diumenge, 17 / maig / 2009
derrapant
el cim cap als 40 comença a accelerar-se amb una baixada sense frens cap a l'aspecte que aquesta edat definitiva em regala.a hores d'ara, ja només em tutegen família i amistats.
tota la resta de l'espectre del món dels serveis em tracta de vostè, incloent taxistes que em podrien fer de pares, peixateres que em podrien fer de mares, perruqueres que em podrien fer de filles, i dependents que em podrien fer de germans.
aquesta vostejamenta ha arribat abans de pretendre-la, ara resulta que a mi, el jovent (i la resta) em tracta amb més respecte del que caldria. jo que volia seguir una temporada més vagarejant per les voreres del món adult sense gaires ganes d'entrar-hi, però m'hi empenyen, aquesta gent, i cap a dins toca.
**
viscut i encara no superat un gran canvi de sistema informàtic (segon i desitjo que per darrer cop a la vida) al món laboral.
**
viscut i encara no superat un gran canvi de sistema informàtic (segon i desitjo que per darrer cop a la vida) al món laboral.
gegantina quantitat de problemes i dificultats i tensions i malgastament d'hores de vida privada allà perdudes. tot plegat, molt cansat i pesat i gens emocionant.
afortunadament, s'ha vist compensat amb un cap de setmana de reunió familiar amb tots tres nebodets, i un concert inesperat i curiós, que han aconseguit allò al que s'aspira el cap de setmana: desconnectar.
^
imatge: josef schuster (1879).
+
al youtube: the national - available
diumenge, 26 / abril / 2009
pablo
nescut el dia 16. es va fer esperar, però va valer la pena: és una preciositat.i ja van tres!
+
al youtube: the mary onettes - pleasure songs
dissabte, 14 / març / 2009
etsyada
.
.
.
.
.
.
.
.
imatge: testos de feltre de papaververt
+
al youtube: marit larsen + if a song could get me you
diumenge, 1 / març / 2009
éssers d'eixe món - capítol u
abans, als busos de barcelona, era típica la presència d'una senyora que es plantava al costat del conductor per lligar amb la tècnica de fer petar la xerrada.amb un estudiat estil pseudo simpàtic amb tocs de picardia, anava desafogant les seves ànsies seductores -davant la vergonya aliena de la resta d'usuaris, sofrits oients i espectadors obligats del xou-.
els efectes de tal situació sobre el conductor eren dos i oposats:
passava a reduïr la ja habitualment reduïda velocitat, de tant engrescat per la conversa.
passava a augmentar (gran miracle!) l'habitualment reduïda velocitat, de tant euforitzat per la conversa.
i en els dos casos, passava a saltar-se parades, a oblidar-se d'obrir la porta per deixar baixar la gent, a frenar més bruscament encara, a cometre infraccions variades, etc.
(com a agent provocador també hi havia la versió d'avi jubilat que no té qui l'escolti, però això seria un altre capítol).
*
actualment, a més de que ja hi ha conductores, està prohibit pretendre fer trempar els conductors de bus mentre treballen, i no se'ls pot distreure (gran eufemisme).
i aquestes senyores, emprenyades, han fet una espantosa mutació.
ara són el monstre que vol arribar al final de l'autobús.
és una ànsia tal, que no defalleixen tot i la gran dificultat afegida de l'incòmode disseny dels busos, que complica tantíssim el moure's-hi i el caminar-hi.
a cada bus que agafo en hora punta (matí i tarda) trobo entre dos i cinc exemplars del monstre mutant. llueixen una gran agressivitat cap als que ens estem quiets allà dins, i no dubten en empènyer, trepitjar, donar cops de colze i estrebades de tota mena en aquells passadisos tant inhumanament estrets. tot sigui arribar a la meca/meta.
quin suplici! tolerància zero!
proposo la formació d'activistes anti monstre mutant que bloquegin els passadissos amb els seus cossos (obessos benvinguts), les seves motxil.les (turistes barats, benvinguts), els seus cotxets (pares i mares de nadons, de bessons i trigèmins, benvinguts) i tot allò que pugui ser igualment útil i que ara mateix no se m'acut.
tot sigui fer tornar els monstres a la versió senyora que peta la xerrada, i com a acte actualment il.legal, se les sancioni apropiadament i se les faci baixar del bus. recoi.
