dissabte, 29 de setembre del 2007
sobre l'insuportable retorn de la tardor (i del avions malignes)
setmana del tot horripil.losa-tremebunda, vist des del punt de vista d'una urbanícola soltera i sense fills del món occidental amb l'únic problema de pretendre sobreviure amb ànims, sense el permís de la tardor, que m'ha tornat a noquejar.aquest any ha entrat sobtada i traïdora. no l'esperava tant aviat, ni tant cruenta. un any més ho ha aconseguit: tardor 5 - jo 0. un bany de superioritat total.
esgotament, mal humor, tristor, fluixera i visió negativa i absolutament depriment de la vida. i un nus al coll. on anirem a parar? què faig jo en aquest món? etc.
tot i una suposada cura (fallida) de son durant dimecres-dijous-divendres consistent en anar a dormir a les 10 de la nit, em segueixo llevant esgotada, amb migranyes variades i sense cap mena d'ànims. ni energia ni il.lusió. tot és gris i tot fa pena.
ai.
per més que penso que treballar de 9 a 6 i viure una hora lluny de la feina entra dins la normalitat laboral més absoluta i general, jo no me'n surto. i això que puc anar a dinar a cals pares al migdia. i això que un dia a la setmana ve una senyora que es fa càrreg de la brutícia i em deixa la casa feta un sol. i això que ni jo ni l'v. gastem camises i la planxa és un divertiment, encara, quan puc.
i tinc una feina que no m'avorreix, és prou variada i tinc prou autonomia i em donen prous responsabilitats i tinc un sou prou bo. però no faig res que jo pugui considerar rellevant o interessant. és una feina grisa i unes responsabilitats grises que de vegades m'aclaparen dins la grisor burocràtica més absoluta. les etiquetes i medalles, en anglès, que em van col.locant per disfressar-ho tot d'una mica de relevància no aconsegueixen, ni mica, acolorir la realitat. al que faig no li veig cap mena de valor.
potser he nescut en l'època equivocada, i potser seria tant feliç a casa remenant cassoles i sorgint mitjons i escombrant els racons.
+
no puc veure un horitzó plaent dins una vida encaixonada en cinc dies laborables esgotadors i dos dies de descans que o bé s'aprofiten intentant fer alguna de les tantíssimes coses pendents, i sempre en segueixen quedant tantíssimes per a fer, o bé es desaprofiten no fent res més que jeure. descansar un cansament no gaudit deixa un regust tristíssim.
no puc veure un horitzó plaent dins una vida encaixonada en cinc dies laborables esgotadors i dos dies de descans que o bé s'aprofiten intentant fer alguna de les tantíssimes coses pendents, i sempre en segueixen quedant tantíssimes per a fer, o bé es desaprofiten no fent res més que jeure. descansar un cansament no gaudit deixa un regust tristíssim.
i l'amor, que és tant bonic, però que es veu permanentment tacat i esquitxat per la resta d'obligacions i ocupacions i de vegades s'afoga de tant avall com es queda, i cal remuntar-lo i fent força i de vegades hi ha dificultats que el retornen avall i no entens res.
+
un any més, la tardor m'ha endinsat dins el pou fons i obscur. i un cop tocat fons, només cal
remuntar, i buscar una il.lusió o un al.licient i en això estic i torno a pensar en la música que em queda per escoltar i en els colors i formes i paisatges que em queden per gaudir, i els àpats, i els petons, i les abraçades, i els somriures. i les ganes que tornaré de tenir ganes del que sigui.
i en buscar alguna cosa. alguna, que em permeti viure del que m'agrada i mentre fregava plats li he donat voltes a la meva darrera idea i no la veig tant impossible i em penso engrescar, ni que sigui mentre m'adapto a la tardor, i mentre aquests dies cada vegada més curts i foscos ho acaben d'envair tot i no queda més remei que acatar que tenim estacions i que en la varietat està el gust.
*
i, oh, no. el final d'aquest trist escrit ha estat embrutat pel insuportable soroll d'un prepotent que vola arran dels edificis, en un artefacte maligne que forma part d'allò que se'n diu festival de l'aire, i que no és més que una bajanada molesta i maltractadora i d'un mal gust superior. els veïns diem prou: això no hi ha qui ho aguanti. a qui collons interessa aquesta exhibició penosa d'un aparell que no te altra finalitat que fer mal? qui és l'imbècil que permet això? qui preten que els barcelonins admirem avions militars? és aquest soroll insuportable, res més que contaminació acústica i ambiental, vist d'alguna altra manera per algú? no ho puc pas entendre. burro tot el que hi vagi. potser em passaré el dia retallant ases o llufes per a penjar-los convenientment en els espectadors que pretenguin participar dels actes més patètics que el consistori s'entossudeix en seguir imposant any rere any.
