dimarts, 6 de febrer del 2007
esbandida del dia
ja tinc aigua calenta. talment com en una peli thriller, quan més angoixada i desperada em trobava i quan més dolents es tornaven els dolents (mai no podré oblidar la pèssima atenció per part de l'empresa subcontratada per gas natural per a (mal)atendre els clients), va arribar l'ultraheroi disfressat de tècnic de fagor i en un parell de dies va trobar la peça defectuosa i ahir ja la va canviar (no és cap miracle, és que els de gas natural no la troben perquè no la saben instalar, digué l'ultraheroi).a més, la peça no val 336 € sinó 103 € (flipo) i la meva caldera funcionarà perfectament durant molt de temps, i amenaçar amb averies i problemes era l'estratègia mangui dels de gas natural, que més que reparadors són instaladors (reflipo).
total, que ja tinc la caldera funcionant a tot gas i anit vaig dutxar-me i l'aigua calenta va arrossegar tots els meus traumes i conflictes i penes, que quedaran ja finalment desofegats amb aquesta crida denúncia als de gas natural: quina vergonya, quin mal servei, que timadors, estafadors, mal educats i mentiders. quin disgust patir la seva feina mal feta.
entre això i l'afegida de governs i institucions variades a l'apagada del dijous passat, només queda una trista conclusió: estem en mans d'uns insensibles i uns cínics. no segueixo que se suposa que ja estic contenta, però aquests darrers incidents m'ha ben obert els ulls. han encès la metxa i penso combustionar llargament i tant com pugui en contra dels abusos i les mentides dels qui han de treballar pels interessos dels ciutadans / clients i no ho fan (però cobrant).
+
en quant a la meva vida personal, segueixo buscant feina. he anat a dues entrevistes delirants, una perquè me la van voler fer en francès, que és una llengua que entenc però no practico ni parlo bé (a imaginar les incoherències que deuria dir), i a la que tindria per cap un ex cap a qui recordo amb poca simpatia (el món és un pañuel). i una altra amb un gerent entrajat amb un llenguatge no verbal estrafolari que encara no he desxifrat (tinc un llibre que en parla, però no trobo l'apartat arrossegar mig cos pel damunt la taula i estirar i arronsar els braços alternativament mentre es fan preguntes suposadament capcioses). curiosament sóc finalista a ambdues, cosa que no vol dir res, ja que al meu currículum professional privat consto com a reina dels finalismes no culminats.
+
han començat les classes i avui pretenc fer acte de presència. al setembre em vaig matricular de tres (en un excès d'optimisme que ara he perdut).
+
el meu nou status sentimental (em+a parellada) el porto amb alguna dificultat. em costa adaptar-me al fet de conviure durant tres dies a la setmana i desconviure la resta. quan m'acostumo a una cosa arriba l'altra i vice-versa. no és fàcil, ni dolent. en principi tot és bo, però jo no sóc persona de canvis de costums i això em descol.loca i/o descentra una mica.
+
dissabte vaig comprar una bàscula digital i m'hi he fet addicta. anit pesava 700gr més que al matí (que em sembla poc tenint en compte el que vaig menjar).
la bàscula m'ha fet renovar les sempre latents ambicions de menjar sa (molta fruita i verdura i peix, pocs greixos i pocs dolços excepte la xocolata que és molt sana). per a menjar bé i sanament cal molt de temps (per comprar i cuinar-ho tot adientment) i és aquest el punt més feble del projecte.
una cuinera professional m'ha dit que les amanides que venen ja netes porten un excès de cloració (que no surt com a ingredient, ja que suposadament després les esbandeixen, suposició no sempre correcta) i que és més sa l'enciam de tota la vida netejat a casa. això trastoca profundament una de les parts que funcionaven del projecte. el mercadona em facilitava molt la vida pel que fa a les amanides netes i tallades. caldrà rebuscar pels armaris la centrifugadora de l'enciam, que per alguna cosa la tinc. en els propers dies aniré estirant del fil per arribar a la no estranya conclusió que el de tota la vida sempre ha estat més sa, cosa que impedirà, per impossibilitat horària, el retorn a les sempre latents ambicions de menjar sa.
