divendres, 30 de març del 2007

incomprensibilitats

després d'una setmana especialment zombi gentilesa dels plastesquecanvienlhora (a sant de què?), afronto (noti's el llenguatge actiu que utilitzo des de que m'he incorporat a una multinacional) el cap de setmana amb moltes expectatives. en un parell d'hores seré camí d'una idílica (o casi) caseta a la muntanya i allà penso desconnectar de tot i més. que només em despertin els ocells i que només m'adormin els estels (i/o els petons-etc del meu v.) aisiiii!!!
la setmana ha estat intensa, no només perquè ja sóc al nivell avançat de coneixement i pràctica de les meves noves i ja no tant flamants tasques laborals, sino perquè a més les relacions humanes que s'han representat al microcosmos del despatx han estat d'una densitat superior al que una hauria desitjat.
puntualitzo que la meva adaptació a qualsevol grup social ha estat sempre i sospito que seguirà estant, per sempre més, traumàtica. no tinc facilitat per entendre ni captar els comportaments grupals, totes les estranyes simfonies que s'entonen quan cadascú toca la seva propia melodia, i la facilitat que sembla que té tot altri per conéixer per on tirar, no pas jo, és clar que sempre entro fora de to o toco tota sola en un racó.
en canvi sí que tinc facilitat per entendre les persones d'una en una. ja tinc classificats a tots i totes els meus nous companys/es. no hi ha paritat però casi (una dona menys). ja s'han creat aquelles afinitats invisibles i aquelles incompatibilitats palpables.
+
com ja sospitava, cada dia queda més confirmat que m'estic convertint en una senyora maniàtica i paranoica.
les meves manies van de la higiene a l'alimentació, passant per la salut que n'és la mare superiora.
per ara dino a la feina -tot desitjant que les obres a casa dels meus pares finalitzin d'una vegada, cosa que em permetrà anar-hi a dinar cada dia, quinesganes-.
dinar a la feina comporta una llarga dedicació místico-religiosa per part meva com és pensar, planificar i anar a comprar -casicadadia- ingredients sans i frescos i variats, per finalment cuinar-los.
la meva grandiosa curiositat pel tema gastronòmic i pel que cuinen i mengen els altres (frequentment escandalitzada) conclou que a la nova feina:
n'hi ha un (càrreg baix) que diu que fa dieta. cada dia menja arròs blanc amb pollastre/vedella/llom a trocets. de postre fruita. li he suggerit que hi ha més varietat dins l'enorme galàxia dietes, però no sembla tenir-ho en compte.
n'hi ha una (càrreg alt) que diu que no té temps per a cuinar. cada dia menja pre-cuinats. vaig comentar en general que no s'ha d'abusar dels precuinats i va estar-hi molt d'acord.
n'hi ha una altra (carreg mig) que diu que vol aprimar-se i es queixa de que no hi ha manera. cada dia menja l'equivalent a quatre racions normals d'un plat. porta unes carmanyoles gegants, composades bàsicament d'hidrats de carboni amb sofregits variats. a mitja tarda berena. no li he comentat res, espero que algun dia ho capti tota sola.
n'hi ha dos (mascles de carregs mig) que mengen el que els cuina la seva dona. amb una d'elles m'hi identifico força en varietat, estil i presentació. amb l'altra no gens.
aquesta profusió de dinars escalfats dins d'un únic microones provoquen un núvol olorífol (ja hi és aquesta al nou diec?) que s'escampa, benignament, per tota l'oficina.
hi ha la meva cap i la meva putput que mai dinen a la feina. manifesten fàstics i manies variats en relació a cuinar, menjar i especialment en olorar guisats d'altri. -cal aclarir que jo venero l'olor a menjar i que s'escampi encara més. em dona pau i seguetat espiritual i caliu i enyor de la llunyana llar, etc-
en resum, que per estrictes instruccions de la meva cap i la meva putput, l'oficina ha de ser ruixada després de dinar, i cada vegada que elles ho considerin convenient- amb un ambientador sintètic horrorós que em té garratibada.
m'he vist empesa a fer-li saber a la cap i a la putput que la costum de cobrir una olor amb una altra olor és del tot ineficient, i que a més, en una oficina on -malhauradament- no es poden obrir les finestres, la concentració de tòxics que pot produir l'abús de l'ambientador, és pernicial per a la salut de tots.
tot això ho narro ara molt asèpticament, però es va produir en un ambient tens i violent per no dir falton per ambdues parts.
no cadrà dir que no vaig rebre el suport de cap company/a. aquells alegres i xerraries compis que deixen verda la meva cap i la meva putput cada migdia es van quedar del tot muts i/o van posicionar-se manifestament del seu bàndol.
què dur i què injust. ja torno a ser la friki oficial.

Comments:
no hi ha res més a dir.

De seguida que tornis, vens a dinar a casa. La meva peruana cuina com els angels.
 
I vos, senyoreta B, que hi mengeu, a la feina, panses i figues, i nous i olives?
 
Nena, respira fons, compta fins a 100 i pensa en fer l'euromillon
 
sigues siendo tu Hanna B, has cambiado de laboro, pero sigues siendo TU ....
 
Tinc hipersensibilitat olfactiva, no sé si és conseqüència de la meva bona nàpia. Me n'adono que hi ha persones que no senten les olors com jo les noto. Als espais tancats m'ofego, prefereixo ventilar i passar fred a aguantar segons quines olors. Al metro pateixo, quines suors... Em seria insuportable treballar en un espai que no es pugui ventilar!

Però les olors d'espray encara són pitjor, no les aguanto. Entenc que muntessis numeret. Preferible una mala olor natural a una d'artificial Et queda l'opció d'inventar-te una al.lèrgia a algun component de l'ambientador.

Aprofita les vacancetes!
 
Hannah, primer de tot felicitats per la nova feina

Pensa que quan faci més sol i calor pots sortir a fora i dinar a l'aire lliure (si tens sort i tens un parc a davant é sideal, dinar en un banc entre cotxe sno és molt agradable...)
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?