divendres, 20 d’octubre del 2006

manguis tots

el pitjor de no disposar de prou temps lliure és la sensació creixent d'estar quedant fatal amb un nombre cada vegada més gran de persones.
et sents repetir allò de l'hem de quedar, frase feta que em rebenta, i de la que darrerament en sóc usuària habitual, amb creixent sensació d'angoixa.
noto el pes de les promeses inconcretes. una manada cada vegada més gran, al galop, perseguint-me i creixent sense parar.
podria aclarir que li poso totes les bones intencions del món a la frase feta, però les bones intencions són insuficients si no hi ha concreció. no suporto la indefinició. no suporto dir hem de quedar.

tot sigui dit, la primera amb qui quedo fatal és amb mi mateixa i la meva forma física. amb la piscina ja fa dos mesos que dic que hi haig de quedar, i la cosa es va allargant. d'entre d'altres motius, hi ha el més important, i és que la meva estimadíssima i mitificada piscina segueix en obres. i va per a llarg, segons la carta que he rebut de la directora del centre esportiu a la que pertany. no sé si he rebut la carta perquè em vaig queixar per escrit, però m'inclouen quatre entrades per a gaudir de les instal.lacions durant un dia (!!!), i caduquen al març (!!!!). esperem que la piscina hagi ressucitat pel març. prego.
total que aquesta tarda, si no hi ha cap contratemps, aniré a nedar a la piscina alternativa que se m'ofereix i a la que he otorgat els qualificatius més sinistres possibles després d'haver-la patit el passat mes de juliol, mes en el que la meva estimada piscina la bona va començar a fer aigües.
+
demà em toca pagar penyora, en un d'aquells càstigs que m'otorga el destí per dir en veu alta frases lapidàries i per tenir pretensions estètiques i socials elevades.
és l'aniversari de la co. i no hi puc faltar, tenint en compte la meva desaparició total de la vida nocturna al seu costat en les darreres sis setmanes. afortunadament tenim la ma. que es una noia molt simpàtica que vam conèixer en un sopar i que em sustitueix i em consta que amb més afinitat amb la co. en quant a locals nocturns que jo.
elles dues ja van anar per sant joan a un d'aquells llocs als que aspiro a morir-me sense haver trepitjat: el bajabeach. vaig tenir l'excusa covard d'un exàmen. no m'agrada donar explicacions a persones que no les entenen per més que ho intenti. ho vaig intentar.
demà la co. celebra el seu aniversari i ha escollit el hardrockcafé. allò que jo mai pretenia conèixer. algú pot dir que no n'hi ha per tant. però jo sóc molt poc flexible amb les meves manies, i haver-ne de trencar una, ni que sigui com a penitència, em mata. així doncs, espero sortir d'allò amb barret mexicà i ballant la cucaracha. altra cosa seria indigna pel hardrockcafé. estaré a l'alçada. però mira que hi ha restaurants a bcn...!!!!!!!! coi, co. (i he estat incapaç de plantejar-li, tant fàcil que sembla).
*
aquest any els gurus de la moda han tingut l'avinentesa d'escollir un dels meus colors preferits per a l'hivern: el gris. els estic agraidíssima, només em faltava, amb la meva manca de temps lliure, que em passés com fa unes sis o set temporades, quan em va tocar peregrinar a totes i cadascuna de les botigues de bcn a la caça d'un jersei negre, amb la impactant resposta per part de les impactants dependentes de que: aquest any el negre no es porta. encara no m'he pogut recuperar del shock. sigui com sigui, aquest any es porta no només el negre sinó el gris sinó el marró fosc, els meus tres colors preferits d'hivern. agraïda de que el normal esdevingui moda.
fa un parell de setmanes sortien al dominical de la vanguardia tota una colla de personatges que es veu que busquen i creen tendències de moda, i per a tal fita, viatgen pel món com bojos. fent què?: doncs mirant la gent dels carrers del món i prenent nota. qui ho entengui que m'ho expliqui.
per a justificar la seva professió i suposo que els seus sous, tots aquests personatges dissenyen una roba que no se la posen ells ni per anar al hardrockcafé. no he vist cosa més lletja que les disfresses que ens proposen els de mango per a aquesta temporada. i ho sento per ells, però resulta que és l'únic catàleg que m'ha caigut a (i de les) mans. per altra banda, els personatges alternatius corremóns apuntadors de com va la gent pels carrers del món em podrien fitxar i jo els donaria idees de les bones, que fer publicitat gratuïta no em fa el pes.
^
au marxo a nedar, que em faltava renegar contra la immobiliaria colonial i els seu xanxullos, però això serà a la propera entrega, ho prometo :)
¨
imatge: idees innovadores amb mango provinents d'un dels països més llaminers crea- tendències, el japó. petits suggeriments per als nostres innovadors pastissers que vulguin satisfer la clientela insatisfeta amb els clàssics panellets.

Comments:
Aixó de la teva piscina sembla les obres de l'AVE madrid-bcn, o pitjor, si m'apures.

Un cop vaig anar al baja - nompreguntis perqué, que no penso confessar-i un noi molt wapo i ben fet em va rentar les ulleres amb un sortidor de soda d'una forma ben suggerent. No em va semblar el meu local ideal, però mira, ni tan mal. Aixó, si, la degustació de xupitus entrelligats a l'escassa indumentària de les cambreres era força xavacà, rollo bar de peli americana sórdida. No sé el hardrock, sona car, no? Porta la càmara, i ens en fas 5 céntims, vale?

