dissabte, 20 de setembre del 2008

oh, el que veig!

mai res és per casualitat.
reincideixo amb houellebecq, un cop superat el profund trau que em va causar la possibilitat d'una illa, com a femella i com a propera als 40 i com més coses que ara mateix no tinc el temps per a comentar. encara haig de fer els deures del meu nou iniciat curs de fer mitja, i demà ja toca la segona classe pràctica.
per raons particulars, em calia un nou xoc del seu realisme tant brutal com proper, i he adquirit voluntàriament el partícules el.lementals, que em té abduïdíssima -a mi, i a tot-hom qui comparteix temporalment veïnatge amb mi al metro i té curiositat en llegir el que llegeixo, que resulten ser escenes d'allò més picants-.

i resulta que al youtube m'entrebanco amb això:
concert de velles glòries dels 80 a moscou, en algun moment recent del passat proper.
cal estar inmers en l'ona houellebecquiana per a flipar amb els perpetrants + la concurrència?
*
a la dreta de les seves pantalles, un altre moment estel.lar del concert, altrament anomenat tots fem playback, i què.


Comments:
Houellebecq, Houellebecq ... no és aquell senyor francès que sempre escriu la mateixa novel·la?
 
La lletra de la cançó és...Houllebecq pur, no?
 
eppp dersu, la mateixa no, que l'escenari va variant :)
salut dessmond! oi que siii??
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?