dimecres, 17 d’octubre de 2007

sofregit verdolaire

(les alteracions del meu ritme cardíac s'han normalitzat).
ara mateix m'està passant pel damunt un trenc de son monumental. és la meva hora gallina, serà que ja es fosc i serà que amb la nit d'aiguats no he aclucat gaire el son, que els ulls si.
el poc que recordo haver somniat ha consistit en anar de farra a un munt de discoteques diferents que (crec que) no existeixen amb un munt de gent a la que fa molt que no tinc el gust de veure. total, que m'he llevat petada.
com que no em veig capaç d'inventiva narrativa ninguna, però alhora, tot contradiccions, tinc moltes ganes de mantenir aquesta afició bloguera, he decidit que faré un resum, si puc escuet, dels temes d'auto-actualitat:

a la feina:
estem a punt d'incorporar dos actius femenins nous. hi ha una expectació enorme. la informació circula molt restringida i ningú no comparteix el poc que sap. jo observo molt i escolto més del que aparento. crec que tinc la quiniela guanyadora, i crec que ens esperen dies trepidants als curiosos (que no tafaners) de l'altri, en quant a accions-reaccions, bots-rebots, etc. em deleixo per veure certes coses, que no diré per no semblar dolenta.

a casa:
estic planejant obres que em permetirien maximizar les vistes/claror/espai al dormitori: eliminaria un balcó, actualment inútil i amb una cortina incòmodíssima (que a més s'obre d'esquerra a dreta per un error d'un xapusses que així va quedar). el convertiria en finestra amb una còmoda cortina veneciana. i a sota em quedaria un espai aprofitable per a estanteries o armariets, potser un sabater. a part dels molts calers i neguits que em podria costar la nova aventura, només que li veig convenients.
+
no hauria dit mai que l'agricultura fos una activitat tant zen: les minipastanagues segueixen amb les dues fulles peludes, l'enciam ha tret avui la tercera minifulla, i l'única ceba tendra ha fet acte d'aparició, perfí, amb un únic però aparentment potent pèl verd.
l'espera se'm fa eterna.

aspecte personal:
a l'estiu em vaig autotallar serrell, que combinat amb el meu pentinat maripauhuguet ja més crescudet fan que sembli que em vulgui assemblar a la mítica linda evans (salvant les diferències, etc).
per part seva, en v. va abandonar les seves melenes vangelis (només pretenc ensenyar les simil.lituds capil.lars), es va rapar a l'1, i automàticament va semblar que es volia assemblar a en danielsirera (de nou, exemple capil.lar).
la cosa es va sol.lucionar amb un afeitat de la barba, que ha permès el renaixement d'unes patilles esplendoroses. en v. està ídem.
+
a l'estiu porto sandàlies i a l'hivern botes. no he arribat mai a trobar les sabates ideals, tampoc no les he buscat gaire ja que l'alternança d'aquests dos calçats em fan anar més que còmoda i feliç. em consta que el fet que ja m'hagi posat els meus comodíssims botins negres invoca a un parell de soques de la feina a fer murmuris, etc.
no em preocupa gens ans em diverteix. sóc molt fan de l'estètica peregimferreriana (cap imatge digna al google) i del refrany vaya yo caliente, etc.. (literal, s.v.p.).
acabo de patir una d-aquelles fulminants i inquietants alteracions del teclat. ho deixo aqui, sense accent que ara no en tinc, vaig a la dutxa i despres soparem broquil al vapor, truita de patates, i de postres raim. coi de teclat.

Comments:
tafaneries laborals... sona be. A veure com es resolen... almenys que siguin entretingudes!

Va be que hagis aclarit que les comparacions només són capil·lars. Imaginat que tallant-se el cabell, el teu V. passés de la genialitat d'en Vàngelis a la... be, a ser com en Sirera... buf, això seria com en Sansó i les seves melenes!

Ànims amb les obres, que si són per millorar sempre van be! (excepte per la butxaca, clar està)
 
Què bé llegir-te.

La feina ens ocupa tantes hores que és impossible que no porti implícites tantes coses... en finn, sembla que te n'ensurts bé, val la pena saber-s'ho prendre més o menys amb humor i relativització. (Però què, què, què ha passat...!!!) jajajaa
Jo el tema obres vaderetro! Encara només recordar-les penso noooo si us plau! fins i tot el que va quedar malament, ho deixaria (Tipus cortina que s'obre a l'inrevés)... no vull que entri NINGú més a casa per tocar RES, però ei, no voldria desanimar, és xulo pensar de fer coses a casa...
oh! serrell, oh tallada de cabells. Necessari quan necessites sentir-te renovat, o tbé un canvi interior...
Com m'enrotllo avui
petons
 
Quan un tren ens passa per sobre, el millor és intentar pujar-hi, ni que sigui d'amagatotis i fugint del revisor. A dormir de gust, senyoreta B., a dormir de gust.

PD. Ah, moltes gràcies. Un bourbon, per exemple, un Blanton's estaria prou bé.
 
Hola bonica

Me'n alegro que les coses vagin sortint bé, espero que aviat puguis menjar la teva verdura conreada.

Petons
 
Ens tornem a prodigar (tant tu com jo), Hanneta, després d'un temps amb poca activitat. Però sempre és un gust poder tornar a llegir qui ens va fer molta companyia en un temps, i retrobar les mateixes expressions, el mateix ritme, el mateix to. Una abraçada!!
 
bellosoli, tafaneries no, curiositat si, jeje...
sempre cal aclarir, que els malentesos sempre són a l'aguait :)
gràcies pels ànims, ara estic en ple anàlisi dels "contres"...
que be la teva visita heïsmerant i m'agrada que t'enrotllis!
ai la feina, es que hi dediquem tantes hores i esforços... no ha passat res d'interessant fora d'aquell microcosmos, realment...
obres, tens raó, encara m'hauria de durar el trauma de l'estiu! però esclar, si es per millorar...
ostres dersu, si m'hi puges cada cop que em passa pel damunt seria coneguda com la major marmota visquent! prenc nota de la marca aquesta fins ara desconeguda, si cal ja em rasco la butxaca :)
casta, la cosa s'anima, ja tinc cinc mini enciams!! ara nomes cal que creixin (esclar que si creixen molt no cabran al test...)
violette, totalment d'acord envers tu amb el que em dius, molts petonets i espero que el retrobament ens duri!!
 
Nomes faré un comentari: això de les patilles del v. em sembla definitiu...
 
Publica un comentari

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?