Estic més que feliç i contenta amb el retorn intens del NEGRE, el més afavoridor, cómode i resultón de tots els colors. Amb el gris tinc els meus estira i arronça, doncs està bé però et maxaca si fas mala cara. A tú no, que ets rossa, però a mi em treu tots els tons verdosos del meu natural color "aseitunat", i si dormo poc... urf. Però hi ha una míriada de colors grisos, afortunadament, i de moltes tonalitats diferents. i si no, que li preguntin al monti. Els marrons els he defugit sempre, que jo sóc de blaus i vermells, però l'any passat vaig començar a fer-los servir (=començaven a estar de moda, que jo d'original no tinc res) i no em van desagradar. Però... per quan la moda arc-iris??? o és que hem de dur rastes per que la roba sigui alegre????

Eps, ens veiem, eh!
 
Ei hanna! veig que la vida nocturna l'estàs deixant aparcada! jeje, a mi em passa similar sols que és la vida nocturna la que m'està deixant aparcat a mi... és el que passa quan comencen a fallar els amics d'anar de festa i et queden només els apalancats...

Be, això de 'hem de quedar' tothom ho hem dit alguna vegada. Sona a frase feta i, de fet, ho sol ser. Però be, ja trobaràs el moment, ara a gaudir de l'avui, i poc a poc ja aniràs complint el teu compromis amb l'haver de quedar.

Al baja beach club no crec haver-hi anat mai, de fet n'estic quasi be segur de no haver-hi anat mai. I al HardRock Café només a l'extranger, al de Barna no. De debó... no se m'acudiria mai de la vida anar-hi a sopar amb la increïble quantitat de llocs interessants per anar a Barcelona! però be, si la teva amiga així ho vol... tampoc no passa res per cedir de tant en tant! ara... espero que res de barrets mexicans, eh? que aquest no és el concepte de hanna que tinc!

També em molen els colors foscos, concretament el negre. El gris em crea greus problemes. M'agrada, no ho negaré, però és junt amb el marró els dos colors que em costen combinar...
 
A més de gris i negre (colors chics on n'hi hagi), la moda aquest any és molt bonica...
Massa per la meva butxaca ressentida.

La meva prenda estrella és un jersei negre trobat aquest estiu abandonat en un bar. Feia olor de perfum d'italiana jove. Ample però entallat si es lliga, llarg però es pot escurçar per devant si es lliga, hippie o elegant segons la roba que hi hagi a sota...
Quan vull estar impecable, cau segur. Jo no l'hagués trobat mai a la botiga: al penjador no sembla res.

Ça va pour le reste?
 
No et preocupis si no dones abast, en el teu cas la intenció és suficient (i la penitència mental). segur que tots pensen com jo.

El tema de la moda em supera, no l'entenc. Hi ha anys que veig que l'únic que va a la moda sóc jo, i han de passar algunes temporades perquè els altres se n'adonin. No és que em preocupi excessivament, però una mica si que fot.
Jo voto pel negre negre. També pel vermell, difícils de combinar segons en qui si no es té un esperit anarquista.
 
Torna el gris aquest any? Vaja, és el meu color antipreferit. Crec que em senta fatal amb la meva pell i psicol.lògicament pitjor. Tots els adjectius negatius que s'associen a aquest color no els aguanto.

Tinc un amic que per Cap d'any organitza sempre un sopar de colors. Aquest any va tocar el Gris, trista elecció per esgotament de les possibilitats cromàtiques (Verd, blau, marró, rosa, groc... tots celebrats. Només resta lliure el caqui, color de merda d'ànec o d'ala de mosca...) Certament, va ser un color que la temporada passada no es portava. La feina que vaig tenir per trobar una peça de roba grisa.

Celebro la teva felicitat tenint la moda a favor però jo diria que en aquests moments sembla el rosa el teu color ;-)
 
imagina que vives perdido en la selva. si, la comarca. y no puedes hacer deporte, solo puedes nadar. y no hay piscinas más que en Girona.
a mi pequeña le pasa lo mismo que a tí, mas o menos
 
holins a tots, he sobreviscut al hard rock, gairebé ja no estic sorda :)
haig de reconéixer que la música i jo vam ser afins en un 70%, cosa que no poden dir les meves altres 4 amigues (jejeje). el millor de tot van ser els postres (addictius, brutals, gegantins)
ja veig que el tema color de la vestimenta afecta més del que sembla... curios, curios...!
 
merda arribo tard...
vas demanar per casulaitat el pig sandwitch al HR? es un dels meus plats-mite.
(en el sentit d'arribar a preparar-los algun dia)
 
holes denke!
doncs se'l va demanar una amiga, que havia estat a texas i va dir que era bo però diferent del que havia menjat allà. el vaig tastar, però no puc comparar... estava més bona la meva mega hamburguer :)
si mai el prepares penja recepta i fotos!
 
oks...
i si, els postrrrrres son la perdicio. Ademto haver passat algun cop i demanar un american cheescake per emportar...
 
aiiii denke, per emportar???? no saps el que m'has dit...!!
 
res, hannab, és que ara que he passat per aquí tenies 13 comentaris. ;-)
 
gràcies pere :)
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?