dijous, 3 de novembre del 2005

verd esperança

ja estic semi adaptada a la nova realitat. fins i tot els rellotges de casa han estat endarrerits, cosa força excepcional, les altres vegades he trigat dies, setmanes, mesos (una vegada vaig esperar al nou canvi d'hora, va ser força ridícul).
l'encontre de dimarts va anar be, suposo. tot correcte i amb molts somriures. però no vaig estar prou còmoda. a darrera hora havia trucat la l. i li vaig proposar de venir. i ara penso que no va ser bona idea. la l. es va presentar com una mena de superwoman feliç. treballadora, separada, mare d'una nena petita i fent veure que tot és fàcil i possible. ojalà ho fos, però jo sé les coses que m'explica i com es queixa i les barbaritats que arriba a dir. així que no em va agradar la representació que va fer d'una vida que no és la seva ni de lluny. i no entenc perquè no va voler ser sincera i reconéixer que criar una criatura sola és dur, difícil i esgotador.
segurament estic ofesa perquè la kazuyo resulta aparenta sembla ser molt independent i freda. i en aquests moments tot penja d'un fil i ahir va ser un dia de dramons a casa la mare del david. es van barallar tots amb tots i al final del dia semblava que havien fet les paus, amb la incògnita de saber si la kazuyo complirà avui la seva amenaça: vol tornar al japó. quan abans millor.
és aquest l'immens poder que el masclisme volia enderrocar? em sospito que sí. una dona lliure independent i valenta pot fer el que vulgui i no necessitar ni voler una parella per a res. i decidir quedar-se embarassada, o no. i escollir un donant per a aconseguir els seus fins.
m'agradaria que la kazuyo comptés amb el david per a formar una família. això és el que ell desitja i el que creia que ella desitjava també. ara no hi ha res clar, res segur, tot és possible, i el david està fet pols. de pensar que potser serà pare d'una criatura que viurà a l'altre cantó del món i que potser creixerà sense ell.
posarem un ciri en forma de quadre del genial dürer, color verd esperança.

Comments:
Tot plegat sembla molt traumàtic, Hanna, i de tot, el desagrat de la Kazuyo el pitjor de tot. Ho llegía i patía per tú.

Hi ha alguna possibilitat que la seva reacció sigui cultural? o hormonal? Entenc que pateixis si et sembal que no té un vincle molt fort amb el David... no es la foscor, es tot, noia, inclosa la l. en plan elefant a la botiga de vidres.
Una abraçadeta teletubi, just in case it works at all
 
gràcies xurri!
doncs sembla que ho han arreglat i de moment ella no marxa (pero pensa fer-ho a finals de mes)
enfi, jo fent de gallina mare preocupada per variar...
segurament tens raó, és una barreja hormonal, cultural, de comunicació i a més d'incompatibilitat amb la sogra (cosa que comprenc)
 
Hi Hanna. He pensat bastant com Xurri: no serà una mica un problemilla cultural o relacionat amb el seu estat. De totes maneres potser tot ha anat molt ràpid o, realment, ella és culturalment molt independent (sobrada?). Espero que no sigui massa res greu, però sobretot que sàpigues mantenir la distància necessària (vegeu l'últim o el penúltim post de Katrin). Sentir-te solidària, donar un cop de mà, bé, però tu sabràs, potser, fins on et pots quedar "enganxada". Una abraçada una mica sacsejadora.
 
espacio, tiempo parejas que van de un sitio a otro lugares de tránsito ...pq no marchan juntos ? pq no deiciden que es lo mjeor para los 3 .....si ella decide marchar entramos en la dialéctiva quien tiene derecho a que, quien tiene y puede controlar el destino de un tercero que e sel fruto de 2 pero que depende de 1....entro en una fase que la hora actual no me permite continuar, ...
 
gràcies albert i b-on. si que hi ha una barreja de tot plegat, qüestions culturals, i un cert caos amb la criatura de camí.
se suposa que jo estic per ajudar si cal en temes logistics com ajudar a buscar pis, etc... aixo pretenc fer, i intentar no preocupar-me massa que ja son grandets.. ;)
roberto iza valdes: spam ou personne? ;)
 
Parabéns
 
L'autor ha eliminat aquest comentari.
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?