+
al youtube: escape with romeo - it's loneliness
dilluns, 23 / febrer / 2009
scorpions
homenatge nostàlgic a la setmana blanca d'ara fa 24 (!!) anys (una setmana lliure al febrer, el conseller maragall no és gaire original).
als de segon de bup ens van dur a porté-puymorens -primera i darrera esquiada de la meva vida- i mentre era a la dutxa, les meves tres companyes de classe i habitació -fans de wham!- em van remenar la bossa, tot obtenint la troballa d'un k7 dels scorpions.
es van esgarrifar davant tal gust quinqui i em van acusar de heavy per a la resta del meu bup. coi d'etiquetes.
brutal (la bufa que porta el klaus meine).
als de segon de bup ens van dur a porté-puymorens -primera i darrera esquiada de la meva vida- i mentre era a la dutxa, les meves tres companyes de classe i habitació -fans de wham!- em van remenar la bossa, tot obtenint la troballa d'un k7 dels scorpions.
es van esgarrifar davant tal gust quinqui i em van acusar de heavy per a la resta del meu bup. coi d'etiquetes.
brutal (la bufa que porta el klaus meine).
diumenge, 15 / febrer / 2009
plaers, (plaers)!
cada vegada em resulta més complicat accedir a l'aquest antuvi senzill blog.se m'ofereixen tota mena d'opcions i possibilitats tècnologiques que ni em plantejo.
no es podria tornar a la simplicitat inicial? qui és que demana tants canvis, i total per a què??
*
allò que cal saber/veure/visitar/escoltar:
als pobres desgraciats que se'ns anomena gran públic, ens volen ajudar tota mena de mitjans que córren en posar-nos al dia de tot el que calgui, i més.
resums, crítiques, valoracions, sinopsi, explicacions, ens faciliten la feina d'esforçar-nos a entendre, i ens eviten pensar i decidir, criticar, i valorar, no fos que ens fes mal el cap -ja prou saturat amb el nostre pobre cada dia-.
+
i en cas que una (o un) sentís el (rar?) repte de la curiositat o la necessitat del propi criteri, es veuria llençat a un difícil repte.
per començar, caldria tenir uns gustos previs no coneguts pels mitjans (com mes gran et fas més et costa, coses de l'edat) i en cas de no poder seguir complint amb el requisit (passa molt, a mi, per exemple), llavors caldria no escoltar la tele ni la ràdio ni llegir diaris , ja que tots ells són mitjans simpatitzants als resums auditius/visuals/escrits de tot allò cultural que esdevingui novetat (horror, sembla ser que els paguen per promocionar cultura!).
si una (o un) volgués sentir el plaer del descobriment (gran i recomanable plaer i que acostuma a premiar amb molt més del que un/a espera), hauria de lluitar coratjosament contra els mitjans: no escoltant, no llegint, no mirant. és una mica complicat, pero val la pena. molt la pena.
el plaer de descobrir, el plaer de no saber el que ve, ni el que vindrà, el com serà tot plegat, i com acabarà, no té preu.
ho vaig viure fa uns dies amb la grandíssima revolutionary road, i ho he viscut de nou aquesta nit en el que ha resultat un concert memorable -i rememorable ja que els mitjans ni l'han anomenat (gràcies, gràcies!)-.
només coneixia un parell de bones cançons, i el repte consistia en si justificarien concert (i els calers) i, sí, com tot bon repte, ha resultat un grandíssim plaer.
memorablíssim concert. excel.lent posada en escena (extra bonus) senzilla, subtil, estètica, fosca, perfecta. so currat, directe i brut. canya i subtilesa. sorpresa final amb el cantant saltant entre el públic i tots plegats agenollats (!!).
*
ah, els grans plaers anònims, com molen...!!!
