diumenge, 18 de novembre del 2007

malespuces

fa quatre dies em vaig estar més dúnnora (com diu la meva mare) intentant actualitzar aquest pobre i necessitat blog. males sorts variades, encapçalades per la meva dèria en voler posar moltes fotos, afegim les presses, van provocar un col.lapse i un boicot de blogger i una terrible mala llet (cagúnlou com diria el meu pare) en mi.
tot intentant superar el trauma, em trobo, de nou, disposada enfrontar-me a la voluntat de les lleis superiors i virtuals, que no són altra cosa que amb temps, ganes, i sense presses, tot arriba.
sóm diumenge tarda, hora de la migdiada general i moment ideal. malhauradament, no em trobo en la millor de les disposicions. pateixo d'un estat d'ànim alterat per fets aliens al meu anhelat microcosmos de pau i harmonia.
criatures.
les atzaroses circumstàncies per les que he conduit la meva vida no són motiu atribuible al fet contundent i decidit que em defineix com a dona en edad fèrtil: jo no vull procrear.
pateixo d'una enorme tendència a l'egocentrisme i a l'autosatisfacció (per favor, es prengui en termes generals), i d'una certa manca de generositat i de compasió per l'altri, principalment perquè prèviament m'hi trobo jo, que tinc grans necessitats de les dues coses. etc. etc. etc. i seguiria però tampoc crec que calgui cap justificació per a les decisions que una pren conscient i voluntàriament. tot i que l'entorn les pretengui, coi de gent cotilla.
les meves innates i contraproduents pulsions maternals tipus cura i alimentació dels desamparats les tinc prou satisfetes amb el meu mini-hortet i el cuinar.
i la part d'amor i devoció incondicionals les dedico, per ara en exclusiva, al meu estimadíssim nebot.
+
però una servidora no viu aïllada al bosc, car ho voldria -amb el permís d'abanokosovars i d'altres maleants-. visc en un bloc de veïns sorollosos i maleducats.
les pretensions -ai- de voler passar un diumenge a la meva llar, tranquil.la, sossegada, en pau, i calma, i caliu, bon menjar i descans s'han vist alterades i violades irreversiblement per:
una mare desquiciada que en plena matinada xiscla per a fer callar una criatura que plora. intent fallit i (almenys una) veïna desvetllada.
un pare energúmen que crida, de bon matí, per a tot, tant sigui renyar com jugar. (almenys una) veïna despertada abrupta i cruelment.
puc comprendre i comprenc, que de tals pèssims progenitors se n'obtinguin unes nenes pesades i ploraneres-xisclaneres fins a punts insuportables, alhora que salvatges i obsesionades en molestar, sigui a base de jocs consistents en llençar caniques al terra infinites vegades o la deconstrucció amb peces que els cauen constant i sorollosament. i picar amb martells, herència de les obsessions bricolatgeres dominicals de son pare. (almenys un) matí de pretensions lectores i meditadores boicotejat.
fa una bona estona, però, que imperava el silenci. allellulla. deuen de fer la migdiada, que els desitjo, eterna (el que et pot arribar a fer pensar el soroll).
fins que els nanus preadolescents del primer pis han decidit sortir al pati i jugar a matar-se tot llençant-se una pilota. un daltabaix de crits-sorolls-cops i alteracions generals del silenci? que algun adult conscienciat ha tingut a bé aturar, finalment.
haig de dir que jo també he estat nena i preadolescent i que en aquelles èpoques m'importava un rave importunar veïnes soles i amargades que no eren capaces de comprendre les meves necessitats de joc i diversió i desofec. slcar que també tenia uns pares que no em permetien emprenyar a voluntat, cosa, que a l'actualitat sembla impensable dins el món educatiu permissiu-desimplicat que impera.
*
bosses de plàstic
molt d'acord en que cal posar mesures. als caps de brètol de molts dirigents de supermercat encara els domina la idea que cal avassallar el mercat amb la seva marca, i no hi veuen altra manera que proveïnt els seus clients massivament amb les seves bosses de plàstic.
alcampo: ja els pots dir als/les caixeres que vols una única bossa de plàstic. te'n posen un mínim de tres, amb un producte a cadascuna. cal desfer el desgavell i col.locar tota la compra en una bossa, tal i com el volum de la compra i el sentit comú manaria. caixers/eres no atenen a queixes ni peticions de més sensibilitat als requeriments particulars.
mercadona + condis: caixers/eres, manats per qui els/les paga, es veuen obligats a posar la teva compra en bosses amb l'avinentesa que així et fan anar més depressa. ja et poden veure que vas amb el carret o el cistell o amb la teva pròpia bossa no-de-plàstic, que ho fan igual. cal recalcar-lis que no et calen bosses/ajuda. sempre fan cara de no entendre.
dia: et fan pagar les bosses, crec que a 5 cèntims. que són de molt bona qualitat. perfecte.
sorli-discau: són d'aprofitar al màxim la bossa, o de no donar-ne si no en demanes. molt bé.
sóc ben sensible al tema des de fa temps, i si surto de casa a comprar sempre és amb el meu carret o bossa particular. però no sempre puc i gairebé mai recordo de dur una bossa al bolso per si passo pel super intempestivament (molt sovint).
la mínima quantitat de bosses possible que acabo acumulant l'aprofito per a llençar les escombraries. i agrairia a algun ecologista de nivell superior m'ilustri en els motius de que tal comportament pugui ser negatiu per al medi ambient, tenint en compte que fa anys que no gasto en bosses d'escombraries i que d'alguna manera cal llençar les ídem.
també aprofito les bosses de plàstic com a continent per a reciclar, de manera que va tot dins el contenidor groc (de vegades cal empenta). és això nociu per al medi ambient? caldria que m'enllefisquès els dits tot remenant una altra bossa no reciclable que contingui els iogurts, llaunes, etc?
tot i el missatge de malgastadors de bosses de plàstic amb que pretenen culpabilitzar-nos els mitjans, tothom que conec les reaprofita de totes les maneres imaginables, incloent la comoditat de posar-hi les sabates a la maleta quan viatges.
conclueixo: molt a favor de fer pagar o racionar les bosses de plàstic per a un consum raonable i més a favor de les bosses de tela, que com tot bon centreuropeu ja sap, poden fer-se amb tota manea de logos i lemes. dirigents de supermercats locals: facin el favor d'informar-se.
+
tardor.
i finalment i dins els ànims sinistres que imperen, es fa tot el que es pot per a resistir la vida dins la foscor de la tardor imposada pel canvi d'hora. que trist que és tot a partir de les sis de la tarda.

