dijous, 23 d’agost del 2007
aveyronada
amb la inconstància inconsistent que em caracteritza, desmenteixo l'estupidesa proclamada fa 13 dies. renego. i proclamo rotundament que no suporto retornar a les tristes rutines urbanes.n'hi ha hagut prou en marxar tres dies al paradís real i autèntic i existent a la terra, la nostra, per a tornar fulminada per un síndrome post-vacacional agut.
+
aprofitant el pont d'agost vam anar a visitar una parella d'anglesos jubilats (adults, no avis), convencionalment excèntrics que s'han instal.lat al paradís en forma de masia al bell mig de l'aveyron, frança. una preciositat de comarca que no coneixia i que espero coneixer millor tant aviat com sigui possible.
el que he vist fins ara promet i s'acosta perillosament al meu somni ideal: camps... vaques... masies destartaladament chics... (aquells finestrons blau-cel!) camins rurals... poblets encantadors amb esglèsia... natura... cel... llum... flors-flors-i-més-flors, de tots colors... horts... plantes... formatges... vins... gent senzilla i sense ridiculeses.... en resum, una gran pau espiritual.
tot i que els poblets més bonics han sucumbit al turisme, -encara que molt minoritari i respectuós- ho han fet conservant al màxim el bon gust. petites concessions en forma de botiguetes, que de tota manera són una delícia, en general, ans alguna una miqueteeeta cursi.
el més impactant, potser, per pur contrast nostrat: res lleig. absolutament res lleig. el paradís dels anti-totxo: ni ciment ni arquitectura singular ni cases unifamiliars ni urbanitzacions ni ciutats de vacances ni cap ni una aberració com les que han destruït -o van camíde- casa nostra, els nostres paisatges, la nostra costa i la nostra muntanya.
la parella anglesa s'ha dedicat i es segueix dedicant, ara jubilats d'obligacions laborals, al món de l'art. entre la preciositat de masia que han restaurat amb màxim respecte, mínimes transformacions i exquisit gust. i entre la maravella de jardí (oda al jardí anglès) que estan fent poc a poc. i entre l'hort de productes orgànics (una mania molt anglesa que caldria anar imitant), afegit a que per la zona es respecta molt la natura i s'aconsegueixen sense problemes productes naturals / o el mínimament possible manipulats, com ara llet, verdures si no les tens al teu hort, fruita, etc...
entre unes coses i d'altres, que la tornada ha estat terrible. tornar al meu barri, quin xoc. lletjor, vulgaritat, deixadesa, brutícia, grisor. només que bancs amb estètiques ofensivament coloristes i forns de pà-degustació (que em maten). i grues i més grues i edificis nous d'allò més depriments amb el seu ciment i les seves dimensions inhumanes.
ratolins de camp, rates de ciutat. no hi ha color.
*
és en aquesta època d'inici de curs quan faig la meva llista de bones intencions.
afectada com estic pel que he vist i viscut, ara mateix la llista es basa i limita a pretensions estètiques i horticultores. guerra a la lletjor i abraçada a la llavor. intentaré fer un hortet al meu balcó. intentaré consumir productes el més mínim manipulats possible, afavorint els de casa nostra i els de la pròpia estació.
pretendria també actualitzar els estris de cuina: fora cassoles d'acer inoxidable, benvingut el ferro forjat, un joc de ganivets dels bons i de totes les mides, mantels individuals, de vímet. inversions per a tota la vida.
i cuinar, cuinar i cuinar fent xup-xup. evitar precuinats i llaunes i envasos de plàstic i conservants i colorants i estabilitzadors i espessants i potenciadors de sabors. ecs.
vida sana en un entorn insà. serà possible? cette est la question!
# posted by Hanna B : 8:09 p. m.
Comments:
<< Home
el cer és que pinta be el lloc que descrius. Quina sort poder viure en un lloc així un cop jubilat! clar que tal com van les coses els de la meva quinta no tindrem jubilació...
Veig que em preguntaves en un comment sobre la xicota! Això vol dir que fa molt que no em llegies!!! Recordes l'hostessa? doncs ja fa 9 mesos que sortim! déu n'hi do com passa el temps...
Ànims amb la rutina, que és duríssima al principi i després una mica més suportable.
Veig que em preguntaves en un comment sobre la xicota! Això vol dir que fa molt que no em llegies!!! Recordes l'hostessa? doncs ja fa 9 mesos que sortim! déu n'hi do com passa el temps...
Ànims amb la rutina, que és duríssima al principi i després una mica més suportable.
ostres Hanna,
aquest lloc que descrius s`assembla molt al que jo penso que ha de ser l infern.
Segur que no hi ha cap discoteca de
mulates en 400km a la rodona.
aquest lloc que descrius s`assembla molt al que jo penso que ha de ser l infern.
Segur que no hi ha cap discoteca de
mulates en 400km a la rodona.
bellosoli, és un lloc fantàstic, la jubilació ideal...!
doncs si que vaig perduda, fa nou mesos que surts amb la xicota que resulta que és l'hostessa?! si que passa el temps, si...
gràcies pels ànims, ara calen eh..?
ostres chamb,
un altre motiu per adorar l'aveyron, ves per on!
Publica un comentari a l'entrada
doncs si que vaig perduda, fa nou mesos que surts amb la xicota que resulta que és l'hostessa?! si que passa el temps, si...
gràcies pels ànims, ara calen eh..?
ostres chamb,
un altre motiu per adorar l'aveyron, ves per on!
<< Home
