Hanna B - que no sap on és i d'això tracta-: de reptes

dimarts, 20 de febrer del 2007

de reptes

avui, repte: una segona entrevista laboral.

dins la meva dilatada experiència en ser entrevistada laboralment, la primera entrevista l'acostumo a superar amb facilitat. hi vaig motivada, ilusionada, esperançada i positiva.

en canvi en segones entrevistes sóc una perdedora nata. els motius del desastre s'originen en que passa massa temps entre la primera i la segona entrevista -en aquest cas, tres setmanes- i com tothom sap, tenir temps fa pensar, amb el resultat de que acabo arribant a la inevitable certesa de que la feina perfecta no existeix. i que potser l'horari no mata. ni la localització. ni el tipus de feina. ni el sou. i que potser hi ha alguna altra feina millor a punt de ser-me oferida, i no fos cas que em diguessin que si i jo em precipités i acabés arrepentida. a més, no acabo de veure'm en el rol de guanyadora i inicio una espiral negativa d'autoboicot i perdo misteriosament tota qualitat abans tinguda, responc incorrectament i no aconsegueixo demostrar el suposat interés en obtenir la feina sinó més aviat el contrari. les segones entrevistes les encaro amb una indissimulada desmotivació cosa que provoca la meva eliminació cosa que em confirma que aquella no era la feina que em tocava a la lotolaboral i cosa que m'empeny a seguir buscant.

aquesta segona entrevista d'avui m'agradaria superar-la, però ara mateix em domina l'habitual esperit ansiós i negatiu d'aquests casos. voldria aprendre a adoptar la famosa estratègia guanyadora, que només es tracta de fer veure que ja has guanyat. tant difícil com fàcil sembla.

la part familiar i laboral-artística del cap de setmana han estat molt positives. tot i el temps limitat, hem menjat (rebé) i conversat amb la meva germana i cunyat i he pogut tenir el rafa a coll força estona i ens hem comunicat en vocabulari rafalià i molts somriures i ganyotes (quin nebot més repreciós que tinc...!!!!).

en quant a arco, les meves prevencions eren infundades, la quantitat de gent snob per metre quadrat era insignificant. l'art exposat en general em va satisfer molt, i encara resto astorada de la paciència dels artistes coreans i les seves obres a base de vestir escultures amb xiclets de maduixa o de grans d'arròs o de lluentons (etc).

altra cosa és que el contingut d'arco sigui inabastable de veure i d'assimilar en un dia, i que l'empatx-empanada mental amb el que vaig sortir d'allà despres d'estar-hi set hores i veure més de 100 stands fos descomunal. l'excès i la sobredosi cultural que se'ns subministra a les pobres ratetes que som els consumidors-massa és el que es porta. una exposició d'art és en principi una experiència agradable i enriquidora. cent en un mateix dia ja es transformen en una aberració i una tortura. el mateix es podria dir d'un concert versus vint-i-cinc (festivals etc.) o potser sóc jo que no m'adapto a la generositat dels gestors culturals d'avui en dia.

# posted by Hanna B : 12:10 p. m.