dijous, 27 de juliol del 2006

criatures

oi oi oi, som a 27 de juliol, data prevista pel naixement del meu primer nebot, en rafa!!!
la meva germana és a madrid, tranquil.la i serena, mentre la família em truca constantment per dir-me que no la troba i que si ja deu ser de part. quin stress. m'encomanen l'angoixa i ens passem tots plegats llargs minuts imaginant que sí, i finalment la trobem a casa, renegant que s'estava rentant les dents, o s'estava dutxant, o dormia, o el que sigui.
aquest marcatge implacable és esgotador (a mi com a dona blanca soltera que viu sola també me'l fan. la meva mare i la meva germana petita que són les reines del control per telèfon) i a més té un efecte una mica depriment, com de manca de llibertat i d'independència i de maduresa.
el fet d'haver d'anar-hi en avió o cotxe és el que neguiteja més la meva mare, que és tant organitzada i tant previsora i que ha de tenir la nevera buida i la casa tancada i totes les maniobres d'èxode estival tradicional complimentades. com que ja no ho pot suportar més, ha decidit, amb el meu pare, que és tant o més previsor que ella, que demà marxen a madrid, tant si ha nescut en rafa com si no. he intentat la dissuassió, i les meves germanes, tant la protagonista com la petita, també. però res. la meva mare creu que és el seu deure d'àvia ser allà, i no sé ben bé si també espera anar a la clínica i fer tot el ritual a l'estil gitano. que som paios però amb aquest plan qui ho diria.
jo tinc previst marxar quan en rafa ho indiqui. això pot encarir el preu del vol, però no em sembla bé anar a fer bulto mentre la meva germana passa el final de l'embaràs, que pel que tinc entès ja és força incòmode deperse. ni a okupar-li la casa, ni a anar a fer turisme madrilenyo amb els papis. amb aquestes calors, no. és un risc, i espero arribar en el moment correcte i adient. no és fàcil però tampoc impossible.
aquesta darrera setmana he tingut una immersió nadonenca per anar entrenant. ai que bonics són els bebes!! fan desitjar tenir-ne un, i una ni pensa en els maldecaps ni cansaments que segurament també dónen. o no? els tres que he vist es crien perfectament, saníssims, guapíssims i gordis. dormen bé i mengen i riuen i es deixen agafar a coll sense fer ganyotes de por ni crits de socors. una monada.
en primer lloc vaig presentar-me a l'akane (2), que ja ens haviem conegut quan ella tenia tres dies però dormia i no em va veure. ara, amb 4 mesos i mig, està feta una preciositat oriental i al cap d'una estona de mirar-me fixament (gran intriga sobre què pensaria) va adormir-se plàcidament, mentre jo xerrava amb els seus pares, que marxen demà al japó fins el setembre, a fer vida familiar nipona. al david, a més, li esperen tres setmanes d'estada laboral-protocolària a la xina. està ben emocionat, alhora neguitós per allunyar-se tants dies de les seves estimades.
en segon lloc, vaig conèixer l'adrià (1) i en martí (3), les preciositats en peto texà de l'egotista. em van semblar molt nens tots dos, trobo curiós aquest fet del gènere en els nadons, es constata desseguida. 7 mesos i simpatiquíssims i guapos, en estils diferents, i apassionats berenadors de iogurt. vaig tenir el plaer de donar-li el seu a l'adrià, tot i que ell no va sentir ben bé el mateix, es veu que el meu ritme era lent i la inclinació de la cullera incorrecta. m'ho feia saber amb queixes verbals i gestuals (estirant-me la mà i la cullera i intentant-ho ell solet). però cap al final ja ho vaig fer quasi bé del tot. després vaig tenir a coll en martí, molt atent i interactiu amb els colors i els cotxes i un colomet plasta (opinió subjectiva adulta) que donava voltes al darrera nostre. entenc que per a un bebe contemplar un colom siguin una diversió i en martí era feliç fent el seguiment dels moviments del bitxo en qüestió. és fantàstic de veure com descobreixen tot el que els envolta, i com ho disfruten (llàstima que amb els anys perdem la capacitat d'emocionar-nos i encara més de no reprimir les emocions, ai).
jo trobo que l'akane faria bona parella amb en martí, pel contrast exòtic entre ulls foscos orientals i ullarros blaus occidentals, moreneta i rosset. però es clar, amb permís de l'adrià. ai mare, que ja m'agafa la tonteria de tieta tralarilu.

