dilluns, 4 de desembre de 2006

santornem-hi

desembre. ja és aquí. i santa llúcia i els torrons i les festes i la setmana de vacances que tindré i la més que probable probabilitat de que aquest any adorni la casa amb boles de colors i de que reneixi el naixement irreverent de porquets. il.lusions i manca de temps, just a l'inrevés que l'any passat.
una setmana en blanc, ha passat, lenta però volant. una dolència atípica amb visita a urgències, diagnòstic empipador (antibiotics), i símptomes dolorosos, incòmodes, invalidants. el procès remet, i creuo els dits per a que les proves que em faràn en deu dies així ho confirmin.
el meu metge ha saltat al subnivell d'ex metge. una pèssima atenció telefònica, un diagnòstic erroni i prepotent (cap pregunta i conclusions falses i ridícules als símptomes que li vaig explicar) i unes delirants explicacions sobre les seves prioritats laborals que ni m'importen ni em pertoquen. i el que ja no té remei: la pèrdua total, irreversible, de confiança en ell. sí que tenia una cosa, i em calia tractament urgent i intensiu.
obligada a anar d'urgències a la mútua o a la seguritat social, vaig escollir la mútua perquè 1) no m'estava pas morint, i 2) no volia perdre tot el dia esperant (vaig esperar només hora i mitja). un cop fet el diagnòstic per urgències, no pretenguis que et puguin fer les proves urgentment. no hi ha hores, estàn a tope, la sanitat privada també està col.lapsada (tremolem).
+
el dolor t'aïlla i només hi sou tu i ell. la resta es relativitza en relació galopant contrària. el dolor és com una goma que s'expandeix, sorda, insensible, incansable. et fa patir i no saps fins on arribarà. fins que, de cop i volta, remet. molt poc a poc, la goma es va contraent, lentament, surts de la boira i es torna a dibuixar la realitat nítidament. tornes a ser tu i la resta del món, i els records boirosos de la tempesta s'esvaeixen, com un malson que ja ha passat.
he celebrat el retorn al món dels que no es troben malament amb un croissant. una menja exquisida i semi prohibida que feia anys i anys que no em permetia. un croissant flonjo amb una capa cruixent i dolça, una rajola de xocolata negra i el meu te verd amb llimona. petita celebració íntima i retorn a l'anomenada vida normal amb un exàmen aquesta tarda.
*
i mentrestant, tot continua igual. un fons estable amb alguna onada gegant, no ens confiessim pas. seguim surfejant.

Comments:
A Xocoa tenen un croasants grossos i amb les puntes banyades de xocolat i un perfumet de llepolia prohibida que t'asseguro et curaran qualsevol malura que ara mateix pateixis.
Salut!
 
ànims i força
 
aiii... que t'he de dir jo de metges i de desconfiança vers ells que no hagi dit ja? espero que aquest dolor desapareixi definitivament i no et torni a atacar mai més! com espero q no hagis de tornar a patir al teu ja ex-metge!

l'estabilitat és el que cerquem i ens fa ser feliços, però una onada gegant, de tant en tant, ens manté més vius. Surfeja, Hanna, Surfeja!!! (i recorda de contar-nos que tal la mar i les seves onades!) I sort amb els examens!!!
 
I ara tens, doncs, l'envejable condició d'ex-malalta? Celebrem-ho, doncs.
 
Són terribles aquestes impotències que tens quan tu saps que el teu cos no és el teu i el metge et vol convèncer que és un estat transitori insignificant que no mereixia que ell perdés el seu temps.
(jo sempre he confiat més en les metgesses, excepte en al meva dermatòloga ocasional)
Posats a tenir, millor il·lusions i manca de temps que no a l'inversa; llàstima, però, que no puguis tenir les dues coses. Esperarem.
I continua en la cresta de l'onada (un croissant de tant en tant no t'hi farà caure, sinó el contrari)
 
Que bé que ja estàs millor doncs!

Ai, ai, ai... com conec aquestes petites celebracions íntimes... quin plaer solitari tan excels! i fer-lo durar, menjant poc a poc, desfent la xocolata dins el te calent, sentir el contrast de la llimona àcida i el punt insolent del sucre d'un croissant... croissant... mmm...
 
Keep on surfing at the top of the wave! Espero que tot plegat quedi en un no-res del qual no calgui preocupar-se. T'envio "good vibrations", com cantaven els Beach Boys :)
 
Tens un moment per mi :-)
 
gràcies, gràcies (prenc nota de la temptació, dessmond!), estic en trànsit cap a la millora, per fi...
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?