dimarts, 20 de setembre del 2005

en bata i sabatilles


mmmmm....
el comité de savis crítics em fa saber que al meu blog semblo que vaig de guais. i que peco en excés de ganes de semblar original. ui... ui.... ui...
aquí va doncs, una llisteta a l'atzar per combatre tals comentaris i que espero endreci aquesta inmerescuda imatge que he donat fins el dia d'avui:

i prou que ja m'estic posant freak, que una és com és, coi.


Comments:
Bueno Hanna...por no dejarte sola te comento:
Cuando voy a casa de mi prima me leo todas las revistas de cotilleo que puedo y pasan por mis manos.
El mercadona es el sitio ideal para comprar....sus marcas blancas son la pera limonera y al que me diga que no, que me lo demuestre.
Las corazonadas de mediodía ya hace un año que lo dejé, pero estuve como tú hasta hacia bien poco.
En cuanto a la comida.....sorry, no sé lo que es (no lo entiendo)
Y fregar platos.....uf, me tiro a ellos la verdad. Todo el mundo me dice que no friegue que lo deje y no entienden q a mí me gusta, desconecto y me relaja y planchar con música también.
Ahora por lo que no paso....ES POR LOS TRIUNFITOS. Esos sí que no. Pero si a tí te gustan.....pa gustos los colores oye.
Besos
 
hola ten, gracias por tus comentarios :) veo que coincidimos bastante...
mandonguilles amb pèsols = albóndigas con guisantes
 
litus, ja he posat el meu comentari a favor! aviam si tens l'estel jugant amb tu a casa aviat!
digues-li a la mama que vindré a esmorzar divendres, si no és abans de les 10, esclar... :)
 
El Sergio noooooooooooooooooo!!!!
Ho fa bé, d'acord. Però on va amb aquesta fila tan de nen??

"Gana Victor" al 5557!

(et sents més acompanyada en els teus gustos "cutres"? :-P)
 
En relació als teus gustos "vulgars", et diré que sóc capaç d'assessinar per un bon plat de mandonguilles amb pèsols.
 
Hola Hanna, et puc convidar a una sessió de planxar sense presses? Ho puc pagar amb un te com ho fan a Anglaterra. (Després no sé qui fregarà els plats perque a mi també m'agrada.)
 
ego, es que al victor li veig un posat burlesc que no em fa. en canvi el sergio es taaaaaaaaant tendre, pubrissó! i no va de divo ni res...
anneta! hola de nou! gracies pel link, em passo en quan tingui uns minutets..
i albert, ens comprenem. quan la meva mare li posa xampinyons a les mandonguilles m'emprenyo. es que sóc repel.lent fins al punt aquest!!
i luc... ui... es que planxar pels altres no se si m'agrada, però en tot cas ja seria considerada feina i no distracció.. no se si m'entens.. la tassa de te haurà de ser desinteressada... :))
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?