dijous, 29 de novembre de 2007

%

ah, segueixo embargadíssima. pel cansament, i per la son. zzzzzzzz.
la llei del sr. murfi ha fet que, tot volent arribar aviat a casa, hagi sortit escopetejada del condis, on el poc temps que m'hi pensava estar s'ha acabat dilatant excessivament, gentilesa d'un senyor que tenia ganes d'explicar la seva vida a les dependentes de la xarcuteria i sembla que elles d'escoltar-lo i riure-li cada esforçada gràcia. i jo que només volia un parell de coses per a l'entrepà de l'esmorzar de demà.
i a l'hora de pagar, les cues eren monumentals, doncs era hora punta i ens hi hem reunit una barreja de pencaires esgotats i de iaies despistades.
la cosa ha fet que ben pagat hagi marxat pitant, oblidant les bosses que tenia a la consigna nr. 11.
me n'he adonat a l'ascensor ja pujant a casa. i he hagut de tornar al condis (8 minuts per trajecte).
ha tocat tornar a atravessar els dos parcs lúgubres que al vespres s'omplen de gossos de la família dels perillosos, lliures de corretja mentre els seus amos, enganxats a les substàncies evasives, gaudeixen dels seus efectes mentre ignoren les seves estimades (?) mascotes. i ara entraria a divagar sobre la trista vida dels gossos de ciutat, especialment dels poc estimats, etc. però prefereixo divagar sobre la manca d'efectivitat i aplicació de les lleis a casa nostra. on són els urbanos? potser a la resta de la ciutat es recapta poc multant gossos perillosos deslligats? doncs passin pel poblenou i facin caixa!
*
lamentablement segueixo ofuscada amb aquesta feina que tinc i que m'ocupa tantes dedicacions i energies. avui ha estat un dia dels horripilants. he rebut una bronca monumental del general-manager, immerescuda en un 82%. posteriorment s'ha disculpat en un 27%, cosa que en resulta que em sento insatisfetament tractada en un 55%. tota la tarda que m'ha quedat una sensació d'angoixa traumàtica molt desagradable.
el meu entorn laboral és ple de tensions, provocades bàsicament pels desorbitats objectius que ens marca la casa mare nord-americana. cada final de mes és un no-viure, i jo rebo per totes bandes i em toca tenir constantment informats tota una colla de mascles histèrics. n'estic farta de percentatges i de xifres inabarcables.
com que gaudeixo d'una saludable manca d'ambicions, sóc incapaç d'entendre que el que per a mi és una facturació escandalosament enorme, sigui per a ells una humil.liant derrota. una cursa desquiciada cap als guanys permanents que no pot dur més que a l'infern dels cobdiciosos, l'escalfament global i la petada general. etc. i prou. (prou.prou).
+
els tres propers caps de setmana els passaré lluny de casa. quasi que se'm fa un nus a la gola. en primer lloc, deixaré de gaudir de les tardes del divendres només per a mi (i el blog quedará desatés), i en segon lloc, dubto que pugui dormir i descansar i desconectar tot el que em caldria.
primer cap de setmana de desembre: en v. i jo ens hem compromés a dur uns mobles vells a la casa del poble del meu pare. marxem demà al migdia, amb els meus progenitors. és una experiència pilot, que espero que funcioni. l'estància al poble ha de durar tot el cap de setmana.
+
segon cap de setmana de desembre: uns amics s'han comprat una caseta de fusta en un camping de lleida. la caseta té 4 places, i serà ocupada per 6 persones, incloent 2 criatures de més de 5 anys i menys de 10. no podem dir que no, ens conviden i fa temps que ens esperen.
em preocupa una mica la convivència i més especialment la meva bona disponibilitat al respecte. ai-ai-ai.
+
tercer cap de setmana de desembre: la multinacional (que resulta estar més satisfeta del que aparenta) ens regala a tots els treballadors de la ibèria l'estada d'un parell de dies a la capital d'europa, on hi tenim un quartell general. això serà de dijous a divendres i inclourà un sopar de nadal deluxe.
a partir de divendres, m'hi haig de reunir amb en v. i aprofitarem per a passar junts el cap de setmana.
tinc una barreja d'angoixa: per haver de viatjar i passar dos dies amb els de la feina, i per haver de volar amb desconeguts a qui no puc pessigar en cas de turbulències; i d'il.lusió: per gaudir amb en v. d'un cap de setmana en una capital europea i sobretot de tornar juntets i estalvis.
^
ara intentaré acabar de fer el sopar mentre miro el polònia, faig la maleta pel cap de setmana, recullo la roba de l'estenedor, frego plats i faig ordre general.
¨
em pregunto si seria tant difícil substituir els malbaratadors llums de nadal de la ciutat per espelmes de nadal. a part de ser més sostenibles i estètiques i acollidores, podrien proporcionar feina -encenent i apagant manualment- a un munt de funcionaris de l'ajuntament que passen els seus dies laborals ensopidament desocupats i avorrits.

