diumenge, 23 de setembre del 2007
mercè 07
començaré aclarint que 
no tinc res a veure amb els qui s'han enfrontat a les forces de l'ordre (o desordre) aquesta matinada a la zona fòrum. en sóc veïna però jo dormia profundament i no he vist ni sentit res. en tot cas, si amb l'espai fòrum s'ha pretès descentralitzar l'oci i disbauxa de les festes de bcn, estic més a favor dels que no volien marxar del recinte. un cop arribat, qualsevol torna, on sigui. la poli, que es dediqui als delinqüents que no ens en falten.
no tinc res a veure amb els qui s'han enfrontat a les forces de l'ordre (o desordre) aquesta matinada a la zona fòrum. en sóc veïna però jo dormia profundament i no he vist ni sentit res. en tot cas, si amb l'espai fòrum s'ha pretès descentralitzar l'oci i disbauxa de les festes de bcn, estic més a favor dels que no volien marxar del recinte. un cop arribat, qualsevol torna, on sigui. la poli, que es dediqui als delinqüents que no ens en falten. *
l'v. i jo rondem els 40 i les nostres inclinacions són del tot diürnes i a la que es fa fosc comencem a badallar i deixem lloc, amb molt de gust, als dibauxats que necessiten desafogar els focs variats que recorren la seva sang jove. em sento molt satisfeta d'haver superat aquesta fase evolutiva.
ahir l'v. i jo vam consumir les següents activitats diürn-gratuïtes que ens oferien les festes de la mercè (¨¨¨¨!):
palau de la virreina amb dracs i gegants i bèsties variades: molt bonic i molt ben presentat.
fotomercè: una escudella barrejada on la qüalitat venia supeditada al fet local bcn-mrcdí.
exposició el rei de la casa. opino que se'n treu més profit de la visita virtual que de la real. és a dir, no cal anar-hi a no ser que un sigui un profund estudiós del món de la infantesa. el contingut escrit és tant interessant com esgotadorament extens. dempeus sóc més partidària de les percepcions visuals i que m'obliguin a llegir, cosa que fa molt la virreina, m'irrita. i tampoc no tinc tant a dir ni a veure ni a reflexionar sobre la canalla. ni consumeixo ni produeixo tal producte de consum. en sóc simpatitzant, que consti, i per ser recent tieta d'en rafa, em sento molt més perceptiva amb les criatures del que era abans-de.
+
centre d'art santa mònica: un espai tant bonic com desaprofitat, si ens referim pròpiament a l'exposició think, em pregunto: és allò art? hi ha una gran-pantalla molt absorbent sobre aquelles coses d'acte-efecte (té un nom artístic?) encenc espelma-crema fil-peta petard-mou roda-vessa got. etc. xulo. però tot aquell espai desaprofitat amb mediocritats variades no ho justifica.
+
rambla del raval i l'euskal herria a la mercè. no sóc apropiada per a opinar sobre aquest esdeviment ja que tinc alèrgia a simpatitzar amb les suposades simil.lituds entre el fet basc i el català. jo no m'hi enmirallo gens a no sigui que parlem del menjar o dels boscos, o natura (etc). aquells objectes artesanals que s'hi exposen, ja siguin papallones tallades bastament en fusta envarnissada, ja siguin sabates artesanes de saltimbanqui de colorins, em causen terror estètic. afegim una tamborinada-plasta-total-i-mega-eterna, de la que dubto molt sobre els seus orígens euskals, i resumeixo que tot allò no em va engrescar gens. si hagués hagut una mostra de pintxos hauria estat, segur, més perceptiva.
*
però no tot ha de ser crítica.
la mostra de vins i caves, va superar, un any més les nostres expectatives. sóc anti rosats total, poc apreciativa dels blancs, i super integrista dels vins negres. vaig gaudir especialment d'un penedès i un priorat reserva (3 tickets cadascun) dels que no donaré més pistes perquè no les recordo. malhauradament, no tendeixo a retenir noms ni marques.
d'entre el gran ambient vaig reconéixer dos antics coneguts (tal i com ha anat la cosa, són actualment grans desconeguts. i, millor per a tots, no ens vam veure).
grans ofertes gastronòmiques: vam aprofitar per comprar un fuet d'olot i una coca d'espinacs i amb aquests dos tresors ens vam dirigir al camp nou. en metro línia 3. recorregut acceptable en temps i contingut.
