Hanna B - que no sap on és i d'això tracta-

oi oi oi, som a 27 de juliol, data prevista pel naixement del meu primer nebot, en rafa!!!
la meva germana és a madrid, tranquil.la i serena, mentre la família em truca constantment per dir-me que no la troba i que si ja deu ser de part. quin stress. m'encomanen l'angoixa i ens passem tots plegats llargs minuts imaginant que sí, i finalment la trobem a casa, renegant que s'estava rentant les dents, o s'estava dutxant, o dormia, o el que sigui.
aquest marcatge implacable és esgotador (a mi com a dona blanca soltera que viu sola també me'l fan. la meva mare i la meva germana petita que són les reines del control per telèfon) i a més té un efecte una mica depriment, com de manca de llibertat i d'independència i de maduresa.
el fet d'haver d'anar-hi en avió o cotxe és el que neguiteja més la meva mare, que és tant organitzada i tant previsora i que ha de tenir la nevera buida i la casa tancada i totes les maniobres d'èxode estival tradicional complimentades. com que ja no ho pot suportar més, ha decidit, amb el meu pare, que és tant o més previsor que ella, que demà marxen a madrid, tant si ha nescut en rafa com si no. he intentat la dissuassió, i les meves germanes, tant la protagonista com la petita, també. però res. la meva mare creu que és el seu deure d'àvia ser allà, i no sé ben bé si també espera anar a la clínica i fer tot el ritual a l'estil gitano. que som paios però amb aquest plan qui ho diria.
jo tinc previst marxar quan en rafa ho indiqui. això pot encarir el preu del vol, però no em sembla bé anar a fer bulto mentre la meva germana passa el final de l'embaràs, que pel que tinc entès ja és força incòmode deperse. ni a okupar-li la casa, ni a anar a fer turisme madrilenyo amb els papis. amb aquestes calors, no. és un risc, i espero arribar en el moment correcte i adient. no és fàcil però tampoc impossible.
aquesta darrera setmana he tingut una immersió nadonenca per anar entrenant. ai que bonics són els bebes!! fan desitjar tenir-ne un, i una ni pensa en els maldecaps ni cansaments que segurament també dónen. o no? els tres que he vist es crien perfectament, saníssims, guapíssims i gordis. dormen bé i mengen i riuen i es deixen agafar a coll sense fer ganyotes de por ni crits de socors. una monada.
en primer lloc vaig presentar-me a l'akane (2), que ja ens haviem conegut quan ella tenia tres dies però dormia i no em va veure. ara, amb 4 mesos i mig, està feta una preciositat oriental i al cap d'una estona de mirar-me fixament (gran intriga sobre què pensaria) va adormir-se plàcidament, mentre jo xerrava amb els seus pares, que marxen demà al japó fins el setembre, a fer vida familiar nipona. al david, a més, li esperen tres setmanes d'estada laboral-protocolària a la xina. està ben emocionat, alhora neguitós per allunyar-se tants dies de les seves estimades.
en segon lloc, vaig conèixer l'adrià (1) i en martí (3), les preciositats en peto texà de l'egotista. em van semblar molt nens tots dos, trobo curiós aquest fet del gènere en els nadons, es constata desseguida. 7 mesos i simpatiquíssims i guapos, en estils diferents, i apassionats berenadors de iogurt. vaig tenir el plaer de donar-li el seu a l'adrià, tot i que ell no va sentir ben bé el mateix, es veu que el meu ritme era lent i la inclinació de la cullera incorrecta. m'ho feia saber amb queixes verbals i gestuals (estirant-me la mà i la cullera i intentant-ho ell solet). però cap al final ja ho vaig fer quasi bé del tot. després vaig tenir a coll en martí, molt atent i interactiu amb els colors i els cotxes i un colomet plasta (opinió subjectiva adulta) que donava voltes al darrera nostre. entenc que per a un bebe contemplar un colom siguin una diversió i en martí era feliç fent el seguiment dels moviments del bitxo en qüestió. és fantàstic de veure com descobreixen tot el que els envolta, i com ho disfruten (llàstima que amb els anys perdem la capacitat d'emocionar-nos i encara més de no reprimir les emocions, ai).
jo trobo que l'akane faria bona parella amb en martí, pel contrast exòtic entre ulls foscos orientals i ullarros blaus occidentals, moreneta i rosset. però es clar, amb permís de l'adrià. ai mare, que ja m'agafa la tonteria de tieta tralarilu.