(concert: 14/02/2009 - pink turns blue - sala salamandra)
+
a la imatge: Pandora, John William Waterhouse , 1896.
al youtube: pink turns blue - walking on both sides.
diumenge, 8 / febrer / 2009
diumenge a darrera hora
mentre intento arreglar els links que se m'han anat posant de totes les mides possibles menys de la que caldria, mentre busco cançons al youtube, i mentre xerro amb el meu guru musical que em posa al dia, ha anat passant el temps (ai, el temps!!).i se m'ha fet l'hora d'anar a dormir, sense haver pogut expressar les meves abundoses inquietuts actuals.
*
així que faré una mica de trampa i posaré una llaminadura:
la petita akane, que molts ja sabreu qui és, i qui no, doncs us la presento. està a punt de fer els tres anyets i actualment viu feliç i lliure per la província d'oaxaca -mèxic-.
+
al youtube: sexy sadie - nonsense
diumenge, 1 / febrer / 2009
troballes -rectificat!-
al carrer rocafort, baixant a mà dreta, una mica abans de la gran via (no em deixa ratllar l'errada anterior: l'avinguda de roma), hi ha un supermercat amb una magnífica provisió de productes d'arreu del món. sento no poder concretar millor el nom (alguna cosa + color) ni el número del carrer. si, nº 85.val la pena la visita, per la varietat i qualitat de la seva oferta -que inclou parament de la llar per a preparar i presentar àpats orientals-, tot i l'antipatia de la mestressa o senyora que atèn i del preu una mica elevat dels seus productes (importats, i tal).
allà vaig trobar un producte de la marca mrs. bridges, l'impactant sun dried tomato & balsamic chutney, que és una mena de ketxup de luxe.
allà vaig trobar un producte de la marca mrs. bridges, l'impactant sun dried tomato & balsamic chutney, que és una mena de ketxup de luxe.
.
n'hi ha que tenen la traça de saber fer la melmelada a casa, com la violette.
jo no descarto trobar el moment, però mentrestant, estic intentant -que díficil escollir!- fer una petita comanda inicial que inclogui alguna melmelada, alguna mostassa, alguna salsa... mmmm....!!
+
al youtube: placebo - special needs
divendres, 23 / gener / 2009
els 40 cops
molts (de) dies d'absència.ara tot són teranyines i rovells i grinyols. es perd l'hàbit, es perd la forma, es perden les ganes, i tot d'una, es revifa.
no pretenia trigar tant, però ja se sap, falta el temps i sobren les inèrcies.
gairebé dos mesos i un canvi d'any fan replantejar si cal prendre decisions transcendentals, o què.
però encara no, que una mai no sap trencar definitivament del tot, amb res.
potser una mudança, potser més endavant, per ara s'escull la comoditat del que es coneix.
+
el 2009 és l'any dels meus 40.
la xifra fa prou respecte.
fas veure que no va amb tu, però sí.
són tots teus, així que caldrà anar-se fent a la idea del gran nombre d'espelmes que portes bufades.
l'aproximació ja comença a ser més conformada -quin remei-.
però els darrers mesos han estat una mica crítics. angoixes, teràpies i un batibull de coses que toca anar encarant (i superant).
l'aproximació ja comença a ser més conformada -quin remei-.
però els darrers mesos han estat una mica crítics. angoixes, teràpies i un batibull de coses que toca anar encarant (i superant).
+
tot d'una t'arriba un atac d'ansietat i no entens gaire com. no hi ha -tants- motius, i tu creies que podies, total és el que fa tothom.
doncs no. de cop i volta tot t'escanya.
un entranyable doctor t'escolta. et dona un apreci humà que no esperes. i et recepta unes pastilles que no vols. si no prens ni una aspirina, com aniràs a prendre allò?
però ho acabes fent, perquè cal estar bé per a reiniciar-se, com els ordinadors.
per a deixar de medicar-te, busques alternatives i et cau a les mans un cd amb paraules màgiques, que es fan dir meditació. es fa la llum, i poc a poc tot torna a arrencar. tornes a dormir, a respirar. deixes de sentir els sotracs del teu cor a contratemps, els nervis es tornen a adormir. torna la pau, i torna la guerra.
i així seguim.
