Hanna B - que no sap on és i d'això tracta-

ah, tenia moltíssimes ganes d'amorrar-me al piló. vull dir a una cervesa, beure de l'ampolla. això del piló desconec què vol dir, però té aquelles connotacions de cosa fosca i no gaire decent.
i bé, viure a barcelona té d'entre altres la gran i variada oferta en oci nocturn, només cal escollir i gaudir.
ah, el karma, quin gran lloc. després de desafortunades excursions pels antros més pedants i excloents i antipàtics, retornar al karma és com sortir al pati del cole. el bon rotllo impera, la música, de la bona, les birres a morro, personatges de tot tipus, color, edat, aspecte i estil. la fernanda, com sempre. homes de l'edat del meu pare, melenuts, gòtics, rockers joves i vells, molts trenta-quarantanyeros i eres amb actitut d'oi que no els aparento? (no vull que m'encomanin la passa però és ben contagiosa), i tothom passant-ho bé. només cal veure les cares, allà vibra el bon ambient i no existeixen els complexes. s'interactua sense problemes, i es deixa d'interactuar de la mateixa manera. a 3,50 la cervesa i sense got, i van que volen.
ai no hi ha res mes euforitzant que agradar, ni que sigui una estona i ni que sigui mentida.
***** (5, si)
+
així doncs, com anava dient darrerament, estic d'exàmens. no. no vull tornar a parlar-ne que no tinc res a afegir. doncs ja ha arribat el mes de juny i sembla que refresca, fixa't. el temps està boig o som nosaltres que oblidem que cada any per juny refresca?
he decidit rebelar-me i no votar, que m'han carregat i malhumorat molt tantes exigències i tanta pesadesa, quins moments de campanya electoral més insuportables! a més, per anar a votar hauria d'invertir un parell d'hores per qüestions que no venen al cas, i el meu cos passa. i si el meu cos passa, jo també. i sempre podré dir que jo no havia dit ni que sí ni que no, que crec que és el que més em convenç.
^
aquests que viuen a primera línia de mar, en aquells bunkers de 17 plantes en forma de gratacels, estàn empipats perquè els volen construir nosequè a la mateixa platja, i es veu que els taparien les vistes, i penjen llençols amb lemes tant ocurrents com "la mar bella no és marbella", "prou ciment", "volem un passeig marítim" i coses de l'estil. a mi m'agafen ganes de plorar rient. el que veig des del meu balcó és tant lleig, és tant de ciment, és tant ciutat-dormitori especulativa i horrorosa, que fan ganes de convidar a la gent dels llençols a fer l'aperitiu, i que s'adonin d'on viuen. i els explicaria, entre escopinya i oliva i patata, que això no és res, i que d'aquí a alguns anys (pocs) tindrem gratacels a les esculleres i a les voreres i a les rotondes. perquè el senyor nadal diu que encara ens caben 100.000 edificacions. que trist. !. tornarien a casa convenientment convertits i penjarien llençols dient "sentim molt tapar-te les vistes i ara ens mereixem que ens les tapin a nosaltres".
+
me'n vaig a llegir el diari i a posar una oliva al bitter kas. i a escoltar el peter murphy.

.

.

Powered by Castpost