*
imatge, de László Moholy-Nagy.
# posted by Hanna B : 12:47 p. m.
Comments:
<< Home
Potser hauries de moderar les teves justes paraules, doncs els de gas natural, pel que es veu aquests dies, no tenen problemes a ver volar pels aires als seus clients.
# posted by 
: 6/2/07 7:03 p. m.
: 6/2/07 7:03 p. m.
Compte i ara no comencis a dutxar-te a tort i a dret, ja saps que els bons dermatòlegs consireren que no s'ha d'abusar de l'aigua, i menys dels sabons i gels diversos, i des d'aquí sento les olors.
...I tampoc de la bàscula. Només al matí al llevar-se, per molt que t'gradi veure la dansa dels números.
I ja no m'atreveixo a dir-te res de les amanides emplasticades perquè...
En fi, detecto que has tornat a la normalitat de la quotidianitat que pots dominar.
Bé!
...I tampoc de la bàscula. Només al matí al llevar-se, per molt que t'gradi veure la dansa dels números.
I ja no m'atreveixo a dir-te res de les amanides emplasticades perquè...
En fi, detecto que has tornat a la normalitat de la quotidianitat que pots dominar.
Bé!
# posted by : 7/2/07 7:32 p. m.
: 7/2/07 7:32 p. m.
Això de l'amanida-fàcil-obrir-menjar era massa bonic! Quina mandra la centrifugadora... almenys l'enciam de tota la vida té més gust que el net i polit embossat.
Sí, quina ràbia... i suposo que aquell peix tan còmode de cuinar li passa el mateix...
Haurem de trobar temps per anar al mercat. Ja m'estranyava... és cert que "estem en mans d'uns insensibles i uns cínics".
Haurem de trobar temps per anar al mercat. Ja m'estranyava... és cert que "estem en mans d'uns insensibles i uns cínics".
ostres, currar per a un ex... quin mal rollito! Conec això que sents de quan per fi t'acostumes a algú aleshores marxa, i quan t'acostumes a la seva absència aleshores torna... però si la persona s'ho val mereix la pena el trasvals!
Menjar sa, cada cop ho veig més clar, és una utopía. Es faci el que es faci, sempre surt algú dient que s'està fent fatal!
Menjar sa, cada cop ho veig més clar, és una utopía. Es faci el que es faci, sempre surt algú dient que s'està fent fatal!
Si, si, oju amb malparlar sobre els del gas, que no les gasten petites. El cas es que ja escalfi. Et deus mirar l'aixeta com si fós màgica "no m'ho puc creure!". Fa poc hem passat tres setmanes sense aigua calenta - l'instalació nova de trinca del flamant pis era deficient. Després que l'arreglessin, tot eren dutxes de les de sortir amb els dits arrugats, :)
BTW, avui mateix sembla que - per fi - ens han arreglat la calefacció també. Ja només ens queda per posar en marxa / arreglar l'aire condicionat i l'acumulador d'aigua calenta que va connectat a la placa solar. Sembla mentida amb la pasta que cobren pels pisos la poca vergonya que gasten. I punt.
Per cert, has considerat amb quina aigua rentes les amanides a casa? Per que l'aigua de Barcelona igual et deixa una quantitat de clor equivalent a la del mercadona, i fet i fet, son tan comodes....
BTW, avui mateix sembla que - per fi - ens han arreglat la calefacció també. Ja només ens queda per posar en marxa / arreglar l'aire condicionat i l'acumulador d'aigua calenta que va connectat a la placa solar. Sembla mentida amb la pasta que cobren pels pisos la poca vergonya que gasten. I punt.
Per cert, has considerat amb quina aigua rentes les amanides a casa? Per que l'aigua de Barcelona igual et deixa una quantitat de clor equivalent a la del mercadona, i fet i fet, son tan comodes....
# posted by : 12/2/07 7:54 p. m.
: 12/2/07 7:54 p. m.
xurri, gràcies per il.luminar-me el camí de tornada a les amanides en bossa!!! quina alegria...!!!!!!!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home
