dilluns, 8 d’octubre del 2007

descortrol

avui ha estat un dia intensíssim que a hores d'ara es despedeix amb una traca final en forma de taquicardies i arritmies.
ja fa una bona estona que el cor ha començat a brincar intensament i a un ritme incorrecte i desbocat. com més me l'escolto més balla.
és un símptoma que tinc de tant en tant. en certes èpoques, sovint, i que coincideix en atacar els vespres, si estic més cansada del normal i sola-a-casa.
m'agafen tots els mals i m'imagino defallida en bata i sabatilles i els plats per rentar i els meus havent de passar pel tràngol de llençar tota la barbaritat de coses que he arribat a acumular i mai endreçar.
estava estirada al sofà totalment poll escoltant-me el cor revoltat i m'he decidit a venir a internet i trobar, d'una vegada, a la base de dades de la mútua, un cardiòleg que em miri/ausculti.
no he pogut evitar anar al google i buscar els meus mals, havent vist, en conclusió, que si be podria ser greu (fatal), generalment no és més que una molèstia donada per l'activació del sistema nerviós, concretament del simpàtic (ja li val).
tot ha estat llegir això (ara mateix) i posar-me bona de cop (per ara)
:
Por lo general, las arritmias no provocan síntomas ni interfieren en la función de bombeo del corazón, por lo que los riesgos son mínimos. No obstante, las arritmias son fuente de ansiedad cuando la persona se da cuenta de ellas, por lo que comprender su carácter inofensivo puede servir de alivio.
;
podria seguir llegint, sembla que més endavant hi ha algun troç no tant tranquil.litzador, però per a què seguir si ja estic be? (oi?).
constato, de nou, com som (sóc) de complicats i senzills alhora.
darrerament porto una època de defallides i revifaments d'allò més moguda. sospito que tot és culpa de la tardor i dels canvis de temps i de llum i d'ànims. és clar que si finalment hi intervé alguna mena de poder mental, la conclusió és clara: m'auto-emmalalteixo i m'auto-curo. esgotador i absolutament involuntari. no tinc cap sol.lució més que el constatar-ho (i sant google de tant en tant).
aprofitant la calma terapèutica que m'ha proporcionat aquest desofegament blogaire, marxo a dormir i a descansar tots els cansaments d'un dilluns amb retards, re-triple feina per baixes gripals i llamps-trons i peus xops en un retorn d'allò més humit.
*
(ja han sortit tres encantadores mini-fulles d'enciam, mentre que les pastanagues comencen a ser molt peludes i les cebes tendres segueixen absents).

Comments:
bon dia, hanna
M'agrada tenir la casa plena d'amics i per això venia a convidar-te a la inauguració del nou "brisalls". Espero que t'agradi.
mar
 
Celebrem-ho, doncs, això de tenir senyoreta B. per estona, complicada i senzilla senyoreta B., cor inclòs.
 
A mi també em passa de tant en tant, però vaja com que ja fa temps i ningú no li dóna importància... A pensar en una altra cosa.
Avisa'm quan pugui passar a tastar les verdures, i no t'excusis dient que en tens poques i que si tal i si qual :-)
 
no em faràs cas, però un cubata ajuda.
 
bona nit mar, encantada de visitar-te.
dersu, et convido a una copeta :)
si pere, cal no pensar-hi i ja va passant... t'avisare, pero cal molta paciencia... ui..
chamb, ja no estic per cubates, ara em limito al vi i a la cervesa, pero si ho arribo a llegir a temps igual ho hauria provat..
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?