dissabte, 24 de març del 2007
el món laboral i jo (poc compatibles)
porto ja tres setmanes-i-pico a la nova feina, suficients per anar-me mentalitzant de que la meva vida torna a basar-se en matinar per anar a treballar i en tornar a casa baldada dotze hores després (onze i mitja si no m'entretinc en el camí de tornada).una vida com la de la gran majoria, una vida d'alienada que ven la seva força de treball a canvi d'un salari i que sense poder dir que se sent explotada, pot dir que en tot cas la seva vida personal es veu ben annulada. entre setmana.
(aquí vindria una reflexió sobre la fàbula el rei va desputllat relacionant-la amb el món laboral. el concepte feina com a engany, aprofitant les ambicions dels més il.lusos, la tonteria dels anglicismes per anomenar les posicions (ecs d'argot laboral) i l'esforç que implica en relació al que resta (qualitat de vida, temps propi, realització personal. etc). una auca del senyor esteve versió 2007. pendent de desenvolupar).
(aquí vindria una reflexió sobre la fàbula el rei va desputllat relacionant-la amb el món laboral. el concepte feina com a engany, aprofitant les ambicions dels més il.lusos, la tonteria dels anglicismes per anomenar les posicions (ecs d'argot laboral) i l'esforç que implica en relació al que resta (qualitat de vida, temps propi, realització personal. etc). una auca del senyor esteve versió 2007. pendent de desenvolupar).
+
voldria haver anat a concerts. entre setmana, impossible. el meu estat mental i físic és lamentable. matinar em mata i l'únic que puc fer a partir de les set de la tarda és posar-me còmoda (I love sabatilles) i intentar fer tot el que em queda pendent per poder anar vestida i menjada decentment l'endemà.
a partir de les nou em retrobo amb l'v. que també arriba baldat de la seva batalla particular, i fins l'hora d'anar a dormir ens dediquem al mutu consol i al relax que donen el sofà i el comandament a distància. cal fer un esforç per a que el nostre amor no es contamini d'elements aliens realment irrellevants però temporalment preocupants (els dits problemes laborals).
l'objectiu és adaptar-me al medi i aconseguir aprofitar les tres o quatre hores dels vespres entre-setmana per a fer coses més interessants, o més enriquidores, o menys alienants. adaptar-me a dormir poc. em penso que és tasca impossible.
*
per altra banda, i seguint amb el to queixòs ja iniciat, la part social del món laboral és una dificultat afegida per a una ànima delicada com la meva, que viu i deixa viure, i no entèn com pululen pel món tants putputs que fan el contrari (ni viuen ni deixen viure, per si cal aclarir).
a l'empresa on he anat a caure, hi ha un parell d'elements distorsionadors que aconsegueixen alterar la pretesa pau que voldria (íem) la resta.
com a tants altres llocs en els que he treballat, m'he trobat amb una gran majoria de bonagent, que no emprenya ni ganes, i una petita minoria que aconsegueix que la seva particular amargor contamini la resta. gelos o inseguretats o manies o ambicions o curtedat de gambals. o jeta pura i dura. sigui el que sigui, només cal una petita mostra d'aquest tipus d'elements per a que la feina tingui la seva dificultat afegida.
la meva tendència conciliadora lluita fortament amb la meva tendència rebotadora, i la segona ha triomfat ja un parell de vegades. suspir.
me'n faig creus de les ridiculeses en les que es pot arribar a caure. me'n faig creus de que sorgeixin conflictes propis de pre-escolar entre adults pretesament professionals. me'n faig creus d'haver de dir coses que es donen per suposades i me'n faig creus, sobretot, de contemplar en viu en directe i en situ les ridícules trabanquetes que es posen els uns als altres per petites lluites de poder. patètiques.
però em toca estar alerta i desperta i en peu de guerra. ens estem posicionant. sóc la nova i la meva tasca és assumir una feina que algú altre deixa -aparentment voluntàriament però ningú no ho diria- perquè n'assumirà una de nova (visca el vocabulari empresarial). aquesta algú altre és un dels putputs negatius (què-mala-sueeerrrrtteeeee!!!) així que la tasca d'aprendre de la seva mà és duríssima.
per altra banda, haig de guanyar-me un respecte i evitar que em caigui un paket que circula tot brut i enganxifós per l'oficina: el de les tasques que no vol fer ningú. bé, que hauria de fer l'altre putput negatiu però que aprofita la nova situació per a provar sort (amb mi, ésclar).
tinc una cap que en teoria es preocupa i en realitat es desentèn (cas típic, que no descarta que sigui una estratègia dins el meu actual periode de prova) així que la tasca és meva. posicionar-se, terrible concepte. va totalment en contra de la meva ideologia. però si s'ha de fer, es farà. exigències del guió. m'arremango i a currar.
^
i ara em despedeixo i em relaxo i me n'oblido de tot, que és dissabte i el cap de setmana passa volant (snif).
# posted by Hanna B : 10:11 a. m.
Comments:
<< Home
No t'hauria de dir res en diumenge a la tarda, així que només deixo constància de la lectura i de la comprensió de l'estat d'ànim.
sembla que la feina és igual a tot arreu. Moltes hores i algun que altre element que es dedica a putejar més que a ajudar. Desesperant tot plegat.
No entenc com hi ha tanta gent en aquest món que disfruta putejant a la resta... quina manera de ser feliç més trista!
Ànims!
Publica un comentari a l'entrada
Ànims!
<< Home
