diumenge, 15 de febrer del 2009
plaers, (plaers)!
cada vegada em resulta més complicat accedir a l'aquest antuvi senzill blog.se m'ofereixen tota mena d'opcions i possibilitats tècnologiques que ni em plantejo.
no es podria tornar a la simplicitat inicial? qui és que demana tants canvis, i total per a què??
*
allò que cal saber/veure/visitar/escoltar:
als pobres desgraciats que se'ns anomena gran públic, ens volen ajudar tota mena de mitjans que córren en posar-nos al dia de tot el que calgui, i més.
resums, crítiques, valoracions, sinopsi, explicacions, ens faciliten la feina d'esforçar-nos a entendre, i ens eviten pensar i decidir, criticar, i valorar, no fos que ens fes mal el cap -ja prou saturat amb el nostre pobre cada dia-.
+
i en cas que una (o un) sentís el (rar?) repte de la curiositat o la necessitat del propi criteri, es veuria llençat a un difícil repte.
per començar, caldria tenir uns gustos previs no coneguts pels mitjans (com mes gran et fas més et costa, coses de l'edat) i en cas de no poder seguir complint amb el requisit (passa molt, a mi, per exemple), llavors caldria no escoltar la tele ni la ràdio ni llegir diaris , ja que tots ells són mitjans simpatitzants als resums auditius/visuals/escrits de tot allò cultural que esdevingui novetat (horror, sembla ser que els paguen per promocionar cultura!).
si una (o un) volgués sentir el plaer del descobriment (gran i recomanable plaer i que acostuma a premiar amb molt més del que un/a espera), hauria de lluitar coratjosament contra els mitjans: no escoltant, no llegint, no mirant. és una mica complicat, pero val la pena. molt la pena.
el plaer de descobrir, el plaer de no saber el que ve, ni el que vindrà, el com serà tot plegat, i com acabarà, no té preu.
ho vaig viure fa uns dies amb la grandíssima revolutionary road, i ho he viscut de nou aquesta nit en el que ha resultat un concert memorable -i rememorable ja que els mitjans ni l'han anomenat (gràcies, gràcies!)-.
només coneixia un parell de bones cançons, i el repte consistia en si justificarien concert (i els calers) i, sí, com tot bon repte, ha resultat un grandíssim plaer.
memorablíssim concert. excel.lent posada en escena (extra bonus) senzilla, subtil, estètica, fosca, perfecta. so currat, directe i brut. canya i subtilesa. sorpresa final amb el cantant saltant entre el públic i tots plegats agenollats (!!).
*
ah, els grans plaers anònims, com molen...!!!
(concert: 14/02/2009 - pink turns blue - sala salamandra)
+
a la imatge: Pandora, John William Waterhouse , 1896.
al youtube: pink turns blue - walking on both sides.
# posted by Hanna B : 2:41 a. m.
Comments:
<< Home
Em sorprenen les vostres paraules. I no pas per allò que signifiquen, sinó per la sorpresa que denoten. Potser una bona política, que ni jo mateix segueixo sempre, és no fer cas de novetats i dedicar-se només a l'obra d'aquells que ja són feliçment difunts, doncs si la seva obra perdura sense el suport de l'autor, per alguna cosa serà.
chamb, com vostè bé sap, aquest blog pateix d'una altíssima auto-censura. lamento no poder satisfer la seva amable petició.
dersu, la sorpresa era induïda per tres o quatre cerveses i per la magnificiència de l'espectacle. li faria cas, però els meus ídols dels 80 continuen vius, i actius i que duri :)
dersu, la sorpresa era induïda per tres o quatre cerveses i per la magnificiència de l'espectacle. li faria cas, però els meus ídols dels 80 continuen vius, i actius i que duri :)
clar, és que el plaer de la sorpresa no té preu. Per això és tan difícil d'aconseguir.
Sobretot en el referent als films i els tràilers d'avui en dia que tot ho expliquen.
La música fa tant que no em crida...
Sobretot en el referent als films i els tràilers d'avui en dia que tot ho expliquen.
La música fa tant que no em crida...
que bé HannaB!
ja fa temps que penso que el milloor de tot son els petits plaers del dia a dia. allò que no t'esperes, allò que té aparença senzilla i aconsegueix sorprendre't... aprofita aquesta ratxa i continua així!!
fins aviat
Publica un comentari a l'entrada
ja fa temps que penso que el milloor de tot son els petits plaers del dia a dia. allò que no t'esperes, allò que té aparença senzilla i aconsegueix sorprendre't... aprofita aquesta ratxa i continua així!!
fins aviat
<< Home
