dissabte, 24 d’octubre de 2009

xàfeg


Comments:
Quina imatge i quines paraules... No sé si trobar-ho bell i agafar aire per respirar o simplement trobar-ho bell...
Espero que estiguis bé, Hanna.
Un petó molt fort, cranqueta.

(Aquesta foto i aquestes paraules les hauria pogut triar jo perquè avui fa quinze anys que trobo a faltar el meu pare)
 
per molt que es trobi a faltar algú, mai no hauria d'aconseguir que ens falti l'aire.

Desitjo que hagis recuperat l'alè.
 
y es que..no se sabe como..no se sabe cuando...pero si alguien es/fue importante...ese sentimiento siempre vuelve a surgir...lo llena todo y cuesta volver a tomar aire...
 
hola violette, només va ser un sentiment intens que volia deixar posat per aqui. m'agrada que puguis fer teves les paraules tot i la tristor. gran petó per a tu, cranqueta!
ei bellosoli, tens raó, per sort tot passa... ja respiro, gràcies :)
hola ten! pues sí, siempre vuelve, y a veces muy intensamente. besos!
 
Hanna... on ets?? ho saps?? jo te trob a faltar...
 
Publica un comentari

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?