dimarts, 20 de febrer del 2007

i d'abusos

la part transport del viatge a madrid ha estat una tortura cruel i salvatge.
renfe i iberia son dos monstres malignes que malfuncionen i que no tenen la més mínima sensibilitat ni empatia ni respecte cap als seus pobres clients. tinc el síndrome agut d'usuària maltractada i la frustració de que això no sigui ni tant sols vergonyós per a aquest tipus de megaempreses que abusen del seu poder amb prepotència de gegant malcriat.
l'anada en tren (clot-aeroport): durada d'una hora en lloc de mitja per motius de les obres de l'ave.
la tornada en tren (aeroport-clot): durada d'una hora i mitja en lloc de mitja perquè s'havia d'anar en bus al prat i allà agafar un tren i fer trasbord (i res no arrancava fins que era ple).
l'anada en avió (prat-barajas): durada de cinc hores en lloc d'una hora per motius de que a barajas feia mal temps i ja aterravem i teniem la pista a cent metres quan el pilot va decidir tornar a pujar en picat tot fent loopings. durant una llarguíssima mitja hora vam estar donant bots i fent esses dins un nuvol negre de foscor que impedia saber si anavem amunt o avall, maletes caient i cops arreu, silenci sepulcral entre el passatge. dins el meu atac d'ansietat vaig imaginar que havien segrestat l'avió i que el segrestador no s'havia molestat en passar per cap acadèmia de l'aire ni similar. el patiment va ser llarg i terrible, i quan el senyor pilot es va dignar a donar-nos explicacions va dir que per culpa del mal temps a madrid ens dirigiem a saragossa (??¿¿), on vam aterrar 1 hora i 10 minuts després (8:20). ens van fer baixar de l'avió i trontollant de la por vam arribar a una terminal deserta, on ens van deixar esperant a veure si anavem a madrid en bus o tornavem a l'avió.
el meu interlocutor a barajas, mentrestant (el meu cunyat) m'informava que allà estaven aterrant tots els avions menys el nostre, del que es deia que estava a punt d'aterrar. delirant.
a l'aeroport de saragossa no hi havia responsables ni dispositius d'emergència ni res similar i per tant no ens van donar ni aigua ni opció de menjar ni de medicar-nos ni d'atendre les nostres angoixes. un senyor amb armilla fosforito anava dient cada mitja hora que en mitja hora diria alguna cosa.
finalment a les 9:30 ens van fer retornar a l'avió (davant el pànic general) i el senyor pilot va comunicar pels altaveus que "en principio las condiciones metereológicas son ahora favorables", senyal que tampoc no havia fet cap curs de comunicació ni de psicologia ni d'empatia. a madrid vam aterrar a les 10:40, deuriem anar via sevilla, no sense unes quantes angoixants turbulències que feien saltar el cor i suar les mans en abundància.
desafortunadament haviem facturat una maleta, que, ja com a colofó va tenir a malament de sortir per la cinta rodoladora a les 12 de la nit. ningú ens va atendre ni vam rebre la més mínima consideració ni aplaudiments en sortir de l'avió ni ens van regalar àpats ni dutisfree ni res de res. l'agònica espera de la maleta tampoc va rebre cap mena de suport moral ni explicació coherent. només un són cosas que pasan i au, que contents hauriem d'estar d'haver salvat la vida.
els malsons sobre accidents aeris i el renovat pànic a volar (amb el que m'havia costat de superar) ara ja són cosa nostra.

Comments:
I a la tornada? no va passar res a la tornada?
 
ufffff vaya viaje!!! Si Renfe e Iberia...mientras más lejos estén mejor, por eso me encanta volar en Vueling aun que tenga q pagarme la cerveza y el bocata. Atencíon al menos te dan y no te tratan como a un "anormal" de momento. Y luego siempre tienes como que dar las gracias de haber podido volar cuando es un servicio q pagas!!!! uffff q llegue ráìdo el teletransporte Dr Spock!
 
es vergonyós, i la ràbia e impotència que se sent.
 
Una abraçada, Hanna! Recuperada, ja?
 
Quin malson això dels viatges. Si jo t'expliqués de Renfe i d'Iberia... (Ui! I com odio la terminal 4S de Barajas!)
No hi ha dret com abusen de nosaltres. Jo cada vegada que em toca viatjar i tot succeeix tal i com hauria de ser no m'ho puc creure. Se'm fa tan estrany arribar amb puntualitat, que no es perdi la maleta...
 
Pensa que al viatge d'anada els controladors italians es van posar de vaga, no ens van avisar que haviem d'agafar el vol de les 6.00 i quan a les 14.00 vam arribar a l'aeroport ens van avisar que haviem d'agafar el vol a Roma, allà estar-nos 4 hores i agafar el de les 21.00 a Florencia. Volia cremar l'avió!!!
 
pujar en picat?

ja deu ser dificil, ja

;-)

petons Hanna
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?