divendres, 18 de juliol del 2008

en quin sentit?

dentista, pica-pica a la feina, rebaixes, i d'altres variades ocupacions, fan que posposi i hagi de seguir fent-ho, el passar-me per aquí amb el temps i la calma corresponents.

així que em limitaré a transcriure -tal qual- el pàrraf del dia, llegit aquest matí a les 7:53 als vagons de la L-4 (a l'estiu, conduida per inexperts que desconeixen l'ús professional del fre):

"El hombre atraviesa el presente con los ojos vendados. Sólo puede intuir y adivinar lo que de verdad está viviendo. Y después, cuando le quitan la venda de los ojos, puede mirar al pasado y comprobar qué es lo que ha vivido y cuál era su sentido".

Milan Kundera - "El libro de los amores ridículos" - (Primera parte: Nadie se va a reír).

...tot i que de vegades, el sentit no s'arriba a saber mai, cosa que potser vol dir que no n'havia, o potser serà que algunes benes dels ulls no arriben mai a caure...
*
imatge: el molt honrable sir arthur c. clarke, rient de tot plegat.

Comments:
Em sembla bastant que sí. La majoria, i jo m'hi incloc, crec que no acaba de entendre el sentit de tot plegat (si és que en té). Present, present i present!
 
Hay varios libros que mal-leí...este es uno de ellos y este trozo, una joya. Algo q m obliga a bien-leerlo...
me parece del todo acertado. DEL TODO.
Sí, ciertamente no encontramos casi nunca el sentido pq no lo hay o pq somos así de torpes QUI LE SAIT? pero al menos vemos lo que VERDADERAMENTE sucedió a nuestro alrededor. Y esa experiencia queda para futuras ocasiones....
que pena no ser Kundera y explicarse así de bien...
 
Fem una rotllana i ens donem tots (menys u) la mà, i l'u es posa una vena als ulls i es col·loca enmig. La rotllana es posa en moviment i el de dins ha d'agafar-ne un i endevinar qui és. Si l'endevina canvien les posicions i es torna a començar, si no, segueix tot igual i també es torna a començar.

Diuen que això és un joc.
 
albert, doncs a viure el present, o el que en captem!
ten guapa, es que todo va tan deprisa, verdad? pero se hace lo que se puede... besitos!
dersu, sempre cau tot millor si es pren com un joc!
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?