diumenge, 7 de setembre del 2008

trobant el fil

molt en contra de que als huracans i ciclons els posin nom de persones.
ja li val al científic paternalista que va tenir la mala idea, cada vegada que sento a parlar dels estralls que causa el hanna m'assalta la co-responsabilitat, cosa neguitosa.
alternatives d'anomenar huracans, n'hi ha tantes. se'ls podria posar noms de grups heavy-metal, per exemple.
en el seu moment d'apogeu destroyer, l'ara avi ozzy osborne segur que n'hauria estat encantat.
caldria un consell regulador de nomenclatura d'huracans, tot evitant que gent pacífica i de be es pugui sentir afectada pel tocayisme negatiu. en representació de les hannes tant reals com virtuals, n'estaria ben agraïda.
+
he decidit iniciar una campanya de propòsits positius, ja que com tot-hom sap, de les crítiques mai se'n treuenen bones collites.
encentada la campanya, doncs, cal anar en primer lloc a qui amb més urgència ho requereix, que és, com no, tmb:
els busos urbans podríen agilitzar la seva (actualment esgarrifosa) lentitud amb un petit i senzill canvi, un sistema que funciona als busos d'arreu del món (o d'allà on he anat, que es prou representatiu, en tot cas, del món occidental): deixar que el passatge pugi i baixi per qualsevol de les seves portes.
només caldria afegir taquilles per a la validació del bitllet a prop de cada porta.
les penoses acumulacions humanes en forma d'embut que es produeixen diàriament en hora punta en pujar al bus impliquen a part de les molèsties de qualsevol aglomeració, una important pèrdua de temps (i a mi particularment un important neguit).
per a donar més arguments a favor, caldrà recordar que tant el metro com el tram ja funcionen d'aquesta manera sense que això faci altra cosa que facilitar la vida als seus usuaris, tant en comoditat com en temps ben aprofitat.
*
em fa certa mandra parlar de roma i de berlin ara que ja ha passat més d'un mes del retorn.
com a resum resumit, diria que roma va ser una experiència prou traumàtica, una fatal combinació d'altes temperatures i de deixadesa absoluta. tmb és una maravella al costat dels transports de roma, amb això ja està tot dit.
servidora pateix molt la calor i allò va ser el més proper a l'infern que pot recordar.
en quant a la inabarcable oferta cultural, n'he fet un tast només, i caldrien moltes visites per a seguir fent-ne més. espero tornar-hi, en millors condicions en general.

berlin, venint de roma, en ple mes d'agost, és el paradís terrenal. ordre, netedat, i perfecció. meravellós temps atemperat, boníssim menjar. tot em va semblar bo, bonic i barat. el concepte de vida feliç occidental es palpava arreu. aclaparadora oferta cultural, que permetia dosificació a gust en quant a varietat i quantitat.
de berlin, en tinc un inmillorable record. possiblement magnificat per l'horror de roma.
^
primícia: donada la campanya de bons i positius propòsits, aquest any abraçaré la tardor amb moltes ganes i alegria (possiblement magnificades per l'horror de roma).

Comments:
no et sentis culpable Hanna... no és culpa teva, el teu positivisme nou contrasta amb l'huracà. tu no pots ser ella ;)

A veure si va bé el positivisme nou. I Berlín, quines ganes ganes que tinc d'anar-hi
 
a veure inia, tot es posar-s'hi (com tot!).
berlin, recomanació absoluta, però oblida-la que si no es creen altes expectatives i res ja no es no es el que hauria de ser..!
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?