50è anniversari del camp nou. acte emotiu (el meu yayo i el meu pare hi eren fa 50 anys, ara el meu yayo ja no hi és i li hauria fet molt feliç haver-hi estat).
la festa, amb pilotes gegants simbolitzant els 50 anys (?) i una trapezista-muller permanentment espaterrada sota una pilota-globus gegant (havia de ser dona? havia d'estar espaterrada? havia de dur un maillot color carn simulant nuesa? què té a veure amb el futbol?) em va semblar ben lletja en general però l'ambient, foscor, caliu, etc. van aconseguir la fita de la emotivitat col.lectiva.
el partit, mig vibrant-mig ensopit. abogo per la reducció dels partits de futbol. amb mitja horeta per part n'hi ha de sobres, i més si els fant tant tard i despres només tens un metro línia verda col.lapsat durant dues hores. cosa que et fa arribar a casa a les tantes i amb unes ganes de dormir que dinamiten qualsevol tema relacionat amb la passió de parella.
+
avui hem fet un dinar amb amics (amigues).
això, per a mi, consisteix en uns preparatius i unes expectatives molt treballades.
els convidats marquen, com no, el menú. m'estic dies pensant i buscant els plats adients i un cop escollides les receptes, en busco d'altres de similars per a acabar d'inspirar-me del tot.
despres del dinar, m'hi recreo força més del que cal i necessito vàries hores per païr i analitzar-ho tot plegat. decidir si les receptes es poden aprofitar tal qual (gairebé mai) o cal perfeccionar-les (gairebé sempre).
veiem avui:
aperitiu: vermut vermell amb llimona / cerveses. correcte. faltava tònica i gin però s'ha superat bé.
escopinyes / musclos / olives: correcte. faltaven patates però les preocupacions calòriques ens han ajudat a assumir-ho.
primer plat: muntadet d'esbergína, tomàquet, mozzarella. tot a rondanxes. l'esbergína feta al forn i la resta cru i a temperatura ambient. tres pisos alternats dues vegades, amanits amb oli-vinagre mòdena-orenga-alfàbrega. l'hi ha mancat un punt (per ara desconegut) per a ser espectacular però ha estat alabat en general.
segon plat: estofat de xai amb gingebre, orejones (orellons?) i bitxo. la recepta és un clàssic de la simone ortega, es posa tot en fred com l'stofat xpress de vedella que vaig penjar l'abril del 2006. en aquest cas, amb alls, cebes, tomàquet i fulla de llorer. amb l'afegit de mig bitxo i un gra d'arrel de gingebre pelada. a mitja cocció he posat uns 10 orellons partits per la meitat. error. hauria hagut de posar-ne cinc i a final de cocció. els 10 orellons s'han integrat ràpidament al xup-xup i s'han transformat en una massa massa dolça que ha donat al guisat un aspecte i gust final tendent a la melmelada d'albercoc. d'acompanyament, cus-cus.
personalment he gaudit molt d'aquest plat, ha resultat d'un gust marroquí ben resulton. però com a cuinera autocrítica, i sent un acte experimental, he manifestat una mica el contrari. els comensals n'han gaudit, aparentment, moltíssim.
postres: figues fresques, partides, amb crema de llet freda al damunt. he callat, modesta, ans no és obra pròpia, tant com he gaudit d'aquesta exquisidesa extrema. els comensals també, tots han repetit, repetidament, de figues i crema de llet (en gerreta a part).
cafès, tè (jo), xocolates, conyacs i d'altres.
extensa sobretaula (fins qüasi les 20h) sobre els nostres temes preferits:
la manca de cultura/educació nostrada en general.
la manca de manifestacions públiques nostrades generals, tant a favor com (ai) en contra.
les faltes d'ortografia dels meus companys de feina (titolats i amb prestigi).
els bons vins, la bona teca.
els darrers viatges (recomanables els entorns del cabo de gata).
i que la terremoto d'alcorcon, a qui preteniem anar a veure avui si no fos que és a les tantes i en un entorn gai-amistós-gai (es que no estem en aquesta ona ni horària ni ambiental). la teremoto, doncs, es veu que és tant i tant intel.ligent. queda pendent apreciar-ho.
*
imatge: mercè 2005. encara tant (oi) incompresa.
