divendres, 27 d’octubre del 2006

totxos variats

m'acabo de cruspir un entrepà estil usa, és a dir, amb una relació farcit-pa clarament decantada pel primer.
la gana, la gula i la pressa, les meves tres inseparables companyes dels darrers temps m'han inspirat: pa de pagès amb tomàquet i formatge, pernil dolç i pernil salat en proporcions extra generoses. el resultat era una mica complicat de menjar, el pa de pagès amb tomàquet no està fet per a menjar en forma d'entrepà, la molla es compacta i s'esquerda i l'abundant contingut la feia relliscar. complicat però boníssim.
pendent l'anàlisi-estudi-comparativa socio-psico-econòmic entre els entrepans a l'americana (amb més farcit que pa) i els entrepans a la catalana (amb més pa que farcit). la seva mania per l'excès i la nostra per la moderació (?) o l'estalvi (?).
*
allò de parlar de la immobiliaria colonial es podria deixar com a promesa incomplerta, total estem en època. però jo tinc molts escrúpols i molta honra i compleixo, tot i la immensíssima mandra que em fa haver de narrar fets tant lamentables.
la immobiliaria colonial és una immobiliaria amb capital de la caixa i d'altres inversionistes que no m'he preocupat en saber. en tot cas és una de les immobiliaries més fortes i sanejades que tenim (patim). cada any fa una exhibició impudent i escandalosa dels seus multiplicants beneficis.
la immobiliaria colonial fa pisos, com el meu. pisos amb uns acabats indignes del seu renom i pressuposada qualitat. pisos amb parets torçades, banyeres picades (tots els veïns en teniem una, hi va haver una rifa?), terrasses amb les rajoles en inclinació contrària als desaigües (mini inundacions quan plou), cables de la tv que no tenen connexió real sinó un endoll enganyador. nul.la insonorització amb els veïns (en aliança amb la ridícula legislació al respecte), banyeres sense aïllar (silicona?) que provoquen parets humides, florides o podrides (el temps, que tot ho diu). parets de fulla de paper: penja un quadre i veuràs per un foradet l'habitació del costat. i esquerdes força impressionants. aquest darrer punt, denunciat pels veïns reiteradament ha estat ignorat sistemàticament per ells. els altres, amb molta insistència, els han anat resolent en relació a la seva mínima voluntat (en el meu cas, només la banyera, arreglada per un especialista en posar tirites especials a les banyeres picades).
el pitjor, però, és que hi ha greus esquerdes exteriors, producte d'uns forjats de mala qualitat que s'estàn començant a rovellar. que subjeten uns panells molt pesats que són els balcons. que si algun dia cauen algú pot fer-se molt de mal i algú de la colonial pot tenir molt mal de ventre.
però mentrestant, aquests espabiladíssims gestors, que per les seves respostes, actes i desprecis em fan sospitar que no tenen ni estudis ni inteligència ni educació, però si endoll del directe, han comunicat a l'administrador de finques que NO pensen sol.lucionar "més esquerdes" com si fóssin un invent caprici dels inquil.lins que quedem pendents. aquí paro. que vindria una narració llarga i feixuga. només dic que la presa de pèl ja ha arribat a un límit. que hi ha una garantia, i que els veïns estem en peu de guerra. que pensem passar a l'acció.
+
quin fàstic que em fan aquesta mena de negocis (totxo el rei) on es combina l'obsessió pel benefici amb el despreci per la qualitat del producte. avarícia i cobdícia. poder i corrupció. ecs. sóc la nova i flamant presi de la comunitat de veïns i he tret l'espasa. he dit.
^
imatge: l'indi gerònimo, la meva gran inspiració actual.

