divendres, 16 de febrer del 2007

la tieta se'n va a madrid

ai uix, pretenia escriure el dilluns i no vaig poder. ni dimarts. dimecres va tocar fer una gimkana per liverpool de l'estil de les que he vingut fent els darrers temps a l'encara feina actual (matinar + aeroport + ruta en cotxe + fàbrica + màquines + traduir el més diplomàticament possible negociacions rocambolesques + retorn).
el que vaig veure de les rodalies de liverpool em va encantar. casetes de maó vermelles, portes multicolors, rodalies amb molt de verd i construccions baixes, botigues destartalades (precioses) i carreteres estretes amb aquells cotxes que sembla que se't vinguin al damunt. tot molt romàntic si no hi hagues anat per feina i amb una companyia no ideal per a un sant valentine's day (que plastes).
ahir dijous em va tocar fer de tot i més per al manteniment de la llar (rentadores supermercat encarregs farmacia i tal) i avui en tres horetes marxo als madrids: a veure la germana, a veure el rafa (veure foto) que està fet un madricatalà rosset gordi guapo i simpàtic (em deleixo perquè m'empastifi de papilles de verdures), bé, a veure la família i amb l'objectiu personal d'acompanyar el meu amor a la fira arco, gran curiositat i grans prejuicis d'imaginar masses d'snobs prepotents arreu i jo fent fotos de tot, si tinc el valor.
+
les classes semblen interessants però però però resulta que els professors de les assignatures dites sociologia contemporània i tècniques d'investigació social II es van passar ambdos les dues bones hores que duren les classes declamant sobre el sistema sanitari nord-americà i les seves indubtables i horribles deficiències, de les que no en tinc cap dubte, però de les que no hi ha menció alguna al programa de cap de les dues assignatures. el sistema sanitari nord-americà em surt ja per les orelles donat que resulta ser el discurs-denúncia preferit dels senyors professors de sociologia a la UB. els demano coordinació i un representant únic que difongui el tema per tal de no frustrar les ganes d'aprendre dels pobres alumnes que com jo, hem d'atravessar la ciutat amb mil-i-un incidents per acabar aterrant al discurs personal del profe que ha viscut a usa i ens explica les seves peripècies i ens deixa anar les seves subjectives crítiques que potser suscric o no però aquest no és el tema. els donaré uns dies d'adaptació que potser estan escalfant motors (és divendres = estic de bona fe).
*
per acabar amb l'addicció que segueixo patint de parlar de gasnatural, haig d'aclarir algun punt (es pot saltar aquest pàrraf sense cap problema). primer i perquè no sigui dit, diré que si tant els he criticat és perquè els pago un servei d'assegurances per la llar que inclou atenció i solució urgent d'incidències. i ara ells m'han de pagar la factura de fagor (excepte la peça) i resultarà que si compto el que pago i el que rebré, he sortit guanyant i ells perdent uns bons calers, cosa que no em satisfà sinó que m'horroritza pel que implica de terrible descontrol per part seva. ara ve la fase persecució per a cobrar, ben documentada per tota mena d'usuaris patidors dels serveis als nostrats informals paisos mediterranis.
^
ja som a mig febrer, ja venen els bunyols de quaresma, ja no és fosc a les sis sinó a les set, segueixo de finalista a les dues empreses i mentrestant segueixo buscant feina que qualsevol se'n refia.

Comments:
Saluda al Rafa de part meva i exiegix a ta germana la demostració que el Rafa ha escoltat les canónetes que havia d'escoltar. Bones fotos a Arco. I sort amb Gas Natural i amb la feina. Petó.
 
Una vegada tornant de Londres amb uns amics musicaleros vam perdre l'avió. Easyjet ens va oferir l'única possibilitat de volar el mateix dia des de Liverpool. Vam llogar entre els 12 que érem un minibús que ens va portar des de l'aeroport de Luton al de la ciutat dels Beatles. Aquest és el meu coneixement d'aquesta ciutat.

La setmana que ve passaré per Madrid, em fixaré en cada cotxet esperant que sigui el madricatalà nebot més guapo de la blogoesfera.
 
ei, yo la semana q viene me voy unos días a Madrid! ponle un gps a ese xiquet tan maco!!! val la pena donar-li un petó i sort amb la selecció final d'empresa !!!
 
albert, el rafa no fa més que escoltar cançonetes catalanes i sembla que li fan molta gràcia :) gràcies per les sorts, espero tenir-ne almenys alguna...
alatrencada, l'aeroport de liverpool em va semblar molt petit i amb poca oferta, però sclar, venint de bcn on tenim un aeroport que sembla més aviat un centre comercial ja se sap... aviam si us trobeu en rafa i tu!!
lo mismo b-on, a ver si ves a mi sobrino y le das una sesión de besitos-metralleta de mi parte... gràcies!!
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?