dimecres, 2 de maig del 2007

continuant

reinicio un nou revifament del blog, i les intencions, aix, continuen sent les d'un (miraculós?) manteniment regular.
la feina m'ha tingut molt ocupada. els darrers temps he estat abduida pels esforços d'aprendre una sèrie de procediments mecànics que ara ja tinc relativament consolidats. dos mesos a prova, dura prova, que s'ha barrejat amb una ansiastènia primaveral aguda. ansietat i esgotament a igual dosi. aprendre a certes edats és dur.
però l'esforç ha donat el seu fruit i avui he signat el contracte indefinit. un regust agredolç em domina. ja tinc una feina estable i ja té les condicions que volia (sempre es pot aspirar a més - etc). però ara em pregunto si el fet de traslladar a un ordinador les instruccions orals o escrites que rebo em suposa alguna mena d'enriquiment personal.
no em caldria reflexionar gaire per a obtenir la resposta. així que tot sigui acabar trobant-li alicient a les malabarícies que he après a fer per a endreçar els rocambolescos moviments de material que es fan a l'empresa on he anat a parar. magatzems virtuals i d'altres màgies potàgies. que la meva cap es desentengui dels meus encara nombrosos dubtes em fa tremolar. sospito (sóc paranoica) que he anat a parar al tren de la bruixa versió laboral i que em cauràn escombrades sovint. però diguem que el fet de pretendre ser experta en desentortillegar marrons em motiva força (potser sóc massoca).
en quant a la part social, el meu orgull i jo hem hagut d'acatar que em tocava a mi adaptar-me i no pas a l'inrevés, i estic en procès, hi ha dies millors i dies pitjors. ara activen l'ambientador quan no hi sóc, detall que agraeixo, allò de ojosquenoven, etc. intento no ofuscar-me amb la qualitat de l'aire que respirem allà dins, entre ambientadors, ordinadors, fotocopiadores, i etc. hi ha dies millors i dies pitjors.
el fet de treballar envoltada de tres altres femelles fa que l'estabilitat i la calma trontollin intempestivament. es palpa un desequilibri hormonal considerable i jo m'afegeixo a saltar a la corda quan m'arriba el torn. el problema ve quan salten les altres tres i jo no (més sovint del que semblaria).
*
la vida social es manté enfocada i centrada en el meu v. no me'n canso ans el contrari, i això vol dir que no tinc pràcticament d'altra vida social excepte algun dinar/sopar amb les meves estoiques amigues. l'v. es el meu solet i la meva il.lusió i només ens separem per tal de fer el manteniment corresponent a les nostres llars, com és el cas actual.
+
hem passat quatre dies a castilla la mancha (guadalajara i cuenca). no puc més que recomanar el restaurant casa víctor de guadalajara, on es menja excepcionalment bé, i té uns amos-cambrers ben entranyables, que reposen a la taula del teu costat quan no tenen feina i aprofiten per a fer petites migdiades semi-dissimulades mentre romanen asseguts. escabetx de bonítol, truita a la paisana (amb trocets minúsculs de ceba, patata, pebrot vermell, espàrrecs, carxofa i pernil salat), perdiu escabetxada (el vinagre em perd). bizcochos borrachos. salivo.
a cogolludo (guadalajara) vam celebrar l'aniversari de l'v. amb un cabrit rostit excel.lent (resalivo, quin suquet i quines patates i quina carn tant tendra...!) i un molt bon vi de la terra. ampolla de xupito a dojo i digestió plaent sota una fageda al costat d'un riuet.
i què dir de cuenca. que m'ha encantat. i això que a la ciutat encantada no vam poder anar per mal temps. però passejar pel casc antic de cuenca és una maravella (tot i l'enfilada dels carrers) i si és un capvespre rosat després d'un dia de plujes i cels grisos encara millor (veure foto).
a cuenca hi ha la fundación antonio pérez. visita inexcusable. impressionant convent convertit en museu que per ara ocupa 39 (!) sales plenes de riquesa visual i talent creatiu. gratuit i amb un encarregat entregadíssim que explica tant com vulguis i és molt amable.
#
total, que retorno, que només havia marxat físicament (em refereixo a virtualment) i que aquest temps he fet un munt de posts mentals, gentilesa de l'hora que trigo en anar i tornar a la feina i a casa respectivament. no s'han pogut materialitzar, l'esgotament ho ha impedit. però les ganes continuen.


continuaré.


continuarà.


continuo.

Comments:
Continua, Hanna, continua explicant cosetes com feies... que a mi m'agrada molt com ho fas.

M'has fet agafar ganes de cuinar una truita a la paisana, així, tot tallat petit com ho descrius...
 
Ai, la truita a la paisana que feia la meva mare.... Petonàs.
 
Bentrobada Hannab, que bé tornar-te a llegir després d'aquesta desaparició massa llarga però doblement comprensible. I saber que la feina... bé, que la feina va i que si no va prou trobes altres compensacions.

Cuenca també m'agrada -no conec Guadalajara, la d'Espanya, vull dir- I el plat que recordo millor d'allà és un ajoarriero de color marfil i sabor exquisit sense pebrot ni coses semblants que són les que es troben habitualment. Com que em sembla que entre la violette i l'albert m'han deixat sense truita, em decanto pel cabrit, a veure si aconsegueixo engreixar-me una mica.

Fes bondat i actualitza'ns
 
Ben retrobada. Sembles esgotada però feliç i contenta. Què més vols?
 
Revifar (de l'ant. rebifar "rondinar, sentir repugnància", del fr. se rebiffer "revoltar-se", d'origen expressiu de menyspreu, amb influx de "revivar" en la grafia i en el sentit), curiosament (?), vista l'etimologia, adquirir nova vida, nou vigor.
 
gràcies pels ànims violette, intentaré continuar el menys descontinuament possible :))
si fas la truita espero reportatge!
aix albert, els sabors i els records...
bentrobat pere, correblogs, que no pares :))! no el vaig tastar el ajoarriero perquè me'l suposava ja conegut, i veig que no... tema pendent.
intentem una teletransportació de calories? que et sembla si te'n passo 500 al dia? tots dos contents, no?
woles alatrencada, sí que estic contenta, només vull més temps, més descans, més gaudir de tot el que passa tant ràpid... aix, sempre volem més!
dersu, home jo rondino sovint, sí, i em revolto també sovint, a veure si seré una revifada nata! :)
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?