dimecres, 27 de juny del 2007
marrons ben grocs
es cerca esma. es creu que perduda en algun racó de la malgirbada L4. es recompensarà amb la generositat deguda. es tingui en compte que sense esma no n'hi ha gaire.
si, ja sé que queixar-me de tm (b?) no és original ni potser ja interessant.
però en nom dels veïns del poblenou: què hem fet nosaltres per a merèixer això?
la insuficiència aguda d'un transport que ens connecti ràpida i eficientment amb el centre de la ciutat clama el cel.
ah, què costaria posar un bus que anés en línia recta i prou? afegint un conductor/a espabilat (etc) i amb la idea inculcada de transportar el seu aviram amb rapidesa i seguretat i no pas amb malhumor i abusant del seu poder amb el pedal de fre.
amb la trontollosa L4 en obres, el tornar de la feina a casa dins l'antic record absolut de 53 minuts es veu del tot impossibilitat. avui he trigat 73 minuts, 20 més, i no serà per no intentar la millor combinació possible, a saber (la tricolora + el bus):
*línia verda: de maria cristina a paral.lel
*línia lila: de paral.lel a passeig de gràcia (s'entengui que amb el lloable objectiu d'evitar el monstruós passadís aquell)
*línia groga: de passeig de gràcia a ciutadella
*càstig extra de caminata de 6 minutets més per passadissos inòspits (esquivant guiris que tornen de la platja) per arribar al bus que tm (b?) ens posa als desgraciats que tenim les pretensions de seguir fins per exemple el poblenou.
afegiré, amb l'humor que m'ha otorgat l'odissea patida, que al bus dels desgraciats abunden també els porcs. la ferum a suor i peus era tal punt insuportable que m'he hagut de canviar de seient dues vegades (dues). dir que els personatges pudents eren estrangers-immingrants no m'otorgarà gaire popularitat humanitària. però la meva tolerància cap al diferent pudent després de 12 hores dempeus 9 de les quals treballant és ben nul.la.
+
un cop arribada al meu barri, em pregunto qui mana a tm (b?) i com se li permet (i de passada què li paguem). és una pregunta massa recorrent a la meva vida i que m'ocupa masses minuts del meu valuós i minvant temps de lleure.
+
dit això, diré també que no sé pas com hem arribat a 27 de juny, si jo encara vaig pel 9 o 10 a molt tirar i perquè el 8 es va casar la meva germana moore que sino seria a mitjans de maig.
queda clar que la realitat viatja a una velocitat imprudent i que em resulta esgotadora de seguir.
*
és dimecres, acabo de fer escalibada, tenim la yaya molt pollet, pobreta. m'han donat les vacances que vaig proposar (i no pas la morralla que m'oferien inicialment) i tot segueix endavant, tant si es vol com si no es vol.
Comments:
<< Home
Enhorabona, si més no per les vacances i per tot el ue segueix. Cuida de la iaia pollet, tu sais. Petó.
a mi també m'escandalitza la mala gestió de les infraestructures i dels mitjans de transport col·lectius. Realment patètic.
No estic per donar-te massa esma, que a mi no me'n sobra i més aviat me'n falta. No obstant, et dono tots els ànims de que disposo!
No estic per donar-te massa esma, que a mi no me'n sobra i més aviat me'n falta. No obstant, et dono tots els ànims de que disposo!
Esma és "Aptesa per a fer instintivament, maquinalment, alguna cosa". I perdre l'esma,curiosament, és "Perdre l'orientació, la facultat de saber per on es va o què es fa", com si l'esma, en perdre-la, es transformés en el contrari del que és, consciència versus instint. Jo, de totes maneres, la donaria per ben perduda, o potser t'estimes més fer les coses d'esma, això és, maquinalment, sense pensar, per inercia?
Ostres, realment la incomoditat que generen unes obres com les que suposen aquest tall a la L4 només es poden "aguantar" si s'explica adequadament el perquè. No et resol la incomoditat però l'afrontes amb més "esma".
Ahir vaig patir un tall a Renfe. Això és una altra mena de suplici, barrejat amb aquests tufs de suors i altres pudències difícils d'aguantar. Jo això de Renfe ho veig de més mal resoldre. Perquè la L4 té una data de finalització de les obres. Però la incompetència de la línia de rodalíes es pot eternitzar. Sense previ avís.
Ahir vaig patir un tall a Renfe. Això és una altra mena de suplici, barrejat amb aquests tufs de suors i altres pudències difícils d'aguantar. Jo això de Renfe ho veig de més mal resoldre. Perquè la L4 té una data de finalització de les obres. Però la incompetència de la línia de rodalíes es pot eternitzar. Sense previ avís.
Ai la línia 4 de metro! Tota la vida m'ha fet patir... I et dono la raó, caldria passar per un detector anti-olor per accedir al metro o al bus.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home