*
en uns mesos la moore ens durà un nou regal: en pablo, l'esperem cap a principis d'abril. ja serè trieta. i mentrestant, en rafa i l'anton no paren de créixer i de fer-se estimar.
^
tot d'una t'arriba un atac d'ansietat i no entens gaire com. no hi ha -tants- motius, i tu creies que podies, total és el que fa tothom.
doncs no. de cop i volta tot t'escanya.
un entranyable doctor t'escolta. et dona un apreci humà que no esperes. i et recepta unes pastilles que no vols. si no prens ni una aspirina, com aniràs a prendre allò?
però ho acabes fent, perquè cal estar bé per a reiniciar-se, com els ordinadors.
per a deixar de medicar-te, busques alternatives i et cau a les mans un cd amb paraules màgiques, que es fan dir meditació. es fa la llum, i poc a poc tot torna a arrencar. tornes a dormir, a respirar. deixes de sentir els sotracs del teu cor a contratemps, els nervis es tornen a adormir. torna la pau, i torna la guerra.
i així seguim.
*
en uns mesos la moore ens durà un nou regal: en pablo, l'esperem cap a principis d'abril. ja serè trieta. i mentrestant, en rafa i l'anton no paren de créixer i de fer-se estimar.
^
imatge: if chinatown gray day - lisbeth firmin
al youtube: loquillo + trogloditas i el seu rock n roll star.
al youtube: loquillo + trogloditas i el seu rock n roll star.
diumenge, 30 / novembre / 2008
post-brusel.les
una setmana de fred i feina a brusel.les, premiada amb un bon botí de delícies de les que fan pujar la moral -i la xifra de la bàscula-
+
al youtube: dEUS - 7 days, 7 weeks.
divendres, 26 / setembre / 2008
actualització 260908
fet el primer pseudo brioix (gegant) seguint tècniques professionals -tres dies entre l'inici i el resultat-, segons recepta del gran mestre flequer senyor dan lepard (nom amb reminiscències heavy metals però crec que res a veure).agraïnt la inspiració a la part de la família de madrid que em porta molt d'avantatge (veure el que fan el meu cunyat i d'altres iniciats aquí).
el resultat ha estat prou bonic i boníssim, en concret les aromes que circulen per la llar. la molla no ha quedat tant abrioixada com hauria de ser, aparenta més la d'un pa de motlle -groguenca-, però el sabor és total i estoradament a brioix amb un encantador regust a mantega de la bona, així que ara només que queda perfeccionar la textura (prometo no fer servir mai més la paraulota). i molt il.lusionada. (!!!).
+
demà tercera classe pràctica de fer mitja. ja he elaborat un subproducte semi digne i prou amorf. i ja m'ha nescut el delit intern anomenat vici per les llanes, que només caldrà obeir i començar a fer bufandes, mentre no s'inicia el segon curs on s'arribaria a perfeccionar la tècnica via saber fer mitjons i d'altres peces complicades.
*
com que no tinc temps per a temes més personals, em remeto i suscric a les sàbies paraules d'aquest blogaire:
+
al clip de la dreta: grauzone - eisbär: http://es.youtube.com/watch?v=HhtxqvAlIpo
dissabte, 20 / setembre / 2008
oh, el que veig!
mai res és per casualitat.
reincideixo amb houellebecq, un cop superat el profund trau que em va causar la possibilitat d'una illa, com a femella i com a propera als 40 i com més coses que ara mateix no tinc el temps per a comentar. encara haig de fer els deures del meu nou iniciat curs de fer mitja, i demà ja toca la segona classe pràctica.
reincideixo amb houellebecq, un cop superat el profund trau que em va causar la possibilitat d'una illa, com a femella i com a propera als 40 i com més coses que ara mateix no tinc el temps per a comentar. encara haig de fer els deures del meu nou iniciat curs de fer mitja, i demà ja toca la segona classe pràctica.
per raons particulars, em calia un nou xoc del seu realisme tant brutal com proper, i he adquirit voluntàriament el partícules el.lementals, que em té abduïdíssima -a mi, i a tot-hom qui comparteix temporalment veïnatge amb mi al metro i té curiositat en llegir el que llegeixo, que resulten ser escenes d'allò més picants-.
i resulta que al youtube m'entrebanco amb això:
concert de velles glòries dels 80 a moscou, en algun moment recent del passat proper.
cal estar inmers en l'ona houellebecquiana per a flipar amb els perpetrants + la concurrència?
