dijous, 1 de novembre del 2007
enciams i castanyes
en primícia mundial, exclusiva internacional i per primera vegada a les seves pantalles, tinc l'honor de presentar la imatge que demostra l'existència del meu mini hortet casolà (foto).a l'esquerra, les dues (sí, dues!) pastanagues, envoltades de petites i prometedores germanetes.
al centre: res encara. misteri. aquell pèl verd ja no hi és. la zona central no mostra indicis de vida vegetal. desconec si entra dins del normal en el món de la ceba tendra.
i a la dreta: els enciams! a la part inferior, el germanet gran que creix amb alegria. al seu costat, dos petitons recien nescuts. a la part superior, el trio de mitjanets.
els enciams em preocupen. he vist, massa tard, que a l'espai que els pertoca en cabria únicament un de mida normal. impossible que hi convisquin cinc enciams adults i no diguem si en surten més. tot i que estic amb la idea del senyor josep m. vallès, de qui em vaig inspirar en la iniciativa de l'hort urbà, i que proposa anar arrencant les fulles segons les necessitis (tindré el valor?). sclar que aquest senyor vaticina enciams en tres setmanes i els meus en tenen ja més de sis i encara són molt menuts. per què els meus són tant petits? serà perquè no els dono cucs vermells de la califòrnia? ai les criatures, quantes preocupacions!
*
en relació al tema laboral (no puc evitar que m'ocupi la gran majoria del meu temps i pensaments): no vaig encertar ni una a la quiniela. o més ben dit, de dos encerts en vaig fer un. però l'únic encert convertit en nova companya de feina, va durar un dia. l'endemà ja no va tornar. aquell endemà vam estar tots inquiets. cadascú rumiava les seves responsabilitats en els fets. o al menys ho feia jo. resultat: cap ni una (o ben poquetes).
+
segueix la cerca, i sembla ser que les (tres) empreses de selecció són incapaces de trobar dues persones amb uns perfils laborals d'allò més normals i corrents. només cal una mica d'experiència i bon nivell d'anglès (i el sou és bo). doncs no hi ha manera. més de dos mesos d'espera.
segons la meva experiència com a candidata fallida, les empreses de selecció de personal: o tenen unes bases de dades inexistents. o tenen una cara dura impressionant. o són molt incompetents.
sistema que utilitzen:
et recluten, mitjançant anuncis (premsa, internet).
seleccionen el teu currículum.
et truquen i concerten entrevista.
(aquests tres punts poden trigar uns quants mesos en materialitzar-se).
t'entrevisten i et fan omplir un imprès a mà (grafologia?) amb les dades que ja els havies fet arribar al currículum. els espais els tenen molt mal distribuïts, per exemple el meu nom i cognoms complerts no caben (utilitzo un únic nom i no tinc cognoms compostos).
si els sembles bé, et fan passar pels psicotècnics, (proves autènticament ridícules i desfassades, especialment les de la branca psico) que són llarguíssims, pesadíssims i esgotadors.
si superes la gimkana psicotècnica, noves entrevistes.
superades les noves entrevistes, pots arribar a ser una de les tres/cinc candidates!
sent una de les tres/cinc candidates, vas finalment a ser entrevistada per l'empresa interessada (suposadament) en contractar-te.
després de tants esforços, aquest és el punt crític: a part de que la localització exacta de l'empresa pugui ser del tot desfavorable en relació a la teva vivenda (no hauria calgut començar per aquí?), i que potser el sou i l'horari no acaben de coincidir amb el que tenies entès, hi ha d'altres factors subjectius que emergeixen i et deceben del tot: els estètics, els intuitius, i els humans. aquell engendre que podria arribar a ser el teu cap et posa els pèls de punta i et lamentes internament de tot el temps perdut (i del desgastament personal). et desinfles, t'autodescartes i et deixes descartar.
(alguna vegada el punt crític havia estat del tot positiu i aparentment superat, i tot havia anat bé i com la seda i jo tenia il.lusions i esperances).
rarament et truquen per a informar que no has estat escollida. alguns pocs t'ho diuen per carta. generalment no et diuen res, has de trucar tu per a rebre les (degudes) explicacions.
llavors et diràn que formes part de la seva base de dades i que et cridaràn si tenen una feina similar.
cap ni una de les empreses de selecció per les que he passat (més de 20?) no m'ha tornat a trucar. i el meu perfil professional entra dins el submón administratiu i és adaptable a un munt de probables feines. tinc experiència i idiomes. i capacitat (res de humiltats a aquestes alçades). i ells tenen les proves que ho demostren, i la seva feina no seria aprofitar la feina ja feta per a d'altres feines?.
enfí. aix. m'he acabat involucrant personalment en el que pretenia, que és denunciar les empreses de selecció, el seu sistema incompetent, i de retruc les empreses de casa nostra i la seva curtedat de mires (això va per totes les que em van deixar escapar) i/o lamentables condicions de treball (salari-horari-entorn).
