dimarts, 20 de setembre de 2005

en bata i sabatilles


mmmmm....
el comité de savis crítics em fa saber que al meu blog semblo que vaig de guais. i que peco en excés de ganes de semblar original. ui... ui.... ui...
aquí va doncs, una llisteta a l'atzar per combatre tals comentaris i que espero endreci aquesta inmerescuda imatge que he donat fins el dia d'avui:

i prou que ja m'estic posant freak, que una és com és, coi.


Comments:
Bueno Hanna...por no dejarte sola te comento:
Cuando voy a casa de mi prima me leo todas las revistas de cotilleo que puedo y pasan por mis manos.
El mercadona es el sitio ideal para comprar....sus marcas blancas son la pera limonera y al que me diga que no, que me lo demuestre.
Las corazonadas de mediodía ya hace un año que lo dejé, pero estuve como tú hasta hacia bien poco.
En cuanto a la comida.....sorry, no sé lo que es (no lo entiendo)
Y fregar platos.....uf, me tiro a ellos la verdad. Todo el mundo me dice que no friegue que lo deje y no entienden q a mí me gusta, desconecto y me relaja y planchar con música también.
Ahora por lo que no paso....ES POR LOS TRIUNFITOS. Esos sí que no. Pero si a tí te gustan.....pa gustos los colores oye.
Besos
 
hola ten, gracias por tus comentarios :) veo que coincidimos bastante...
mandonguilles amb pèsols = albóndigas con guisantes
 
Hanna, estic fent una campanya per què el papa em deixi adopatr una germaneta pots venir al meu blog i afegir un comment a la peticio??? Gràcies, diu la mama que si el divendres et vabé et convida a esmorzar a casa
 
litus, ja he posat el meu comentari a favor! aviam si tens l'estel jugant amb tu a casa aviat!
digues-li a la mama que vindré a esmorzar divendres, si no és abans de les 10, esclar... :)
 
El Sergio noooooooooooooooooo!!!!
Ho fa bé, d'acord. Però on va amb aquesta fila tan de nen??

"Gana Victor" al 5557!

(et sents més acompanyada en els teus gustos "cutres"? :-P)
 
Hannaaa!!! a mi em passa com a tu. I saps? em dona molta rabia que la gent critque "certes" coses,les quals,tenen la gràcia de ser vistes pels mateixos que diuen : no no,si jo no ho veig... i després resulta que es foten unes panxades de Serrano que tomben de cul!!! Jo simplement dic el que m´agrada,i , depenent de les contestacions vaig oïda selectiva: que m´agrada l´opinió? doncs l´escolte. Que no? doncs a otra cosa mariposa... que per a una volta que es viu,fem-ho sense prejudiciiiis! Ah,per cert, ara la meua adreça de blog és altra: http://anroga.blogspot.com (és que no sé on vaig apuntar lo del nom d´usuari que després no l´he trobat i no he pogut continuar amb aquell que em vaig fer!). Bueno,que vaja bé! fins altra!
 
En relació als teus gustos "vulgars", et diré que sóc capaç d'assessinar per un bon plat de mandonguilles amb pèsols.
 
Hola Hanna, et puc convidar a una sessió de planxar sense presses? Ho puc pagar amb un te com ho fan a Anglaterra. (Després no sé qui fregarà els plats perque a mi també m'agrada.)
 
ego, es que al victor li veig un posat burlesc que no em fa. en canvi el sergio es taaaaaaaaant tendre, pubrissó! i no va de divo ni res...
anneta! hola de nou! gracies pel link, em passo en quan tingui uns minutets..
i albert, ens comprenem. quan la meva mare li posa xampinyons a les mandonguilles m'emprenyo. es que sóc repel.lent fins al punt aquest!!
i luc... ui... es que planxar pels altres no se si m'agrada, però en tot cas ja seria considerada feina i no distracció.. no se si m'entens.. la tassa de te haurà de ser desinteressada... :))
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?