dilluns, 18 de febrer del 2008

serenade me

alguna cosa va malament. he entrat al meu blog a mirar si l'havia actualitzat. qui? que potser desitjo que les coses es facin soles? (síiii).
ai.
després he mirat el video que ha guanyat el concurs dels dover: serenade versió tecno fet a una llar d'avis d'alcanyís (terol). no l'enllaço que m'ha causat molta pena. estic hipersensible, m'ha vingut plorera, veient aquells yayos d'aquella terra que conec prou, empresonats. enlloc de campar alegre o pausadament pels seus pobles, o per la propia capital comarcal d'alcanyís.
però ja no pot ser i han de romandre tancats i estimulats pel submón dels treballadors de la geriatria. que potser no hi ha més sortida, però a mi em torna la plorera. i veient el video, més. per cert, és video el terme correcte? (video-clip sospito que menys encara).
*
una de les bones intencions preteses per a la nova temporada blog-hivern-2008 era la de comentar les cada vegada més espatarrants notícies amb les que ens obsequien els mitjans, tots ells agermanadíssim i congratulatíssims amb les agències de notícies que els fan la feina i que els eviten haver de fer altra cosa que repetir repetidament fins a l'avorriment el mateix amb les mateixes i exactes paraules. diaris, ràdios i tvs, ho veus per escrit, ho sents per la ràdio, ho mires a la tele. ja sóm al futur? les consignes són d'un nivell ben baix, tant poc ens mereixem?.
+
agafant un tema a l'atzar:
la vaga de conductors de tmb: sabem perfectament el que demanen: dos dies de vacances a la setmana. ens ho venen repetint per totes les vies habituals cada vegada que amenacen de o reinicien la vaga.
jo, com a usuària que els podria donar suport, em trobo incapaç de fer-ho (per les meves pròpies mancances i antipaties, ja se sap), i perquè ningú no em dóna la informació que em caldria per a poder tenir-hi una postura al respecte, a saber:
quin és el seu horari laboral actual? quantes hores al dia treballen? quants dies seguits de feina fan? els canvien els torns? fan sempre el mateix torn, la mateixa ruta? cada quantes hores o minuts descansen? quan cobren? reben formació continuada? esmorzen-dinen-berenen-sopen adeqüadament? quants dies de vacances tenen? quin és el grau d'absentisme i de baixes laborals? quin valor li donen a un conveni col.lectiu vigent i aprovat per ells mateixos?
etc.
el periodisme didàctic que ens envaiex en d'altres temes que potser no tindrien l'abast ni les repercusions que pot arribar a tenir una vaga de bus en una ciutat amb greus mancances de cobertura de transport públic, queda mut.
l'ajuntament està molt en contra de la vaga. al no dir ni piu, en resulten els dolents-explotadors: ens consta que ells tenen tantes vacances com volen, però no són capaços de donar uns més que raonables dos dies de lleure setmanal als pobres conductors del bus.
però com és que un ajuntament progre i socialista i promotor del transport públic no fa el favor de dialogar i de desembossar una situació que ens té als desgraciats dels usuaris amb el nus al coll en quant a les futures i permanents amenaces de vaga??? qui ho entèn?
per a acabar-ho de desanivellar, cal afegir el molt desafortunat escrit que circulava pels seients dels tmbusos fa un parell de setmanes, que no ajudava a aclarir res. els responsables de la vaga, a part dels poc afortunats termes com cabreados i jodidos i tal, no aprofitaven l'ocasió per a explicar-nos les seves actuals condicions laborals, que hauria de ser la seva millor eina per al convenciment popular. no ajuden a estar-hi a favor. i pitjor encara, fan sospitar que hi ha alguna cosa fosca que no diuen. (violins aguts de peli de terror).
*
es denoti l'obessiva compulsiva mania delirant que pateixo i que em fa estar sempre caient en les urpes dels temes que més voldria evitar: especialment tmb. alguna cosa no va b.
`
ja no m'ho puc callar més. és més, cal dir-ho: vénen piano magic, i aquesta vegada (agraïdíssima als time out barcelona) ho he sabut abans-de!
29 de març. dissabte. a l'apolo. 21:20 (cosa que implica que els desconeguts per a mi soy un caballo només tindràn 20 minuts per al respectable?).
estic molt emocionada. em passo les hores mortes -les del transport amunt i avall- decidint si ballaré. i en l'improbable cas que sí, com.
el que fan piano màgic no és exacatament ballable però incita al moviment, perquè toquen i acaricien i pessigollegen alguna cosa per allà el plexe solar (pit).
el més plausible i raonable seria acompanyar-ho amb moviments del cap. afirmatius i negatius, en alternàncies aleatòries (i lentes). però les meves cervicals ja no estàn per aquesta mena de reptes. què fer, senyora francis?
*
dilluns 18/02 (data remarcable). he dinat amb les meves cinc companyes de feina en un moncho's. des de que va marxar el put-put dolent hi ha molt millor ambient laboral, estem ben avingudes i no hi ha estridències. cosa gairebé excepcional tenint en compte que som sis i que passem 8:30 (avui 9:30) hores juntes al dia.
+
he sopat un remenat d'ou amb tomàquet (àlies revoltillo) amb amanida de rúcula i una llesca de pà de segòl.
nou repte: fer pà a casa.
*
imatge: la meva yaya i els seus amics, molts d'ells alhora admiradors, al poble. fa molts anys.

Comments:
Això d'agafar un tema a l'atzar, venint de tu, no cola. Goita, ja has tornat a parlar de tmb!

I vagi bé el concert dels piano (tinc poques ocasions però, de tant en tant, el faig sonar).
 
ah, les casualitats no existeixen...!
gràcies pels bons desitjos, potser que comenci per comprar les entrades, oi?
com més els escoltes més t'enganxen, com tantes coses...
 
és ben cert que els blogs no s'actualitzen sols. El meu tampoc... m'agrada la foto. El que no m'agrada és Dover. No puc amb ells (ni amb la terrible veu de la que intenta però no aconsegueix cantar...
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?