# posted by Hanna B : 8:13 p. m.
Comments:
<< Home
hola Hanna;
trobo lògic que no t agradi massa el futbol ni les trapecistes espatarrades. Però tampoc ens vulguis deixar sense gaudi als que si¡¡
el teu stofat el tinc idealitzat. Estic pensant de canviar de nòvia llatina a catalana només per aquest fet.
realment un trajecte en la linea 3 després venint del futbol no és el preludi millor per al joc de l`ajuntament. (en el sentit d`ajuntar-se, no el municipal).
trobo lògic que no t agradi massa el futbol ni les trapecistes espatarrades. Però tampoc ens vulguis deixar sense gaudi als que si¡¡
el teu stofat el tinc idealitzat. Estic pensant de canviar de nòvia llatina a catalana només per aquest fet.
realment un trajecte en la linea 3 després venint del futbol no és el preludi millor per al joc de l`ajuntament. (en el sentit d`ajuntar-se, no el municipal).
Orellanes, orellanes. Jo també les trobo massa dolces. Millor, potser, "figa pajarera", que és una figa extremenya, amb cua, tendra i poc dolça. Jo les esbandeixo amb aigua i les tallo a miques abans de possar-les en un sofregit amb pebrots del padron, pastanga, carbassó (tot tallat molt i molt fi) i nous esmicolades, i barrejar-ho amb el cus-cus (o amb blat escairat) d'acompanyament, no pas a l'estofat.
# posted by 
: 24/9/07 4:32 p. m.
: 24/9/07 4:32 p. m.
aquest any la Mercè se m'ha atragantat una mica... i això que no hi he anat! però és clar... com que per a TV3 són les úniques festes de catalunya!
Rajada a part, m'alegra veure que gaudeixes del teu temps i q se't vegi tan be amb en v!
Rajada a part, m'alegra veure que gaudeixes del teu temps i q se't vegi tan be amb en v!
hola chamb,
doncs el futbol m'agrada molt però penso que aquells vint-i-dos nanus mes els tres arbitres moltes vegades perden el temps i com a conseqüència el perdo jo...
tu que ets cule, a veure si animes més que es veu que falta caliu!
les llatines no saben fer stofat? els hi ho has preguntat?
orellanes, dersu! sona bonic... aquesta figa i la recepta que poses em semblen magnífiques, però no se si tindré pebrots de demanar-ne mai al mercat, davant tanta gent, etc... si saps on en puc trobar, discretament, m'ho faràs saber?
bellosoli, que fas mirant la tele? jo també me n'alegro per tu en el teu cas!
albert, tu tambe hi eres? no et vaig pas veure... :)
doncs el futbol m'agrada molt però penso que aquells vint-i-dos nanus mes els tres arbitres moltes vegades perden el temps i com a conseqüència el perdo jo...
tu que ets cule, a veure si animes més que es veu que falta caliu!
les llatines no saben fer stofat? els hi ho has preguntat?
orellanes, dersu! sona bonic... aquesta figa i la recepta que poses em semblen magnífiques, però no se si tindré pebrots de demanar-ne mai al mercat, davant tanta gent, etc... si saps on en puc trobar, discretament, m'ho faràs saber?
bellosoli, que fas mirant la tele? jo també me n'alegro per tu en el teu cas!
albert, tu tambe hi eres? no et vaig pas veure... :)
És clar. A can Gispert, al carrer sombrerers, just al darrera de Santa Maria del Mar, a on trobaràs tot tipus de fruits i fruita seca.
# posted by : 28/9/07 5:34 p. m.
: 28/9/07 5:34 p. m.
Aquest any he fet molt poca Mercè. Però no he fallat a la cita del vi i el cava.
I l'estofat em fa entrar una gana...
I l'estofat em fa entrar una gana...
Buuuuffff! Sí que hi vam passar, amb tota la prole, mentre espreravem que comencés el cercavila. Avui ja domiré millor. ;-)
gràcies dersu! qualsevol dia els faig una visita i descobreixo les famoses figues pajareres...
tu també alatrencada? allò era una trobada de blogaires amb la tapadora dels vins!
albert, doncs una pena no haver pogut conéixer la teva prole, m'hauria agradat molt... ets dels pares clàssics del pa amb vi i sucre?
Publica un comentari a l'entrada
tu també alatrencada? allò era una trobada de blogaires amb la tapadora dels vins!
albert, doncs una pena no haver pogut conéixer la teva prole, m'hauria agradat molt... ets dels pares clàssics del pa amb vi i sucre?
<< Home
