. això serà de dijous a divendres i inclourà un sopar de nadal deluxe.
a partir de divendres, m'hi haig de reunir amb en v. i aprofitarem per a passar junts el cap de setmana.
tinc una barreja d'angoixa: per haver de viatjar i passar dos dies amb els de la feina, i per haver de volar amb desconeguts a qui no puc pessigar en cas de turbulències; i d'il.lusió: per gaudir amb en v. d'un cap de setmana en una capital europea i sobretot de tornar juntets i estalvis.
^
ara intentaré acabar de fer el sopar mentre miro el polònia, faig la maleta pel cap de setmana, recullo la roba de l'estenedor, frego plats i faig ordre general.
¨
em pregunto si seria tant difícil substituir els malbaratadors llums de nadal de la ciutat per espelmes de nadal. a part de ser més sostenibles i estètiques i acollidores, podrien proporcionar feina -encenent i apagant manualment- a un munt de funcionaris de l'ajuntament que passen els seus dies laborals ensopidament desocupats i avorrits.

diumenge, 18 de novembre del 2007

malespuces

fa quatre dies em vaig estar més dúnnora (com diu la meva mare) intentant actualitzar aquest pobre i necessitat blog. males sorts variades, encapçalades per la meva dèria en voler posar moltes fotos, afegim les presses, van provocar un col.lapse i un boicot de blogger i una terrible mala llet (cagúnlou com diria el meu pare) en mi.
tot intentant superar el trauma, em trobo, de nou, disposada enfrontar-me a la voluntat de les lleis superiors i virtuals, que no són altra cosa que amb temps, ganes, i sense presses, tot arriba.
sóm diumenge tarda, hora de la migdiada general i moment ideal. malhauradament, no em trobo en la millor de les disposicions. pateixo d'un estat d'ànim alterat per fets aliens al meu anhelat microcosmos de pau i harmonia.
criatures.
les atzaroses circumstàncies per les que he conduit la meva vida no són motiu atribuible al fet contundent i decidit que em defineix com a dona en edad fèrtil: jo no vull procrear.
pateixo d'una enorme tendència a l'egocentrisme i a l'autosatisfacció (per favor, es prengui en termes generals), i d'una certa manca de generositat i de compasió per l'altri, principalment perquè prèviament m'hi trobo jo, que tinc grans necessitats de les dues coses. etc. etc. etc. i seguiria però tampoc crec que calgui cap justificació per a les decisions que una pren conscient i voluntàriament. tot i que l'entorn les pretengui, coi de gent cotilla.
les meves innates i contraproduents pulsions maternals tipus cura i alimentació dels desamparats les tinc prou satisfetes amb el meu mini-hortet i el cuinar.
i la part d'amor i devoció incondicionals les dedico, per ara en exclusiva, al meu estimadíssim nebot.
+
però una servidora no viu aïllada al bosc, car ho voldria -amb el permís d'abanokosovars i d'altres maleants-. visc en un bloc de veïns sorollosos i maleducats.
les pretensions -ai- de voler passar un diumenge a la meva llar, tranquil.la, sossegada, en pau, i calma, i caliu, bon menjar i descans s'han vist alterades i violades irreversiblement per:
una mare desquiciada que en plena matinada xiscla per a fer callar una criatura que plora. intent fallit i (almenys una) veïna desvetllada.
un pare energúmen que crida, de bon matí, per a tot, tant sigui renyar com jugar. (almenys una) veïna despertada abrupta i cruelment.
puc comprendre i comprenc, que de tals pèssims progenitors se n'obtinguin unes nenes pesades i ploraneres-xisclaneres fins a punts insuportables, alhora que salvatges i obsesionades en molestar, sigui a base de jocs consistents en llençar caniques al terra infinites vegades o la deconstrucció amb peces que els cauen constant i sorollosament. i picar amb martells, herència de les obsessions bricolatgeres dominicals de son pare. (almenys un) matí de pretensions lectores i meditadores boicotejat.