*
a la dreta de les seves pantalles, un altre moment estel.lar del concert, altrament anomenat tots fem playback, i què.
cal estar inmers en l'ona houellebecquiana per a flipar amb els perpetrants + la concurrència?
*
a la dreta de les seves pantalles, un altre moment estel.lar del concert, altrament anomenat tots fem playback, i què.
dissabte, 13 / setembre / 2008
trams i k7s
HOLA! -ah, morbo superat-.+
en primer lloc, la meva simpatia i solidaritat amb tots aquells ikes humans, animals o vegetals -l'així anomenat huracà, ens demostra com passa de nomenclatures quikes-.
*
absolutament encantada amb la proposta d'ampliar el tram per la zona que queda pendent de la diagonal.
si és així com s'aconsegueixen les bones coses, tot el meu positivisme va cap a tmb.
vull aclarir com a veïna de la part besòs de la diagonal, i com a sofrida treballadora a la part sud i/o zona universitària, que no existeix absolutament cap transport que faci aquest recorregut directament.
alguns mitjans crítics amb la inciativa i algun particular -entenc que aliè al problema real- han insistit en que la diagonal ja és atravessada per moltes rutes de bus. certament, ho és. però en tots els casos, ho és intermitentment.
caldrà recalcar, doncs: actualment no hi ha cap bus -ni metro, ja posats-, que atravessi la diagonal (és a dir, la ciutat), de punta a punta - escàndol!-
aprofitant l'eufòria imperant en quant al necessitadíssim tram, proposo que fins que no sigui realitat ens posin busos llençadora de la plaça de les glòries a la plaça de francesc macià i vice-versa (èxit garantit!).
=
el molt honorable senyor monzò parlava el passat dia x (porto mes d'una hora intentant trobar l'article però el buscador de la vanguardia no el sap trobar. renuncio), parlava de la fi del cassette. ja no se'n venen.
per a tots aquells que hem viscut l'època gloriosa del k7, toca homenatge.
totes aquelles cintes maldestrament retornades a la virginitat via cel.lo. amb aquelles barreges que encabien darreres paraules (maleïdes) del locutor de torn amb primeres paraules (maleïdes) del següent anunci publicitari. i que finalment conformaven una versió única i nostra de la cançó desitjada. les nostres cintes personals, amb les nostres caràtules personals. barreges que depenien del dia o de les ganes o de la sort. uns records ben entranyables, i enyorats. la creativitat musical casolana se'n veurà greument ressentida.
com be diu el sr. monzó, no s'ha aconseguit igualar el luxe de poder aturar la música o so en el moment desitjat i tornar a reempendre de nou al mateix punt. investigadors digitals, investigin!
%
com que sortosament encara tinc un equip de so amb k7, he estat rememorant èpoques i músiques del passat. en el primer apartat, tots hem estat joves. ejem. jo era aquella. en el segon, es recuperen algunes joies actualment semi oblidades. com és el cas dels mítics alphaville. forever young, quin disc més bo (1984).
+
8/11/08 a la sala salamandra, invisible limits. a veure qui m'acompanya.
.
imatge: en rafa, animant a votar a la població demòcrata dels estats units de nord-amèrica.
diumenge, 7 / setembre / 2008
trobant el fil
molt en contra de que als huracans i ciclons els posin nom de persones.ja li val al científic paternalista que va tenir la mala idea, cada vegada que sento a parlar dels estralls que causa el hanna m'assalta la co-responsabilitat, cosa neguitosa.
alternatives d'anomenar huracans, n'hi ha tantes. se'ls podria posar noms de grups heavy-metal, per exemple.
en el seu moment d'apogeu destroyer, l'ara avi ozzy osborne segur que n'hauria estat encantat.
caldria un consell regulador de nomenclatura d'huracans, tot evitant que gent pacífica i de be es pugui sentir afectada pel tocayisme negatiu. en representació de les hannes tant reals com virtuals, n'estaria ben agraïda.