# posted by Hanna B : 12:18 p. m.
Comments:
<< Home
Però senyoreta B., si el gris és un color fabulós. Llegiu, llegiu, el "Jacob von Gunten" de Robert Walser (si en teniu ocasió i ganes), i ja tornarem a parlar, de colors.
# posted by 
: 29/9/07 10:22 p. m.
: 29/9/07 10:22 p. m.
d'acord sr. dersu. potser algun dia en tindré ganes i me'n recordaré de les seves suggerències.
si cal afegir res: el gris és el meu color predilecte.
alatrencada: ens entenem, la tardor és matadora, i cadascun ho visquem com podem...
si cal afegir res: el gris és el meu color predilecte.
alatrencada: ens entenem, la tardor és matadora, i cadascun ho visquem com podem...
La tardor és fa molt suportable amb una copeta de cava a l'esmorzar. És el remei que podria salvar Catalunya sencera sense necessitat de cap Pla tipus Ibarretxe.
la tardor, certament, té un caire força trist. Tot i això, amiga hanna, espero que aquesta baixada d'ànim sigui només puntual.
Descrius força be la rutina laboral i el poc marge que ens deixa per viure. 5 dies dedicats a la feina i dos més per recuperar-nos. Força mal muntat tot plegat.
Aprofita, però, els pocs moments que tens per fer-ho. L'amor, com be dius, cal cuidar-lo i mimar-lo. De vegades, quan s'està esgotat físicament i mental, fins i tot a l'amor el veiem una càrrega. Però el que veritablement és una càrrega és l'absència d'aquest!
I a prendre pel sac els avions militars! recordo que quan van fer la desfilada militar a BCN ara fa uns anys, jo estava en plena època d'examens i els maleïts helicopters i avions militars em van fotre d'allò més!
Descrius força be la rutina laboral i el poc marge que ens deixa per viure. 5 dies dedicats a la feina i dos més per recuperar-nos. Força mal muntat tot plegat.
Aprofita, però, els pocs moments que tens per fer-ho. L'amor, com be dius, cal cuidar-lo i mimar-lo. De vegades, quan s'està esgotat físicament i mental, fins i tot a l'amor el veiem una càrrega. Però el que veritablement és una càrrega és l'absència d'aquest!
I a prendre pel sac els avions militars! recordo que quan van fer la desfilada militar a BCN ara fa uns anys, jo estava en plena època d'examens i els maleïts helicopters i avions militars em van fotre d'allò més!
ai dessmond, el cava em provoca acidesa, que sino ho faria i seria la mes friki del metro ampolla amunt ampolla avall (per reciclar).
bellosoli, gràcies per entendre'm i pel suport moral, la veritat és que estic molt millor, almenys he superat aquell esgotament i aquella tremenda buidor existencial... adaptar-se o morir!
bellosoli, gràcies per entendre'm i pel suport moral, la veritat és que estic molt millor, almenys he superat aquell esgotament i aquella tremenda buidor existencial... adaptar-se o morir!
hannab,
Si fas una bona tria el cava no té perquè fer acidesa. A menys que sigui un rave. Un bon cava no significa haver de gastar molts diners, que consti.
Si fas una bona tria el cava no té perquè fer acidesa. A menys que sigui un rave. Un bon cava no significa haver de gastar molts diners, que consti.
dessmond, fes alguna proposta de les de no gastar molts diners i ho torno a provar, però per ara ni el juvé camps ni el gramona imperial, ni cap altre de petites caves de qualitat que no recordo el nom... jo diria que soc alèrgica al cava, i em sap greu, té molt de glamour dessurar (?) l'ampolla, i omplir les copes, i l'escuma i tot plegat. snif.
Ara mateix plou. Aix la tardor, et puc entendre perfectament Hanna, a mi també m'aixafa encara que l'hivern és una de les estacions que m'agrada més (fosca sí, però caminar abrigat m'agrada).
Ai i els caps de setmana que es fan curts... si jo t'expliqués... ;)
Publica un comentari a l'entrada
Ai i els caps de setmana que es fan curts... si jo t'expliqués... ;)
# posted by : 4/10/07 8:26 p. m.
: 4/10/07 8:26 p. m.<< Home