fa una bona estona, però, que imperava el silenci. allellulla. deuen de fer la migdiada, que els desitjo, eterna (el que et pot arribar a fer pensar el soroll).
fins que els nanus preadolescents del primer pis han decidit sortir al pati i jugar a matar-se tot llençant-se una pilota. un daltabaix de crits-sorolls-cops i alteracions generals del silenci? que algun adult conscienciat ha tingut a bé aturar, finalment.
haig de dir que jo també he estat nena i preadolescent i que en aquelles èpoques m'importava un rave importunar veïnes soles i amargades que no eren capaces de comprendre les meves necessitats de joc i diversió i desofec. slcar que també tenia uns pares que no em permetien emprenyar a voluntat, cosa, que a l'actualitat sembla impensable dins el món educatiu permissiu-desimplicat que impera.
*
bosses de plàstic
molt d'acord en que cal posar mesures. als caps de brètol de molts dirigents de supermercat encara els domina la idea que cal avassallar el mercat amb la seva marca, i no hi veuen altra manera que proveïnt els seus clients massivament amb les seves bosses de plàstic.
alcampo: ja els pots dir als/les caixeres que vols una única bossa de plàstic. te'n posen un mínim de tres, amb un producte a cadascuna. cal desfer el desgavell i col.locar tota la compra en una bossa, tal i com el volum de la compra i el sentit comú manaria. caixers/eres no atenen a queixes ni peticions de més sensibilitat als requeriments particulars.
mercadona + condis: caixers/eres, manats per qui els/les paga, es veuen obligats a posar la teva compra en bosses amb l'avinentesa que així et fan anar més depressa. ja et poden veure que vas amb el carret o el cistell o amb la teva pròpia bossa no-de-plàstic, que ho fan igual. cal recalcar-lis que no et calen bosses/ajuda. sempre fan cara de no entendre.
dia: et fan pagar les bosses, crec que a 5 cèntims. que són de molt bona qualitat. perfecte.
sorli-discau: són d'aprofitar al màxim la bossa, o de no donar-ne si no en demanes. molt bé.
sóc ben sensible al tema des de fa temps, i si surto de casa a comprar sempre és amb el meu carret o bossa particular. però no sempre puc i gairebé mai recordo de dur una bossa al bolso per si passo pel super intempestivament (molt sovint).
la mínima quantitat de bosses possible que acabo acumulant l'aprofito per a llençar les escombraries. i agrairia a algun ecologista de nivell superior m'ilustri en els motius de que tal comportament pugui ser negatiu per al medi ambient, tenint en compte que fa anys que no gasto en bosses d'escombraries i que d'alguna manera cal llençar les ídem.
també aprofito les bosses de plàstic com a continent per a reciclar, de manera que va tot dins el contenidor groc (de vegades cal empenta). és això nociu per al medi ambient? caldria que m'enllefisquès els dits tot remenant una altra bossa no reciclable que contingui els iogurts, llaunes, etc?
tot i el missatge de malgastadors de bosses de plàstic amb que pretenen culpabilitzar-nos els mitjans, tothom que conec les reaprofita de totes les maneres imaginables, incloent la comoditat de posar-hi les sabates a la maleta quan viatges.
conclueixo: molt a favor de fer pagar o racionar les bosses de plàstic per a un consum raonable i més a favor de les bosses de tela, que com tot bon centreuropeu ja sap, poden fer-se amb tota manea de logos i lemes. dirigents de supermercats locals: facin el favor d'informar-se.
+
tardor.
i finalment i dins els ànims sinistres que imperen, es fa tot el que es pot per a resistir la vida dins la foscor de la tardor imposada pel canvi d'hora. que trist que és tot a partir de les sis de la tarda.