*
m'he enrotllat de mala manera. amb les ganes que tenia de parlar del (meu odi al) canvi d'hora, de les espectaculars condemnes a mil.lers d'anys de reclusió penintenciària, incoherents amb les expectatives de vida de la raça humana, de la superpoblació de les presons, del fenòmen halloween versus castanyada, de receptes de cuina, i de convivència, i d'ecologia i sostenibilitat i dels bancs i els interessos i dels regals per punts. i que ja sóm a novembre!!
# posted by Hanna B : 9:24 a. m.
Comments:
<< Home
I a sobre t'enganyen amb el sou i et colen el brut dient que és el net i després resulta que ets tu qui no havies entés bé... li acaba de passar a una amiga meva i està trista.
PS: Hauràs de trasplantar aquests enciams. I potser és ara el moment, abans que no tinguin massa fulles.
PS: Hauràs de trasplantar aquests enciams. I potser és ara el moment, abans que no tinguin massa fulles.
mmm... busques feina?
Jo fins fa poc estava igual i entenc a la perfecció el que expliques.
Quan envies un CV agraeixes que et contestin, encara que sigui per dir que no interesses o que no busquen a ningú. Crec que no és tant difícil acontentar als pobres que busquem feina!
Jo fins fa poc estava igual i entenc a la perfecció el que expliques.
Quan envies un CV agraeixes que et contestin, encara que sigui per dir que no interesses o que no busquen a ningú. Crec que no és tant difícil acontentar als pobres que busquem feina!
# posted by 
: 3/11/07 12:05 p. m.
: 3/11/07 12:05 p. m.
Jo una vegada desprès de tot el que descius i de ser la guanyadora quan vaig arribar a l'empresa que era a la zona franca!!!! i vaig conèixer el meu futur cap, vaig dimitir! El meu contracte va durar 4 hores!
violette, ho sento molt per la teva amiga, si es que ens prenen per no res!!! li desitjo que trobi ben aviat una feina millor i deixi plantats els impresentables que la volen explotar (estic radical).
tens raó amb els enciams, a veure si trobo el moment, que ara encara en tinc més!!
inia, ejem... em sembla que em vaig explicar fatal... no busco feina, per ara, i creuaré els dits.. a la meva empresa busquen dues persones i no hi ha manera, és ben estrany (o no tant segons com treballen les empreses de selecció de personal)
tota la raó. hi ha una inhumanitat arreu que fa por... gr...
casta, ric que amb el temps fa gràcia, però el teu exemple demostra el desquiciat sistema de selecció de personal que tenim a les nostres contrades...
tens raó amb els enciams, a veure si trobo el moment, que ara encara en tinc més!!
inia, ejem... em sembla que em vaig explicar fatal... no busco feina, per ara, i creuaré els dits.. a la meva empresa busquen dues persones i no hi ha manera, és ben estrany (o no tant segons com treballen les empreses de selecció de personal)
tota la raó. hi ha una inhumanitat arreu que fa por... gr...
casta, ric que amb el temps fa gràcia, però el teu exemple demostra el desquiciat sistema de selecció de personal que tenim a les nostres contrades...
puede que sea yo, y un miedo que arrastro hace unos dias de dolencias respiratorias... me preocupa la calidad del aire de Barcelona, los alegres carritos de bebé en gran de gracia, la absorción de toxinas... he vivido en ciudades sucias, las vi en la India, en
Brasil, en China y me horrorizaba... pero ya no están tan lejos. se acercan cada vez mas y me pregunto si la nostalgia campestre es suficiente para atreverme a comer una zanahoria de ciudad.
Publica un comentari a l'entrada
Brasil, en China y me horrorizaba... pero ya no están tan lejos. se acercan cada vez mas y me pregunto si la nostalgia campestre es suficiente para atreverme a comer una zanahoria de ciudad.
<< Home
