dimecres, 3 d’octubre de 2007

octubritzant

sembla ser que ja torno a tenir les hormones i resta de coses, abans enfonsades, al seu lloc.
i hauradament -per a bé i per a mal-, torno a veure la vida amb els ànims que li pertoquen (de vegades ben pocs, però en tot cas son ànims).
dissabte nit vaig fer l'esforç de sortir de casa i vam anar a veure el barça en un bar, dels que deixen fumar i són plens d'una majoria d'homes amb aspecte de deixats i d'una minoria de dones amb aspecte d'arreglades.
vist i celebrat el futbol amb dues cerveses per banda i una ració d'olives, vaig recordar que la casta diva feia una festa per a celebrar la seva nova propera i inminent vida a la suisse. va ser dit i fet, com que compartim barri, en un moment ens vam plantar a ca'n casta, que ens esperava al replà amb una samarreta dels smiths. va ser veure-la a ella tant contenta amb aquella samarreta tant mítica i experimentar un revifament dels ànims gairebé instantani. li veig un gran porvenir en l'aixecament d'ànimes.
la festa es podria resumir com una sobredosi d'embotits i coses de picar (de primeríssima, allò no es podia pas quedar allà!), mixtura perillosa de begudes (ai el vodka tonic de la meva joventut!) i musica a dojo entre de la bona i de la retro. la casta contenta i bailonga, el seu estupendo també feliç i la resta fent consum de la gran oferta i ambient.
+
l'endemà va ser l'horror-dia dels avions i entre els maleïts i la ressaca ho vam passar ben malament. no sé com però vaig aconseguir fer una migdiada profunda d'1 a 3 de la tarda i després ens vam cuinar un bacallà gratinat amb patates fregides que ens va deixar novament ídem (fregits).
la meva reflexió bcnina del fet dels avions és la següent:
coincideix algun dels lamentables espectadors de la lamentable exhibició militar (alies festa del cel) en estar en contra de la guerra en genèric i de la d'irak en particular? si és així, la coincidència consisteix en haver anat a la mani contra la guerra d'irak i a l'exhibició d'avions militars. res més a dir.
*
he fet indagacions sobre què em caldria per a iniciar el meu propi negoci, i per ara seguiré sent una assalariada a compte de l'altri. és tot complicat i calen molts permisos i inversions i la veritat és que no m'hi acabo de veure en el paper d'emprenedora. tampoc no hi he renunciat del tot. ho estic paint i repensant. que mai se sap.
a la feina hi ha hagut uns moviments repentints que m'han fet tenir esperances en el futur. la meva tasca no canvia però alguna altra si i això em pot arribar a afectar, desitjo que positivament. res a veure amb el tele-treball, llàstima.
^
amb les ànsies d'aprofitar al màxim el temps lliure i els caps de setmana, ahir em vaig topar amb una petició que limitava les meves ànsies i per uns moments vaig patir una crisi de mal humor. ara ja païda: diumenge per la tarda hauré de fer companyia a la meva yaya. m'avergonyeix haver-m'ho hagut de pensar abans de donar el sí: haig de recol.locar certes prioritats i fer una mica d'auto-reflexió.
per altra banda, s'ha donat el pas i la meva yaya anirà a viure a una residència properament. necessita ajuda permanent i tot i que se li ha intentat donar, els resultats són esgotadors per a tothom i poc positius per a ella, que resta asseguda a casa tot el dia amb la mirada perduda. penso i espero que en una residència rebrà millor atenció, més professional, i segurament també més estímuls. tot plegat és trist, però cal fer-ho.
+
i acabo amb una notícia esperançadíssima: les meves futures pastanagues ja han començat a treure el cap (en forma de quatre pèls verds) a la terra on les vaig plantar. ara espero que les seves veïnes cebes tendres i veïns enciams les imitin i tots plegats em donin moltes alegries i bones menges.

Comments:
Em sorprén una mica això de la casta, però sobretot, enhorabona per aquest hortet que t'està creixent a casa. A menjar bé i a passar-ho bé! (que les hormones es recol·loquin, estic segur que hi deu ajudar).
 
Gràcies bonica... ja saps que si vols venir estàs més que convidada
 
que bé l'hortet! A veure quin dia m'animo jo
Per la feina pensa que t'afectarà positivament, jo ara vaig de cul però mira, he aconseguit una millora!

I sobre muntar el teu negoci, si ho fas ja informaràs!!
 
Quina il.lusió fa que creixin les llavors q plantem! A cuidar l'hortet!
 
si albert, a mi també em va sorprendre però benvingut que va ser!
(gràcies)
casta, a seguir blogant des de la suissa, no paris!!
inia, t'ho recomano, a més he après trucs que et puc donar..
me n'alegro de la teva millora, intentaré pensar en positiu :)
ja informaria, ja...
si alatrencada, son els meus fillets!! nomes em falta cantar-los nanes ;))
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?