Hanna B - que no sap on és i d'això tracta-

festes de nadal passades per una grip intestinal. hi ha res més adient per a algú que patia per l'excès de calories d'aquests dies? hi ha res més dur per una golafra com jo que duia setmanes somniant amb els àpats i que oblida el tema calories tant aviat té el plat al davant?
aquest any ha tocat una nitbona amb febrada i esquena partida i nàusees i fàstics i desdejuni absolut.
un nadal amb notable millora general, però encara mig desganada: caldet sense galets, dos canelons (de peix), una cuixa (força petita) de pava. i aigua de vichy. ni cava ni vi ni torró. res per a sopar que va semblar que tornava a recaure.
i un sant esteve amb l'eufòria del perfíjaemtrobobé: vermut amb patates i olives i escopinyes, llagostins, un caneló d'ahir, una espatlla de xai rostida amb cebeta i patates (quatre), vinet, torrons, copeta de cava, neula (de xocolata). aix. ara em noto empatxada. he hagut de renunciar al pantomàquet amb pernil que se'm oferia a ca la família i he retornat al meu cau del desdejuni renegant de la neula i el rostit.
demà toca fruita i verdura en racions moderades i austeres i infusions a dojo. bondat màxima, que dijous marxo a passar una setmaneta al sud. desconec el sud d'espanya, només en tinc les imatges estereotipades dels guiris: toros, fino, tapes, flamenc i salero. suposo que trobaré això i més. ho penso observar tot amb màxim interés i si és possible m'entregaré al consum de les tapes i el fino.
*
aquest primer nadal sense yayo hem tingut el rialler rafa amb nosaltres, cosa que ens fa babejar a tots d'una manera espectacular. no cal que digui que no hi ha cosa més bonica i simpàtica que el meu nebot, i que m'he hagut de reprimir duríssimament d'agafar-lo per por a encomanar-li el virus. suspiiiir.......
un nou nadal, i ja en van tres, soltera. ja gairebé m'havia acostumat a veure les germanes aparellades i jo no, però aquest any la clandestinitat em té el xicot guardadet. encara no toca, i cada ovella ha anat al seu corral. si bé estar sola em satisfeia en general, anar sola a les trobades familiars m'aixafava cada vegada més. com si la meva obvia soledat fos extra visible i fes lluir amb més força les meves innombrables tares. en certes situacions socials estar en parella és un suro que cal per a no naufragar (tant).
^
suscric la gran tendència general de no ser materialista ni consumista però que m'encanti rebre i fer regals. al no ser materialista ni consumista tampoc sé massa què demanar ni què regalar, cosa molt mal feta, doncs arriba el dia i alguna cosa s'ha de demanar i fer. aquest any hem estat tots poc inspirats i els regals s'han quedat a l'àmbit de la llar: gots (germana), bata (moi) sabatilles (cunyat), carret de la compra (germana), tele plasma petita (pels papis), robeta i ninos (rafa).

així doncs, un nou nadal ja ha passat. gens igual i ben diferent dels altres. una nova estació dins el paisatge de sempre. un arbre caigut, una flor que ha nescut, unes noces a la vista (germana petita) i la resta que seguim caminant, jo entrebancant-me amb els virus però ben contenta.

imatge: proyector (2006), de romero martín.