Comments:
Fas bé d'esperar que el Rafa doni el tret de sortida. Aquí fa una calor insuportable, tot i que preferible a les suors barcelonines.

Entenc que la teva mare no resisteixi més el neguit i es presenti a la capital a control.lar la situació. La meva ja s'hauria instal.lat un mes abans!

Sàpigues que l'alatrencada espera amb candeletes la teva visita. Aviat ja no me'n recordaré de com sona la nostra benvolguda llengua.
 
Una cosa: quan jo portava el meu fill Jordi a passeig amb el cotxet,tot cristo em deia "Oh quina nena més maca" i quan va tenir 4 o 5 anys la cosa continuava i llavors ell ja protestava:
-Escolti, senyora, que sóc un nen!
;)

Els altres no han estat tan guapos, però a mi com a mare em queia la baba igual.
 
lindos, preciosos, adorables, abrazables... pero mejor que sean de otro.
 
aix les mares organitzades que ho volen tenir tot preparat i que vagi tot com ho tenen planejat... (que plastes que són!) crec que ja fas be d'esperar i no sumar-te a l'assetjament que la teva pobre germana deu d'estar patint!

Els petitons són tots monos... però pel que sembla, arare, el teu jordi era guapo perquè semblava una nena? i els altres no ho semblaven i no eren tan guapos? si ja es veu que la metrosexualitat fa anys i panys que tira!

De totes maneres, en aquest post em vist sorgir l'instint maternal de na hanna?
 
La meva va néixer el mateix dia que sortia de comptes. Un diumenge de tardor a les 7.00h. Puntual (i encara ho és).

Ah, i jo la trobava preciosa, tot i que l'àvia (paterna) deia allò de... l'escarbat al seu fill li diu "perla".

Us desitjo que tot vagi molt bé!
 
Aix Bellosoli, no malinterpretis, sisplau! Els altres, segons "la gent" feien "cara de noi" (no em preguntis què vol dir fer cara de noi, de xicotot, deia la gent) I el "meu" JOrdi s'assembla molt a tu, és un tio guapo i ben plantat (ara sé que m'estas odiant, però jo només dic la veritat, au,au,au!)

HannaB, faràs molt B de deixar la teva germana tranquil·la fins al moment adequat.

M'ha fet gràcia això que diu Violette Moulin sobre l'escarabat (m'ho apunto, Violette, amb el teu permís)

Petonets,sigueu feliços/ces
 
alatrencada, jo també espero veure't i aplaudir-te, crec que ben aviat!
issis, como se nota que no eres tiet :)
bellosoli, sí, les mares previsores, buffff... deu ser un instint mig animal potser? el maternal no el tinc gaire desenvolupat, em ve de tant en tant però dura poc (a més, mare soltera no vull ser) crec que no he estat escollida per la natura per a la reproducció, per alguna cosa serà...
ostres violette que bruta la teva sogra, mare mevaaaa! gràcies pels bons desitjos, ja informaré per aquí..
arare, sí que és curios que molts nens guapos diuen que semblen nenes, ja m'imagino el teu nen tot empipat amb les senyores, jejej
jo m'uneixo al club de fans del bellosoli, però ell no fa cara de nena (actualment al menys)...
aquí em quedo, de guardia i amb el mòbil a mà :)
 
Quina emoció això de ser tieta!!!

Jo també m'uneixo al club de fans del bellosoli :-P (a veure si li fem sortir els colors...)

I sí, ja em molaria ja tenir una Akane tan bufona com a jove :-D
(pssst, macos els meus nenos, eh?)
 
be, be, ja veig que hi ha catxondeo sobre mi... arare, dubto molt que el teu jordi s'assembli a mi. Com molt be diu la Hanna jo no tinc, precissament, cara de nena. I el cert és que no l'he tinguda mai. La veritat és que no m'hagués importat, sempre ha estat i sempre serà que els nens monos són els que tenen la cara més fina i afeminada, a mi em tocava ser el pringat a qui sempre li han posat més anys dels que té!
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?