Comments:
doncs sí! és indignant com es fan les coses i la jeta que té la gent, aquesta maleïda obsessió per forrar-se de la manera més ràpida i indigne. El problema ja comença de ben amunt, del mateix govern, que licita obres amb una rebaixa del 30% del pressupost! imagina't la de peripècies que fan els constructors per poder fer la obra i encara guanyar-se la vida! i si ho fa el govern doncs també ho fan els privats. I això és una cursa de cutrerio saltxitxero i de guanyar pasta com sigui, sense escrúpol algun.

La Kaisha, cada cop més maleïda Kaisha, que es dedica a fer negoci en comptes de servei social que hauria de ser la seva veritable funció! I em trobo jo fent una obra en uns terrenys expropiats miserablement pel govern fa més de deu anys, i que PorcaAvantura, propietat de la Kaisha, està convertint en una urbanització de luxe, especulant, aprofitant-se de tothom. Això si, aquí no hi haurà parets esquerdades, que el luxe és luxe! però el pagès a qui li van expropiar per quatre rals (pq van ser quatre rals) els seus camps al costat del mar (useasé q ara valen el q no està escrit) deu treure foc pels queixals!

De fet, curiositats de la vida, naltros estem fent la obra sobre alguns terrenys de PorcaAvantura que, abans de ser expropiats, eren de la família propietària de la constructora en que curro!

Total, que uniu-vos els veïns i feu guerra contra aquests manguis!! siguin qui siguin! ja està be de prendre el pel al personal... be, si, avui estic un pel exaltat... ara em fotré una til·la.
 
Per a quan una campanya ciutadana sense concessions? Per a quan una manifestació massiva a cada ciutat?
Quan exigirem que s'acabi amb les màfies legals i il·legals que converteixen el dret a tenir una vivenda digna de lloguer o propietat en una carrera d'obstacles en què sovint no es pot arribar a la meta o, una vegada s'hi arriba el premi és insignificant.
Guera als especuladors i als que els permeten. Guerra total!
 
La senyoreta Bauer té raó, la Caixa es va vendre Colonial no fa gaire, i tot just el Banc Sabadell s'acaba de vendre també la seva immobiliària.

De totes maneres insistiu, encara que sembli mentida, la Colonial és de una les immobiliàries més serioses (de bona només n'hi ha una), ai las, que hi han, i de les poques que acaben responent.
 
estimada meva....

hauries de sentir-te com a una privilegiada.

(sembla ser)

Jo, en canvi sóc un pobre desgraciat, miserable econòmicament (atur), que viu en un sostre de lloguer (de 480 euros i no em keixxo), i que a part que hagi de pagar un crèdit de 400 eurus al mes per un negoci que va fer fallida gràcies, entre d'altres, a les obres públiques del meu ajuntament.... doncs no em puc queixar d'haver de pagar els 880 euros fixes cada mes mes el que hauré de passar de pensió alimentària per dos fills (240?) a la meva ex que cobra 2000 euros al mes.

Suposant que tingui sort i alguna empresa em vulgui d'operari de nit, em pagaran 950 euros amb sort. Suma i resta= menys 70 euros nets. Clar, no cal descomptar el que pot costar que jo mengi, em vesteixi, pagui llum, gas ni telèfon. Si tingués cotxe....ja t'hi pots pixar!



Osigui, me'n queden
 
La meva enhorabona al conjunt del teu veïnat. Ara sí que hi haurà una "guerrera" que defensarà els seus/vostres interessos. De totes maneres, si decidiu declarar una guerra com proposa pere, aviseu a temps als qui som una mica més covardiques...
 
Noia, és que tu no coneixes allò del "Salva y cambia"? (per pintar la banyera i que sembli blanca una altra vegada)
passa'm un bazooka, que m'apunto a la teva guerra.
 
gràcies pel suport benvolguts. vendre no es planteja. espero sol.lucions i una mica de vergonya aliena dels prepotents aquests... seguirem narrant, tot sigui deixar constància de la feina mal feta (i ben retribuïda)
 
És que algú dubta que vivim a Caixalunya?
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?