divendres, 6 de juliol del 2007

els 38 terratrèms

una cosa porta l'altra i ara m'estic fent pintar el pis. podria semblar que ja no m'afecta tornar a tenir la casa feta un desastre, ara amb galledes que regalimen pintura i papers marrons arreu que ho tapen tot i plastics tèrbols que amaguen els meus tresors i trofeus més valuosos. però si. aquestes coses segueixen afectant per molta costum que en puguis tenir. és horripilant (terme que ara se m'ha enganxat d'una compi de feina força ídem).
de nou amb la casa envaïda per éssers amb una ètica professional i personal d'allò més arbitrària, ara venen, ara no venen, ara prometen, ara fallen, ara es disculpen, ara t'expliquen un acudit. ara xiulen mentre pretens descansar. esgotador de compaginar amb la vida laboral.
la pintura diuen que col.loca, jo ho corroboro i en sóc testimoni. el nostre gran prota és en terratrèm, especialista en pintar en situacions extremes i en pisos que fins i tot han sofert els efectes de la fúria de la natura en forma de terratrèms. evidentment. molt comuns a casa nostra.
en terratrèm porta tres dies perseguint-me perquè fregui els interruptors de la casa. diu que totes les dones ho fan. jo li he dit que no sento aquesta inclinació per ara (telepàticament. però no capta, l'home).
*
canviant de tema, però no de temàtica, resulta que se m'han passat un parell de dates simbòliques com són el segon anniversari d'aquest blog, ara en estat semi comatós, i el qüasi-simultani segon anniversari del meu nas, per ara en estat eixerit i aparentment sa (que no perfecte).
per altra banda, des de fa dos dies ja tinc 38 girades del món senceres al voltant de la lluna a comptar des del 4 de juliol del 1969. una mica marejant. a mi m'han passat volant, la meitat rient i l'altra meitat plorant, és un dir.
encara no sé si em sento en la plenitud com a dona. en tot cas força satisfeta en general si no estigués tant cansada i ocupada darrerament. no puc aprofundir més en aquest moment actual. l'olor a pintura em distreu dels intents de submergir-me a les profunditats dels meves sensacions i percepcions.
dins el pack de les felicitacions a partir dels diguem-ne 30, ve inclosa la frase del no els aparentes. de fet no conec ningú que aparenti l'edat que té. molts semblem (je) més joves o uns pocs semblen més grans, els pobres. ah, ser jove o aparentar-ho, és aquesta la qüestió?
jo pretenc semblar que tinc l'edat que diu el dni, encara que la primera esgarrifada pel 3+8 sigui jo mateixa. assumir la realitat i digerir-la. una tasca indigesta i pesada però a la llarga agraïda.
ja començo a semblar una tieta de les plastes amb les ulleres penjades de la pitrera. aiiii.
+
en dues setmanes: vacances!!!!! espero arribar-hi sencera i aparentment sana.

Comments:
Nena! Felicitats pels 38 (aquest any, m'ha passat de llarg). Catxis!
Petonet i a seguir tal com ets.
 
Merda, a mi també se m'ha oblidat (és clar que jo no sé si ho sabia i, a més, a partir de certa edat ja saps com ens va el cervell ;-)
Això, FELICITATS!!! I un pom de roses virtuals i un brindis real (no cal que sigui cava si no vols).

A mi també m'horripila tenir algú casa que pretengui materialitzar les meves idees. Sobretot, però, ni se t'acudeixi netejar els interrumptors... que se sàpiga qui mana i qui té la personalitat dominant.

Ei, i que les vacances et siguin generoses.

i escriu una mica més.

i no mengis tanta xocolata que et veig.

M'ho deixava: un altre brindis pels vells temps del barcelonablogs... una eternitat.

I per un nas perfecte...

Ja veus com m'estic posant amb tants de brindis.
 
Compte en base dotze. D'aquesta manera en tindràs 32. Congratulacions xiqueta.
 
Felicitats!
Pels anys, pel blog, pel nas i per tot allo que encara ha de venir! (positivament és clar!)
 
Moltes felicitats (encara soc dins la setmana...)!!! I molts petons, benvolguda cranc!
 
Felicitats!! Nascuda el 4 de juliol, com aquella pel.li, així és fàcil de recordar la data d'aniversari. I certamnet, no aparentes els 38.
 
gràcies, gràcies, gràcies!! (x 6)
albert, pretenc evolucionar (o diguem millorar!!)
brindem, pere! et confesso que vaig començar amb un interruptor i ja no vaig poder parar. mai s'han vist tant nets... :)
ah barcelonablogs, jo també em poso nostàlgica de vegades... snif...
32 sona bé dersu... total ja no ve de 6 oi?
gràcies inia!! gràcies violette cranc!! gràcies alatrencada!! brindo per totes vosaltres...
 
Ho sento, però fa mal als ulls, veure tantes vegades aquesta paraula que poses "terratrèm".
No existeix. Es diu terratrèmol, si et refereixes a un sisme.
I en català mai de la vida es posa accent en una paraula aguda acabada en m.
 
A partir del post de la Hannab, la paraula "terratrèm" (tremola però no massa) ja existeix. Sempre hi ha algú que comença les modificacions del llenguatge... i sovint són incompresos. La veritat és que jo, per donar-li més consistència, l'escriuria amb accent agut, però això és un assumpte menor.
 
anonymous 1: a mi el que em fa mal els ulls són els missatges que aprofiten l'anonimat per ofendre. si et fa mal els ulls no sé que fas llegint.
terratrèm és el terme que va emprar el pintor que era castellanoparlant quan va voler-se donar a entendre en català. no sé ni perquè et dono explicacions. enfi. i l'accent li he posat per pura estètica. jo me'n ric d'un munt de coses i de les normes ortogràfiques no saps com. au, ves i no tornis.
altre anonymous: agraïda per la teva defensa, sensibilitat i imaginació. torna quan vulguis :)
 
Felicitats Hanna pels teus 38 terratrèms! i que en siguin molts i molts més d'anys! Ai... i perdona pel retard... no tinc perdó!!!

Passa dels anònims ofensius... de tant en tant sempre se'n cola algun al blog buscant crear mal ambient. Com diuen els castellans: "a palabras necias, oídos sordos"
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?