divendres, 26 de gener del 2007

mandaovien

aviam. estic molt refredada i segueixo sense aigua calenta, però és divendres i fa sol, i això em fa pensar en positiu i recordar que ambdòs inconvenients són reversibles (espero).
però ni el solet ni el divendres no em poden fer oblidar la incompetència dels de gas natural.
dilluns, el tècnic d'urgència de la caldera em va dir que la peça de recanvi trigaria 48 hores en arribar.
però no em va dir que si no l'hi demanava immediatament allò ja no es consideraria urgència i en tal cas la peça trigaria 7 dies. com que davant d'un pressupost inesperat vaig preferir fer la clàssica consulta amb el coixí i la vaig demanar l'endemà, ara resulta que la peça qui sap on para.
i cap element de l'engranatge burocràtic de gas natural no hi poden fer res al respecte. cal esperar amb paciència a la resolució de la incidència, conclusió de la senyoreta teleoperadora tot i les meves lamentacions de que estar-se sense aigua calenta durant una setmana és una barbaritat, i que quin sentit té enviar un tècnic d'urgència si després la urgència la transformen ells mateixos en no-urgència i al damunt no se m'informa. res. ella no hi pot fer res de res de res. puc fer una queixa per escrit, és clar. el dret a la pataleta me'l deixen tenir. la peça dels collons dormita en algun racó quan fa dos dies que hauria d'estar treballant a tot ritme dins la meva caldera.
+
per tal de desmentir el rumor de que fa cinc dies que no em dutxo, aclariré que sí. que em dutxo. a la cuina escalfo aigua a l'olla de fer escudella, la trasllado al lavabo i allà, amb l'ajuda d'un cassó petit em vaig tirant l'aigua calenta pel cap (cal rebaixar-la una mica amb aigua freda de l'aixeta). estil jungla o estil romà o estil peli destape dels setanta. les primeres vegades feia gràcia, però actualment ja no. vull dutxar-me en condicions, vull que l'aigua calenta torni a sortir per la carxofa!!!
*
per oblidar el mal humor generat per una situació tant lamentable, i ho reconec, per descansar braços que estic baldada entre olles i cassons i esforços variats, ahir tarda vaig tenir la iniciativa i l'empenta i el valor d'anar a una nova pelu del barri i demanar un bon tall de cabells. l'engrescada perruquera em va fer el pentinat de la victoria beckham sense informar-me d'un detall tant rellevant. avui, agraïda a la providència via internet, ja ho he sabut, i pateixo un atac de ridiculesa aguda. primer pel pentinat, que em queda quico i que no m'afavoreix en absolut (reminiscències maripauhuget) i després per la humiliació que em significa imitar algú, cosa que jo mai de la vida faria conscientment. mai. i menys per anar suposadament a la moda. coi.
donat que durant el procès i fins el moment d'arribar a casa, vaig estar ben contenta, caldrà deduir que vaig ser drogada o hipnotitzada o posseïda o abduida d'alguna manera que encara no entenc. sigui com sigui, el primer que faré en sortir de la feina serà anar (amb gorra) cap a la pelu a desfer aquest malentès en forma de pentinat a la (horror) moda.
+
bé, doncs, és divendres i fa solet i la providència o el temps o la bona voluntat de qui calgui faràn que el refredat, la caldera i el pentinat siguin oblidats, en un temps prudencial, per sempre més per irrellevància aguda.

Comments:
Si et vols venir a dutxar a casa, la nostre caldera ja funciona bé.

Fins i tot, si vols, tinc una màquina de rapar caps. Clar, que aleshores estaries imitant a la sinead o'connor, potser.
 
quina gràcia la foto!!! més que res perquè me'n recordo d'aquest restaurant de passar-hi pel davant quan vivia a Paris!!! estava pel 4ème i vaig sopar, un dia, a la vora (un que feia cantonada ben al costat), i també era una mena d'oriental molt bo i baratet! no et diré amb qui hi vaig sopar però ja t'ho pots imaginar... jejeje! quina gràcia el Tan dao vien!
 
Proposo que revisis el post i allà on dius "coi", hi posis "cool". Quedarà més a la moda! ;-) No m'hi entenc gaire de pentinats ni de modes, però estic, en general, a favor dels canvis d'estil. A veure com hauràs quedat ara (guapa, segur).
 
Segur que deus estar ben guapa, tot és acostumar-se. Avui vull anar a la pelu, creuo els dits.

Gràcies per aclarir el tema de la dutxa que tant ens preocupava a tots. Uns dies que ens van tallar l'aigua em veia obligada a passar per la piscina per a poder-me dutxar (una murga!)
 
Espero que avui, que és dilluns però encara ha continuat brillant el sol i ja tens el pentinat nou -això de les pelus noves sempre és una aventura perillosa-, continuïs amb la relativització de la situació. Potser, a més, s'ha produït un miracle i han vingut els de gas natural i fins i tot t'han demanat disculpes per no entendre prou bé la teva urgència. No?

(per mi que els dels restaurants xinesos o similars sovint ens prenen el pèl amb els seus rètols. Ara, qui entra en aquest ja ho fa avisat)
 
dersu, agraïda per les ofertes, per ara declino però no descartem res que segueixo sense caldera (djkdls)
bellosoli, així existeix de veritat??? el mite és cert??? quina gràcia..!!! no et vas atrevir a menjar-hi? jejejeje..
ok albert, seré cool i intentaré que sigui tendència dutxar-se amb els pots de bullir aigua, és tope molon d'autentic, juas... he quedat.... doncs amb els cabells ben curts!
sort amb la pelu alatrencada! jo avui també em dutxaré al gimnàs, cal anar alternant.. :)
si pere, continuo relativitzant, suposo que tot és acumular pressió i petar en qualsevol moment, estil gas (aix, ha quedat sinistre...), la peça més buscada de catalunya segueix perduda, casu'm.....
fem una escapada al tandaovien? una peregrinació blogera, quin punt més cool com diria l'albert.. :))
 
Jo et vaig veure divendres i et vaig trobar bufona... no cal dir-ho que és el de la Becks, no trobes???
 
ja sabes como es el estilo francés...bote de chanel n5 a "dojo" y ya está. El baño es para los domingos, ....
 
benvolguda casta, quan em vas veure ja m'havien esquilat les grenyes de la sra. becks... jo no ho hauria dit pas, però no hauria pogut viure amb el pes de saber-ho :)
b-on, te agradezco la sugerencia, pero con el perfume no me llevo demasiado, je... y ya le he cogido el gustillo a las duchas pre-alcachofa...
 
Ai Hannab... si et consola... esta setmana ens vam quedar al pis sense butà: ni per a cuinar ni per a l´estufa...
Tocàvem demanant botelles des d´abans de Nadal i no ens havien fet GENS de cas. Gens fins que clar, vaig agarrar el telèfon i estava que tirava xispes... amb tot i això vaig parlar educadament i em van prometre (el dilluns) que vindrien el dimarts. No van vindre.
El dimcreces vaig tocar i em van dir que repartiven butà fins a les 7 de la vesprà (aci ja estava moooooolt cabrejà...) però, per a més inri... quan van vindre? Dijous! aiiis... em dóne per vençuda amb totes les companyies de de tot: ja siga telèfon, internet, gas , butà...
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?