dilluns, 31 de març del 2008
l'enciam màgic
porto ja 42 minuts lluitant contra els elements mòbil-pc sense èxit. no sé pas com es transfereix una fotografia feta pel mòbil al meu ordinador, la dificultat sembla ser pel damunt de les meves possibilitats.la foto, com no, era de dissabte nit-concert-de-piano-magic. gran, gran concert, poca gent, però entregada, va mancar la veu femenina, va sobrar calor, quin ofec.
la meva sorpresa va ser veure que el públic era joveníssim i més aviat estil guarrot (antuvi grunge).
vaig patir alguns moments d'enuig quan:
ben arrencat el concert i mentre una servidora entrava en èxtasi, aquest es va veure esguerrat per un grupet de nanes i nanus tòtiles que van iniciar una incansable xerrera, just enfront meu. una trencadissa de l'encanteri imperdonable i absurda, que va ser fàcilment sol.lucionada tot canviant de lloc.
un grupet d'insensibles, però, per allà el fons, s'animaven a xerrar sorollosament cada vegada que el concert entrava en moments musicals tranquils, relaxats, pausats. fatal educació sensorial la seva, gran manca de respecte (i d'educació).
una parella d'enamorats, (mútuament o d'alguna substància, no sabria pas dir) allà estratègicament col.locats al costat meu, va estar-se tot el concert senceret ballant estil balls de saló en càmara lenta i ulls tancats. hi havia un petit punt lànguid dins el seu ball que el feia mig-perdonable, tot i la incongruència dels seus moviments en relació a la música -incloent coreografies ye-ye, etc.-
i és que ja se sap, i la cosa va a pitjor, una s'estavella amb el concepte actual de societat cada vegada que surt de casa, o sia, cada dia. trobar també insensats insensibles dins el concert de piano magic corrobora que el monstre és imparable i arreu.
*
intentaria fer més reflexions, que darrerament en faig moltes, però la hora no acompanya, tot i que en realitat ara serien les 21:09, el canvi horari dels collons torna a l'atac i cal ser borreguets i adaptar-nos-hi, tot sigui l'estalvi (?) energètic (?). com que sobre aquest tema en concret ja n'he parlat molt, només afegiré que:
tota la energia que gastava una servidora i la empresa on treballa ha passat a ser gastada una hora abans. ni més ni menys. entenc que és extensible a la resta de la humanitat que ha estat obligada a canviar les manetes dels seus rellotges o els botons o el que sigui.
per favor, que alguna persona sensata faci alguna cosa en contra d'aquesta absurditat.
+
i això és tot per avui, però seguiré, aviat.
només demano si cap expert em pot explicar el fenòmen paranormal de l'enciam piramidal (foto). és la contaminació? és l'aigua? eren les llavors? són els vuit enciams que s'han unit en un monstrenciam? s'accepten comentaris, ajuda i suggerències. receptes també.
# posted by Hanna B : 10:17 p. m.
Comments:
<< Home
tengui, tengui, els piano màgic...
de l'enciam, només et puc dir que ho comentaré amb el sogre que és qui s'hi entén....
de l'enciam, només et puc dir que ho comentaré amb el sogre que és qui s'hi entén....
Planteu, planteu a la quitxalla al vostre hortet, i porteu a l'enciam als concerts, que sembla que té bona mida.
aquest enciam està "espigat" que diuen els pagesos... vol dir que li ha passat el moment de recollir-lo i ara, si te'l mengessis, el trobaries massa amarg.
pots fer dues coses : provar de menjar-te'l (igual t'agrada i tot!) o... deixar-lo per fer bonic fins que les fulles s'esgrogueixin i es mori.
de receptes no en tinc... ;-)
saps, m'hauria agradat veure el ball aquest, me n'has fet venir ganes tal com ho has explicat.
petonets!
pots fer dues coses : provar de menjar-te'l (igual t'agrada i tot!) o... deixar-lo per fer bonic fins que les fulles s'esgrogueixin i es mori.
de receptes no en tinc... ;-)
saps, m'hauria agradat veure el ball aquest, me n'has fet venir ganes tal com ho has explicat.
petonets!
albert, que vas anar-hi??
que diu el teu sogre, alguna recomanació?
dersu, quitxalla d'on la trec? potser les plasta nenes del pis de dalt? l'enciam al concert se me'l fumarien!!
violette, ja deu ser això, es que em feia pena collir-lo i mira, al final se li ha passat el moment... ara cada dia el tinc més espigat!
petonets astènics a tots
que diu el teu sogre, alguna recomanació?
dersu, quitxalla d'on la trec? potser les plasta nenes del pis de dalt? l'enciam al concert se me'l fumarien!!
violette, ja deu ser això, es que em feia pena collir-lo i mira, al final se li ha passat el moment... ara cada dia el tinc més espigat!
petonets astènics a tots
tenn! cuanto tiempo! crema de lechuga? es que ahora que la tengo ya en flor no me atrevo a tocarla, creo que la mantendré como plantita decorativa :)
besos
besos
al final le has cogido cariño..juas!!! ya te veo regándola con todo tu mimo y hablando con ella....
Sí, mucho tiempo sin dejarte un comment (que no sin pasar), pero he vuelto a reengancharme a la vida cibernética....
Publica un comentari a l'entrada
Sí, mucho tiempo sin dejarte un comment (que no sin pasar), pero he vuelto a reengancharme a la vida cibernética....
<< Home
