dilluns, 14 de maig del 2007

no som res

jo voldria viure una vida tranquil.la, dins les possibilitats.
centrada
estable
tolerant
amable
i amb aquells petits moments de felicitat que fan que tot valgui la pena.
voldria no patir
angoixes
rencúnies
ressentiments
ni enfadaments aguts
voldria no jutjar. ni culpar. ni acusar. ni renyar.
voldria perdonar i ser perdonada. el més aviat possible.
oblidar
passar pàgina
voldria que tot fos més senzill.
estimar i ser estimada, tant senzill com complicat.
gaudir de l'amor, que tant aviat com el toco em fuig.
*
la vida no és senzilla. i jo la complico de tant en tant encara més del que no caldria.
sempre ens podem justificar (em puc justificar). que si un mal dia. que si l'altre em va provocar. que si jo sempre intento tenir empatia (ojalà) i els altres amb mi no hi ha manera. exagero, dramatitzo.
en tot cas, torno a ser a l'abisme, i toca passejar-m'hi i mirar avall. no puc tornar a terra ferma. no em llencen cap corda (no me la llença qui jo voldria).
+
dissabte, dins el meu particular moment melodrama, em vaig enganxar a l'eurovisió. una esplèndida edició, la del 2007.
corroboro al mític íñigo, en que el nivell era alt i (la majoria de) les veus eren molt bones. hi havia cançons ben logrades (la de frança per exemple, que incomprensiblement va quedar a la cua). i tifes que estranyament triomfen com armenia que va quedar sisena (!?)
com als vells temps, vaig puntuar cada país, i a serbia li vaig posar un 7. vaig connectar ràpidament amb aquell to drama fúnebre i em va impressionar la posada en escena, el cor de planyideres (si es diu així) i la pujada en intensitat fins arribar al momentasso heart amb la cantant udolant i el cor acompanyant-la repetint el títol... moo-liit-vaa!! uuuh, uuuuuh, uuuuh!
ni oka da sklopim, postelja prazna tera san, a život se topi... molitva
estic desvetllada, un llit buit m'allunya dels meus somnis. la vida es desfà com gel... pregària.

Comments:
I res ho és tot
 
Què farem amb tu, Hannab? Va, segur que arriba la corda (quin mal efecte això de la corda fora de context).
 
Sobre el què t'agradaria ser o fer no hi tinc res a dir. Només que comparteixo moltes de les frases, però que has de mirar de no atabalar-t'hi massa. No som res però som com som i no podem estar desitjant continuament ser una altra persona que no som..
Bé, em sembla que ho estic embolicant...

Respecte d'Eurovisió aquest any em vaig "despertar" tard, ja no vaig poder veure les actuacions, només les votacions i el petit resum de cada participant que van fer just abans.. A mi sincerament comença a cansar-me una mica el tema. M'agrada el Festival però em carrega aquesta preocupació exagerada de tots plegats per fer "alguna cosa que impressioni". Aquesta vegada, per sort, va quedar demostrat que valia més una cançó que una super-mega-guai-posada en escena. A veure si tots plegats n'aprenen... Començant pels de casa!!! Què és això de triar una cançó "que ens sembli que pot agradar"?
No és més fàcil triar una cançó que ens agradi? És tant senzill com quan escoltes una cançó a la ràdio: t'agrada o no t'agrada.
Vaig veure una part del programa que van fer per triar la cançó que aniria al concurs representant España i a mi sincerament no me'n va agradar cap.
Tanta obsessió per la posada en escena i en buscar una melodia lleugera "tipus eurovisió" (que encara no sé quin tipus seria exactament), que ens oblidem del més important: de la qualitat de la peça!!!

En fi, m'estic embolicant encara més que en el primer apartat... ho deixarem aquí!
slts
 
Hoal de nou Hannab, a veure si ara ens veiem més sovint ;)

Uf... la vida és complicada a vegades, millor és que no t'hi emboliquis gaire.

Molts petons
 
b7.
 
dersu, encara no he arribat a aquest nivell..
ai si pere, fa mal efecte, de fet per sort ja m'ha arribat la corda, ara es questió de no caure!
woles grigri (i felicitats de nou pel petitó 2!), tens raó, hi ha dies en que tot es fa costa amunt i d'altres a l'inrevés (aquesta és la gràcia?)
si, si siiiii, els representants que espanya envia a eurovisió sempre busquen agradar a un potencial públic idiota, i així els va!! despres ve el numeret del victimisme i les paranoies delirants sobre complots i tal i qual...
hola inia! doncs sí, espero renovar el contacte amb tu, gràcies pels ànims!
i el mateix albert, s'agraeix la visita i el suport, virtual però real...
 
Com em sona tot això, cranquet! Paciència... (que segur que no te'n sobra).

Una abraçada forta!
 
Uff Vols dir q ens agradaria que totes les coses fossin fàcils?
Complicar-se la vida no té gaire sentit, però queda clar que tot allò que ens ha costat esforç ho disfrutem amb més ganes.
 
gràcies pels ànims cranc violette! la paciència la tinc molt mal repartida :) però ara tot millor, per sort!!!
cert cert alatrencada! el que passa es que quan ets al mig de les complicacions voldries no haver-t'hi ficat, però se'n surt més fort, això segur!
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?