divendres, 2 de maig de 2008

gula de maig

només en un país tant atrassat com el nostre podia passar, i me n'he assabentat tard. en concret 20 anys, que són els que podria dur campant al volant, tot derrapant per carreteres secundàries per no ser enxampada, no pel no-delicte sinó pel mal trago.
no tenir carnet de conduir encara és una mena d'honor per a mi, que acostumo a convertir les meves mancances en virtuts, tot i que amb l'edat em venen dubtes i començo a tenir algun petit flaix, no se pas si de maduresa o de senilitat.
seguint amb el atràs, toca comentar els fets muntanya-russa, (que no ensaladilla, quinagana), o sigui, que el nostre (meu també?) ajuntament ha decidit talar alzines centenàries del tibidabo per tal de tenir l'espai per a construir una muntanya russa.
moltes preguntes i astoraments al respecte: en primer lloc: on són els sostenibles? no els he sentit dir ni piu. els prego com a ciutadana de país atrassat però no tonto, que esborrin el terme verd i l'etiqueta ecologista del seu partit de la vergonya.
això ho financio jo també amb el meu ibi? si és així, exigeixo referèndum.
s'ha calculat la rendibilitat de la futura muntanya russa? a quin plaç?
ja visc a la temuda ciutat-parc-d'atraccions?.
*
segueixo patint d'una gana immensa. això ha fet que hagi tornat del sorli-discau i del mercat del poblenou amb ingredients per a cuinar el triple del que em permetràn les properes 48 hores. les intendències van cap a:
arròs amb pollastre, o pollastre amb samfaina o a l'ajillo, o al curry.
hamburgueses amb escalibada, o amb pebrots verds, o amb patates fregides.
burritos o enchiladas o chile con carne.
porros amb vinagreta o amb guacamole.
ensaladilla russa (novetat no prevista),
mongeta verda amb pernil o macarrons amb pernil,
salmò amb mongeta verda al papillote o a la planxa amb patates al vapor i pesto.
pasta al pesto o mongeta verda al pesto.
una tartiflette o una amanida de patates com les fa la meva mare (amb ou dur i pernil salat picadets amb la vinagreta).
amanides i formatges variats. molta salsa de jitomate.
prou-prou-prou. sóc conscient de la crisi alimentària i de les seves terribles conseqüències i proposo que aquest sigui un més que bon motiu per a tots aquells/es que es vulguin posar a règim. com seré jo mateixa aviat.
+
les meves germanes i jo som fans dels cuiners jamie oliver i nigel slater respectivament (i anti-fans de l'isma que fa una mica d'imitador -fallit- d'en jamie).
jo sóc molt del jamie, al nigel no li acabo d'agafar el to ni l'estil, però anit, mentre era al llit fent allò de llegir abans de dormir, em mirava el seu real cooking, regal de la meva germana farà uns 10 anys i que segueix inacabat, pel molt que el bon home s'enrotlla enlloc d'anar directament a les receptes, i em trobo la següent joia a la secció jerusalem artichokes, pag. 234:
"I cannot understand why they are not more popular -especially as I have a theory that everyone secretly enjoys a good fart".
hi ha molt bons traductors online que faràn les delícies dels filòlegs, petòmans, etc.
*
i acabo amb un: viva la feria de abril!

Comments:
Fa molt de temps que hi ha per internet una proclama contra la tala, però ja saps que l'Ajuntament passarà olimpicament.
 
Jo també estic orgullós de no tenir carnet de conduir. I també conec una altra persona que no en té. Tres persones no es poden equivocar, oi?
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?