Hanna B - que no sap on és i d'això tracta-

el pitjor de no disposar de prou temps lliure és la sensació creixent d'estar quedant fatal amb un nombre cada vegada més gran de persones.
et sents repetir allò de l'hem de quedar, frase feta que em rebenta, i de la que darrerament en sóc usuària habitual, amb creixent sensació d'angoixa.
noto el pes de les promeses inconcretes. una manada cada vegada més gran, al galop, perseguint-me i creixent sense parar.
podria aclarir que li poso totes les bones intencions del món a la frase feta, però les bones intencions són insuficients si no hi ha concreció. no suporto la indefinició. no suporto dir hem de quedar.

tot sigui dit, la primera amb qui quedo fatal és amb mi mateixa i la meva forma física. amb la piscina ja fa dos mesos que dic que hi haig de quedar, i la cosa es va allargant. d'entre d'altres motius, hi ha el més important, i és que la meva estimadíssima i mitificada piscina segueix en obres. i va per a llarg, segons la carta que he rebut de la directora del centre esportiu a la que pertany. no sé si he rebut la carta perquè em vaig queixar per escrit, però m'inclouen quatre entrades per a gaudir de les instal.lacions durant un dia (!!!), i caduquen al març (!!!!). esperem que la piscina hagi ressucitat pel març. prego.
total que aquesta tarda, si no hi ha cap contratemps, aniré a nedar a la piscina alternativa que se m'ofereix i a la que he otorgat els qualificatius més sinistres possibles després d'haver-la patit el passat mes de juliol, mes en el que la meva estimada piscina la bona va començar a fer aigües.
+
demà em toca pagar penyora, en un d'aquells càstigs que m'otorga el destí per dir en veu alta frases lapidàries i per tenir pretensions estètiques i socials elevades.

és l'aniversari de la co. i no hi puc faltar, tenint en compte la meva desaparició total de la vida nocturna al seu costat en les darreres sis setmanes. afortunadament tenim la ma. que es una noia molt simpàtica que vam conèixer en un sopar i que em sustitueix i em consta que amb més afinitat amb la co. en quant a locals nocturns que jo.
elles dues ja van anar per sant joan a un d'aquells llocs als que aspiro a morir-me sense haver trepitjat: el bajabeach. vaig tenir l'excusa covard d'un exàmen. no m'agrada donar explicacions a persones que no les entenen per més que ho intenti. ho vaig intentar.
demà la co. celebra el seu aniversari i ha escollit el hardrockcafé. allò que jo mai pretenia conèixer. algú pot dir que no n'hi ha per tant. però jo sóc molt poc flexible amb les meves manies, i haver-ne de trencar una, ni que sigui com a penitència, em mata. així doncs, espero sortir d'allò amb barret mexicà i ballant la cucaracha. altra cosa seria indigna pel hardrockcafé. estaré a l'alçada. però mira que hi ha restaurants a bcn...!!!!!!!! coi, co. (i he estat incapaç de plantejar-li, tant fàcil que sembla).
*
aquest any els gurus de la moda han tingut l'avinentesa d'escollir un dels meus colors preferits per a l'hivern: el gris. els estic agraidíssima, només em faltava, amb la meva manca de temps lliure, que em passés com fa unes sis o set temporades, quan em va tocar peregrinar a totes i cadascuna de les botigues de bcn a la caça d'un jersei negre, amb la impactant resposta per part de les impactants dependentes de que: aquest any el negre no es porta. encara no m'he pogut recuperar del shock. sigui com sigui, aquest any es porta no només el negre sinó el gris sinó el marró fosc, els meus tres colors preferits d'hivern. agraïda de que el normal esdevingui moda.
fa un parell de setmanes sortien al dominical de la vanguardia tota una colla de personatges que es veu que busquen i creen tendències de moda, i per a tal fita, viatgen pel món com bojos. fent què?: doncs mirant la gent dels carrers del món i prenent nota. qui ho entengui que m'ho expliqui.
per a justificar la seva professió i suposo que els seus sous, tots aquests personatges dissenyen una roba que no se la posen ells ni per anar al hardrockcafé. no he vist cosa més lletja que les disfresses que ens proposen els de mango per a aquesta temporada. i ho sento per ells, però resulta que és l'únic catàleg que m'ha caigut a (i de les) mans. per altra banda, els personatges alternatius corremóns apuntadors de com va la gent pels carrers del món em podrien fitxar i jo els donaria idees de les bones, que fer publicitat gratuïta no em fa el pes.
^
au marxo a nedar, que em faltava renegar contra la immobiliaria colonial i els seu xanxullos, però això serà a la propera entrega, ho prometo :)
¨
imatge: idees innovadores amb mango provinents d'un dels països més llaminers crea- tendències, el japó. petits suggeriments per als nostres innovadors pastissers que vulguin satisfer la clientela insatisfeta amb els clàssics panellets.