dijous, 8 de novembre del 2007

enrafalada

tenim en rafa passant uns dies aquí i com es pot suposar i deduir, tot el temps lliure que puc, ara li dedico a ell.
espero explaiar-me al respecte (i més) properament.
+
al videoclip: una de les cançons preferides del meu nebodíssim.

dijous, 1 de novembre del 2007

enciams i castanyes

en primícia mundial, exclusiva internacional i per primera vegada a les seves pantalles, tinc l'honor de presentar la imatge que demostra l'existència del meu mini hortet casolà (foto).
a l'esquerra, les dues (sí, dues!) pastanagues, envoltades de petites i prometedores germanetes.
al centre: res encara. misteri. aquell pèl verd ja no hi és. la zona central no mostra indicis de vida vegetal. desconec si entra dins del normal en el món de la ceba tendra.
i a la dreta: els enciams! a la part inferior, el germanet gran que creix amb alegria. al seu costat, dos petitons recien nescuts. a la part superior, el trio de mitjanets.
els enciams em preocupen. he vist, massa tard, que a l'espai que els pertoca en cabria únicament un de mida normal. impossible que hi convisquin cinc enciams adults i no diguem si en surten més. tot i que estic amb la idea del senyor josep m. vallès, de qui em vaig inspirar en la iniciativa de l'hort urbà, i que proposa anar arrencant les fulles segons les necessitis (tindré el valor?). sclar que aquest senyor vaticina enciams en tres setmanes i els meus en tenen ja més de sis i encara són molt menuts. per què els meus són tant petits? serà perquè no els dono cucs vermells de la califòrnia? ai les criatures, quantes preocupacions!
*
en relació al tema laboral (no puc evitar que m'ocupi la gran majoria del meu temps i pensaments): no vaig encertar ni una a la quiniela. o més ben dit, de dos encerts en vaig fer un. però l'únic encert convertit en nova companya de feina, va durar un dia. l'endemà ja no va tornar. aquell endemà vam estar tots inquiets. cadascú rumiava les seves responsabilitats en els fets. o al menys ho feia jo. resultat: cap ni una (o ben poquetes).
+
segueix la cerca, i sembla ser que les (tres) empreses de selecció són incapaces de trobar dues persones amb uns perfils laborals d'allò més normals i corrents. només cal una mica d'experiència i bon nivell d'anglès (i el sou és bo). doncs no hi ha manera. més de dos mesos d'espera.
segons la meva experiència com a candidata fallida, les empreses de selecció de personal: o tenen unes bases de dades inexistents. o tenen una cara dura impressionant. o són molt incompetents.
sistema que utilitzen:
et recluten, mitjançant anuncis (premsa, internet).
seleccionen el teu currículum.
et truquen i concerten entrevista.
(aquests tres punts poden trigar uns quants mesos en materialitzar-se).
t'entrevisten i et fan omplir un imprès a mà (grafologia?) amb les dades que ja els havies fet arribar al currículum. els espais els tenen molt mal distribuïts, per exemple el meu nom i cognoms complerts no caben (utilitzo un únic nom i no tinc cognoms compostos).
si els sembles bé, et fan passar pels psicotècnics, (proves autènticament ridícules i desfassades, especialment les de la branca psico) que són llarguíssims, pesadíssims i esgotadors.
si superes la gimkana psicotècnica, noves entrevistes.
superades les noves entrevistes, pots arribar a ser una de les tres/cinc candidates!
sent una de les tres/cinc candidates, vas finalment a ser entrevistada per l'empresa interessada (suposadament) en contractar-te.
després de tants esforços, aquest és el punt crític: a part de que la localització exacta de l'empresa pugui ser del tot desfavorable en relació a la teva vivenda (no hauria calgut començar per aquí?), i que potser el sou i l'horari no acaben de coincidir amb el que tenies entès, hi ha d'altres factors subjectius que emergeixen i et deceben del tot: els estètics, els intuitius, i els humans. aquell engendre que podria arribar a ser el teu cap et posa els pèls de punta i et lamentes internament de tot el temps perdut (i del desgastament personal). et desinfles, t'autodescartes i et deixes descartar.
(alguna vegada el punt crític havia estat del tot positiu i aparentment superat, i tot havia anat bé i com la seda i jo tenia il.lusions i esperances).
rarament et truquen per a informar que no has estat escollida. alguns pocs t'ho diuen per carta. generalment no et diuen res, has de trucar tu per a rebre les (degudes) explicacions.
llavors et diràn que formes part de la seva base de dades i que et cridaràn si tenen una feina similar.
cap ni una de les empreses de selecció per les que he passat (més de 20?) no m'ha tornat a trucar. i el meu perfil professional entra dins el submón administratiu i és adaptable a un munt de probables feines. tinc experiència i idiomes. i capacitat (res de humiltats a aquestes alçades). i ells tenen les proves que ho demostren, i la seva feina no seria aprofitar la feina ja feta per a d'altres feines?.
enfí. aix. m'he acabat involucrant personalment en el que pretenia, que és denunciar les empreses de selecció, el seu sistema incompetent, i de retruc les empreses de casa nostra i la seva curtedat de mires (això va per totes les que em van deixar escapar) i/o lamentables condicions de treball (salari-horari-entorn).
*
m'he enrotllat de mala manera. amb les ganes que tenia de parlar del (meu odi al) canvi d'hora, de les espectaculars condemnes a mil.lers d'anys de reclusió penintenciària, incoherents amb les expectatives de vida de la raça humana, de la superpoblació de les presons, del fenòmen halloween versus castanyada, de receptes de cuina, i de convivència, i d'ecologia i sostenibilitat i dels bancs i els interessos i dels regals per punts. i que ja sóm a novembre!!

This page is powered by Blogger. Isn't yours?