Comments:
Vols que et llogui el meu pis? No hi han criatures i els veisn no criden
 
Noia tens tota la raó del món. Hi ha un munt de nens "mig-asilvestrats" pel món. I la culpa és dels pares. No només no els marquen la conducta a seguir sinó que habitualment ells mateixos es comporten com perfectes bestioletes. És un tema que veig cada dia a qualsevol parc o plaça de la ciutat. Jo porto els meus petitons a jugar i sempre hi ha problemes. I repeteixo: la culpa, dels pares.

I també estic d'acord amb això de les bosses de plàstic. Aquest estiu vaig veure a la TV una notícia d'una població d'Anglaterra que el seu "ajuntament" havia dissenyat produït i distribuït una bossa de roba molt xaxi amb el nom de la població (fent propaganda), que tothom podia adquirir per un preu de misèria, i que pretenia precisament reduïr l'ús de les bosses de plàstic a la mínima expressió. No només havia estat un èxit aquesta iniciativa sinó que darrerament aquest objetce havia servit per atreure els turistes que volien endur-se de record la bossa...
Perquè no es fan iniciatives d'aquesta mena aquí???
 
Ai els veïns! No hi ha res pitjor que et toqui una escala inundada de veïns maleducats. Ànims!

Els meus cada matí sembla que arrosseguin tots els mobles d'una punta a l'altra de la casa. Algun dia m'atreviré a preguntar-los quina activitat tan sorollosa fan?
 
casta, podríem fer allò de l'intercanvi de vivendes! també et puc passar la meva feina una temporadeta :))
gri-gri, quant de temps! sí, tenen la culpa els pares, però a molts ens toca patir unes criatures esgarrifosament mal educades. un horror.
a veure si es posen les piles amb el tema bosses!!
alatrencada, això d'arrossegar mobles en hores intempestives és un dels més grans misteris insondables del veinatge del pis superior. sempre he volgut saber el què, el perquè i el com...
petonets a totes
 
per això utilitzo taps per a dormir...
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?