dimecres, 30 de maig de 2007

no hi sóc del tot tota

perfí aterro a casa meva uns minuts per tal de comprovar com van unes obres que s'estàn eternitzant (tres setmanes ja....!!) i que com tota obra amb manobres ha estat i espero que aviat deixi d'estar, plena de xapusses de les més gordes i mai vistes.
m'han foradat mitja casa i tres setmanes després de l'inici de l'ofensiva l'aspecte general continua sent lamentable. hi ha runa arreu i bambes enormes al balcó i escombres pelades plenes de pols i una jaqueta de xandal i d'altres elements d'estil art-deixalla que fan suposar per la forma i el fons que els qui aqui venen a suar la cansalada són tot mascles sense seny ni sentit de la higiene.
les dues colles (els de l'aire i els que piquen i tapen forats) tenen greus problemes de comunicació verbal i els malentesos han estat constants. el que havien de ser tres dies són ja tres setmanes i no tinc gaire clar quan podré tornar a reinar al meu reialme. per ara m'he instal.lat a la república v. on hi estic tant a gust com pot estar un fora de casa. que sigui maniàtica de casa meva no treu que estigui a gust a la seva: ell, jo i el nostre cargol ambrosio, una mascota d'allò més apàtica i passiva però estèticament preciosa. a part de frugal (qui ho fós).
+
degut a l'evident escalfament global i al pronosticat estiu canicular que ens espera, una servidora s'apunta a la llista d'ecologistes de cor però no de cos. m'estic fent posar aire condicionat. una mica avergonyida, però si ho fa tmb perquè no ho puc fer jo? en tot cas, ja no ve d'aquí, com deu raonar el mateix mr. al gore quan encèn les llums de casa.
*
d'aquí a 9 dies (9!!!!) se'ns casa la germana petita (la petita!!!!). aquestes tres setmanes han estat amenitzades per la cerca d'un vestit especial, cerca dura i complicada per unes dependentes sense empatia que no entenien el concepte de no saber el què es vol.
quan vaig trobar la dependenta ideal va sorgir el vestit ideal i tot va ser senzill i van sonar violins i era de la meva talla i no li calia fer cap arrenjament de cap mena.
la meva llista-boicot a les botigues de barcelona queda oficialment ampliada amb tres més, a saber: sita murt l'illa, on em van deixar penjada en pilotes la friolera de quinze minuts mentre buscaven la talla 42 ja que la 40 no m'entrava (aclarint que jo tinc la 38); simorra, on em volien disfressar de papallona fucsia, amb una insistència sospitosament cruel; i denver, on la dependenta em va renyar per no saber el què volia i allà plantada es va quedar.
la falta de professionalitat depentil m'ha esgarrifat. i el tema que vagin mal pagades encara més, tenint en compte els preus dels draps que les hi fan vendre. però la seva manca de simpatia em complicaria donar-lis suport moral en cas de vaga o mani, que reconec que se la mereixerien.
*
i fins aquí per avui. me'n torno a la república v. on per si no ha quedat aclarit no es disposa d'internet, cosa que ens permet gaudir l'un de l'altri durant les agradables vetllades primaverals curulles de xiscles d'orenetes i capvespres groguencs mentre engrapem cireres i maduixes (o això voldríem).

Comments:
Camiseria Pons, al carrer gran de gràcia 49 (que em prenc la llibertat de recomanar-te), o a Lourdes Vergara a la cantonada entre rambla Catalunya i Rossellò, o algun cop al On Land del carrer Princesa, o a la botiga del museu téxtil, al carrer Montcada; fora d'aquests quatre llocs, fa temps que no compro roba enlloc, i és que certament és ben enutjós, això d'anar de compres.
 
excel.lents recomanacions, dersu-san. es nota que sou persona de gust, curiosament les dues primeres botigues les freqüentava als 80 i no hi he tornat, penso fer-ho aviat... on land em sona molt també, la del museu em pensava que només venia mocadors estampats i coses així.
agraïda per la visita!
 
Teniu un cargol que es diu Ambrosio? El meu company de pis a Madrid també es diu així i cada vegada que el crido m'imagino que entrarà al menjador amb una safata de Ferrero Rocher a la mà.
 
Hanna,

mai he pogut compendre com les dones podeu estar una hora remenant en una botiga i marxar sense comprar res.

Fa anys que hi dono voltes i no ho comprenc.

petons
 
según que paleta es un sinverguenza y si la cagan no hay porque pagar más de la cuenta.
bárbaros

como dice Vita brevis( http://www.dbarcelona.blogspot.com/ ) : protesta ya!
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?