divendres, 15 de juny del 2007
migjuny
ah, tot passa. fins i tot les obres, que com el menjar i l'amor, si no et maten et fan més forta.ja disposo d'aire condicionat, i amb un equipament de sèrie que inclou desperfectes col.laterals per aquí i per allà, tot ben tradicional.
el perfeccionisme dins el món manobral és raríssim i a mi no m'ha tocat pas. allò de la feina ben feta hauria hagut de comportar bonificacions i multes, i d'un altre món laboral estariem parlant. premis i càstigs, necessitats primàries.
+
ja fa una setmana que se'ns va casar la germana petita. va ser molt bonic. bonic i veloç, tot em va passar com una película i volant. el millor, sens dubte, era l'alegria dels nuvis. la felicitat de la meva germana la moore (derivat d'amore, mot amb el que ella mateixa es va batejar de ben menuda. la doble o també es cosa seva). tot havia estat pensat i escollit per a que fos bonic i especial i així va ser.
l'única part negativa va ser que mentrestant teníem la yaya ingressada al clínic, amb una neumonia de caràcter reservat. vam passar tota la setmana amb l'ai al cor perquè la pobra està molt pollet, però ja té l'alta i ja és a casa seva, aliena al fet que la seva neta petita s'ha casat, i encara més delicada que abans, si cap.
+
la ceremònia, al saló de cent, va ser orquestrada pel molt honorable senyor portabella, qui va saltar en mitja hora del meu particular ranking indiferència (diguem un 4) al nivell apreci, posem un 9. d'aprop és físicament més menut però també més humà i més sensible, almenys durant els moments emotius que vam viure i sentir allà. ell hi era de debò, no només en cos i representació. tenint en compte que era un divendres del mes de juny i passades les set de la tarda, penso que cal apreciar-ho. i més quan no esperem res de bo d'aquests éssers pretesament cobdiciosos i àvids de poder i sobrats d'ego anomenats polítics.
jo, com a bona germana tralarí, em vaig emocionar fortament en els moments claus tals com: entrada del meu pare amb la núvia mentre sonava nosequina balada italiana sensiblera. el nuvi abraçant el meu pare. l'amiga de la moore que va fer un discurset preciós. el portabella llegint un poema d'en salvat papasseit (perfectíssimament i prou lentament per a que el gaudíssim tots). el fet de tenir el meu v. al costat juntament amb els intensos moments d'exaltació a l'amor. no em va arribar a caure cap llàgrima però l'entel.lament tipus dibujito dels 70 em va dominar durant quasi tota la ceremònia.
la moore es va casar amb el seu estimat, que és un solet de noi i tots dos ens van emocionar amb la seva felicitat i la seva seguretat en voler-se comprometre per a les restes de les restes. poca broma. aperitius i sopar deliciosos, entorn magnífic, barra lliure, ball fins la matinada i tornada a casa descalça pel mal de peus. tot el que es pot demanar pel casament d'una germana. jo l'hauria repetit però gaudint-lo més poc a poc. però la vida no es rebobina, per a bé i per a mal.
*
ara que els meus pares ja han enllestit les obres a casa.
ara que ja puc tornar a dinar cada migdia a casa seva i ja no em cal comprar ni cuinar cada tarda.
ara que ja porto gairebé quatre mesos a la nova feina i ja treballo amb quasi-total autonomia.
ara que ja tinc l'aire condicionat posat a casa.
ara que ja se'ns ha casat la moore.
ara que les tardes són llargues i el meu cansament (potser) ja no tant.
ara, ara tornaria a la uni. aniria a classe i potser em remotivaria de nou.
ara ja estàn d'exàmens d'unes matèries que m'he perdut per excuses variades (veure més amunt)
ohhhhhh....
^
foto: en rafa, ja no tant baby: ja té cinc dents i gateja a una velocitat impressionant. el meu solet de nebot, prota secundari del casament amb la seva presència i simpatia i guapura.
# posted by Hanna B : 6:01 p. m.
Comments:
<< Home
ei, enhorabona per la part que et toca!!! coi... hereu, portabella... quant de vip!!!
Les obres és el que té, mai no ho fan del tot be. De fet, normalment ho fan malament. Però be, també és cert que sempre busquem barat i ràpid. Tot i que sempre acaben sent lents i cars.
Molt mono en rafa!!!
Les obres és el que té, mai no ho fan del tot be. De fet, normalment ho fan malament. Però be, també és cert que sempre busquem barat i ràpid. Tot i que sempre acaben sent lents i cars.
Molt mono en rafa!!!
QUin nen més guapo!! Si continua així li haureu de vigilar les pretendents!
Felicitats pel casament de la germaneta!
Felicitats pel casament de la germaneta!
# posted by 
: 16/6/07 1:55 p. m.
: 16/6/07 1:55 p. m.
Molt guapu en Rafa. Teniu una certa semblança amb tu de petita, saps? l'òval de la cara, la pell...
Molt emocionant tot el que expliques, Hanna.
Vinga, ànims amb el tema obres. Jo acabo ara amb trasllat en 2 setmanes (serà de debò de debò!??), després d'un any i mig!
un petó d'estiu
Publica un comentari a l'entrada
Molt emocionant tot el que expliques, Hanna.
Vinga, ànims amb el tema obres. Jo acabo ara amb trasllat en 2 setmanes (serà de debò de debò!??), després d'un any i mig!
un petó d'estiu
<< Home