+
he decidit iniciar una campanya de propòsits positius, ja que com tot-hom sap, de les crítiques mai se'n treuenen bones collites.
encentada la campanya, doncs, cal anar en primer lloc a qui amb més urgència ho requereix, que és, com no, tmb:
els busos urbans podríen agilitzar la seva (actualment esgarrifosa) lentitud amb un petit i senzill canvi, un sistema que funciona als busos d'arreu del món (o d'allà on he anat, que es prou representatiu, en tot cas, del món occidental): deixar que el passatge pugi i baixi per qualsevol de les seves portes.
només caldria afegir taquilles per a la validació del bitllet a prop de cada porta.
les penoses acumulacions humanes en forma d'embut que es produeixen diàriament en hora punta en pujar al bus impliquen a part de les molèsties de qualsevol aglomeració, una important pèrdua de temps (i a mi particularment un important neguit).
per a donar més arguments a favor, caldrà recordar que tant el metro com el tram ja funcionen d'aquesta manera sense que això faci altra cosa que facilitar la vida als seus usuaris, tant en comoditat com en temps ben aprofitat.
*
em fa certa mandra parlar de roma i de berlin ara que ja ha passat més d'un mes del retorn.
com a resum resumit, diria que roma va ser una experiència prou traumàtica, una fatal combinació d'altes temperatures i de deixadesa absoluta. tmb és una maravella al costat dels transports de roma, amb això ja està tot dit.
servidora pateix molt la calor i allò va ser el més proper a l'infern que pot recordar.
en quant a la inabarcable oferta cultural, n'he fet un tast només, i caldrien moltes visites per a seguir fent-ne més. espero tornar-hi, en millors condicions en general.
berlin, venint de roma, en ple mes d'agost, és el paradís terrenal. ordre, netedat, i perfecció. meravellós temps atemperat, boníssim menjar. tot em va semblar bo, bonic i barat. el concepte de vida feliç occidental es palpava arreu. aclaparadora oferta cultural, que permetia dosificació a gust en quant a varietat i quantitat.
de berlin, en tinc un inmillorable record. possiblement magnificat per l'horror de roma.
^
primícia: donada la campanya de bons i positius propòsits, aquest any abraçaré la tardor amb moltes ganes i alegria (possiblement magnificades per l'horror de roma).
diumenge, 31 / agost / 2008
arreveure_ferragost!
ai uix, coi, recoi.que no trobo la postura ni el to i no hi ha manera d'arrencar de nou això.
+
per anar fent boca, i per despedir un agost ben intens, tema culinari amb reminiscències d'infantor.
aquesta recepta era una de les millors de la meva yaya, que no li agradava cuinar, i que aquest rap li sortia boníssim.
ingredients: rap, farina, ceba, 2-3 pastanagues, all, 2-3 tomàquets madurs, llorer.
enfarinar i enrossir el rap.
amb el mateix oli, fer un sofregit amb la ceba picada, les pastanagues a rodanxes (molta pastanaga, si us plau), un gra d'all sencer i els tomàquets madurs a trocets petits -amb pell que s'acabarà desprenent i donarà l'acabat (im)perfecte al plat-.
afegir mitja fulla de llorer, una mica d'aigua, reincorporar el rap i que faci xup-xup deu minutets.
per anar fent boca, i per despedir un agost ben intens, tema culinari amb reminiscències d'infantor.
aquesta recepta era una de les millors de la meva yaya, que no li agradava cuinar, i que aquest rap li sortia boníssim.
ingredients: rap, farina, ceba, 2-3 pastanagues, all, 2-3 tomàquets madurs, llorer.
enfarinar i enrossir el rap.
amb el mateix oli, fer un sofregit amb la ceba picada, les pastanagues a rodanxes (molta pastanaga, si us plau), un gra d'all sencer i els tomàquets madurs a trocets petits -amb pell que s'acabarà desprenent i donarà l'acabat (im)perfecte al plat-.
afegir mitja fulla de llorer, una mica d'aigua, reincorporar el rap i que faci xup-xup deu minutets.
bon profit i a reveure!