Comments:
On marxes amb els de la feina????? no has fet cap amiga??? per passar els nervide volar.

Molts petonets
 
Ostres quantes coses d'aquí a Nadal encara! Quant de moviment.
De segur que tot anirà bé...
(Ara: mandra, eh, el de passar 48 h amb els de la feina! sobretot si hi ha caps o coordinadors)
Una abraçada. Ah, respecte al tema de periodicitat bloguil, encara ens l'espaiaràs méssssssss???? pietat
 
Senyoreta B (o haig de dir senyora de V?), descanseu, descanseu. I, pel que sembla, com això no és possible en cap de setmana, intentu descansar en horari laboral.
 
Dona busca alguna cosa positiva que et deprimiras opotser festa funcionaria del ajuntament.
 
casteta, anem al lloc de les cols en miniatura ;) he fet amigues, pero d'aquella manera, direm companyes de feina millor...
heishmerant, gràcies pels ànims!!!
dersu, què mes voldria jo que aprofitar l'horari laboral per a reposar... noespot...
striper, gràcies per la visita, coses positives sempre en trobo alguna, per sort! funcionaria de l'ajuntament? em corrompria ràpidament, aii..
 
tema multes pels gossos... crec que els urbans estan massa ocupats posant multes a cotxes "mal" aparcats (resulta més fàcil i lucratiu).

Crec que si realment hi ha molts funcionaris de l'ajuntament que no foten brot perquè no tenen res a fer... en comptes de buscar-los-hi activitats per a distreure'ls es podria ajustar la plantilla a les necessitats reals. Més que res, per allò que n'estic tip de que em sagnin a impostos per a pagar sous desaprofitats.

No m'agraden les persones que transmeten el seu estress a base de bronques... per a mi són mals caps!
 
ai si! i mira de gaudir dels caps de setmana que venen! ja tindràs temps de jaure a casa!
 
48 hores amb els de la feina pot ser matador, però agafa-ho en calma que hi haurà moments bons (sobretot quan després vingui en v.)
 
holes bellosoli!!
si, els urbanos van al que dona pasta, je... cal que passi una desgràcia per etc etc etc, això ho vaig pensant mentre atravesso el parc amb els dits creuats...
aix, impostos mal aprofitats, terrible tema... es que vaig tenir el mal gust de veure com treballen alguns de l'ajuntament i encara alucino (de la seva manca d'inventiva, no passaven del solitari...)
estic d'acord, tambe amb les bronques, especialment quan són a deshora i més encara si són fruit d'un rampell i sense preocupar-se d'informar-se correctament (homeeeeee!!), però haig de dir que el meu cap és en general molt bon cap. un mal dia el té tothom?
no tinc edat ja per a gaudir de tants caps de setmana sense repòs: ara sóc a casa malatona ;(
inia, gràcies pels ànims, espero que hi hagi moments bons, ara mateix només sóc capaç de visualitzar els dolents...
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?