dimarts, 17 d’octubre de 2006

pilarismes

osti, jo tenia un projecte i uns plans i una organització (ejem, o l'elevada pretensió de tenir-la).
ara tinc un projecte que trontolla, uns plans que se m'acumulen i caduquen i la cua comença a donar la volta al carrer. i un caos gegant.
estic fent de supewoman sense títol, sóc una intrusa al món de les professionals i se'm nota per tot arreu, no cola per enlloc.
treballar + estudiar + viure sola (+ el blog) ja em tenien prou entretinguda, i ja em mancaven hores, dins el luxe de permetre'm perdre'n unes quantes (detall vital per al propi equilibri mental).
afegint-se als anteriors, ara entra un nou element, l'element dit una relació. malabarisme de mans i peus, reorganització mil.limètrica del temps lliure per a satisfer tots els requeriments. sense parar de somriure, que tot forma part del que jo volia de la vida, i la gent diu que si es vol es pot i que el que jo faig ho fan tants d'altres.
bé. doncs per ara les argolles se'm emboliquen i alguna ha caigut i l'he trepitjat i llavors he caigut jo i m'he aixecat, he deixat de somriure uns minuts i torna a començar, que la vida és un joc i a mi jugar m'encanta. tot i que descansar també m'encanta i començo a tenir la bateria esgotada.
demà exàmen, dissabte anniversari de la co. pendent encara estudiar i comprar regal i anar a buscar uns pantalons que fa una setmana que ja tenen la vora feta i avui classe fins les 10 de la nit. divendres sopar que em temo que hauré de cancel.lar, diumenge futbol en colla que accepto perquè una és un animal social encara que mai no ho hauria dit, i fes treballs per a classe i planxa i omple la nevera, i no oblidem les exigències de la feina que són múltiples i punyeteres. i per si no n'hi havia prou, uns quants i jo hem creat el blog tertúlia que és producte de la nostra sortida virtual al món real i les nostres tertúlies reals com la vida mateixa (res a veure amb les de la tele) que pretenem fer un cop al mes (feta la primera).
que algú m'expliqui d'on trec el temps. sóc a la feina i ja he superproduit un 300% de les meves tasques per a poder tenir una horeta pel blog.
feta la introducció pertinent per a donar a entendre la situació delicada en la que em trobo, passaré ara a relatar algun esdeveniment dels darrers temps.
+
pont del pilar. la meva yaya es diu pilar, però tristament ara només ho sap de tant en tant. era un dia de dinar familiar i ha evolucionat a dia de dispersió familiar. ja no ho celebrem amb ella, que tot sigui dit, ens trobavem uns elements de la família prou discordants i incompatibles que ara ja tenim un motiu menys per a patir-nos. així que cadascú ha anat pel seu compte, i jo a valència, ciutat que no coneixia i que ara conec només una mica.
corroboro el que m'havien dit. valència té una llum espectacular, un casc antic espectacular i un antic curs del túria ara reconvertit en parc extraespectacular. un luxe tenir un parc així. i palmeres i moltes flors i esglésies i barroquisme per aquí i per allà i color i caos mediterrani, i alguna taca de lletgisme multicolor i botigues de barri de les que cada vegada en queden menys a la meva ciutat.
pel camí, l'horror del ciment, que es carrega un paisatge que ha trigat tans segles en ser preciós i que a cop de talonari es converteix en un monstre lleig i trist. marina d'or i tot el que l'envolta. el mal gust de pretendre fer una ciudad de vacaciones i el que en resulta: una acumulació espantosa i enorme d'edificis monstruosos, gegantins, lletjos. el mal és més gros del que m'imaginava. pobre mediterrani.
^
ah, i venen els panellets i aquest any em venen molt de gust (els de coco). i segueixo contrària al concepte halloween.

Comments:
Per Tots Sants, castanyes i panellets. I res de bruixes i monstres, qui s'han cregut que som? (darrera frase, Pujolíssim dixit)

Jo no em dic Pilar per poc - nascuda l'11 d'octubre- i per sort. El meu pare deia que posar-li Maria del Pilar a una filla era molt greu i que per què no se li podia posar, posats a fer, Maria de la Columna?

No et queixis de la feina, reina mora: quan tinguis cinc "xurumbels" que et demanin menjar a totes hores, hagis d'omplir la nevera i cuinar per tots, cantaràs el Virolai.

Ep! que és bromaaaaaaaaaaaaa, donaaaa, que T'ENTENC A TOPE!

apa, petonets, que a mi tampoc no em sobra el temps, encara que ho sembli.

P.D. Em perdo amb això de la tertúlia, no sé com fer-ho, bé, ja ho llegiràs
 
I només som a octubre... espera al maig, quan estiguis pluriempleada, tinguis parella i amant, vagis a la facultat i a una acadèmia de grec clàssic, i t'hagin contractat per escriure en quatre o cinc blogs d'actualitat.
 
Curiosa, la naturalesa elàstica del temps, que tan bon punt s'estiiiiiiiiiraaaa i es fa insuportablement llarg i interminable, com s'escurça com una samarreta a la secadora per deixar-te amb els ronyons i el melic a l'aire.

M'agrada aixó que et cau una argolla i la trepitges i caus - com tot s'encadena i t'ajups i ensopegues... bona imatge.

Bé, ja s'allargarà de nou el temps, tot just comença el fred i les seves tardes i nits inacabables.
 
ueeee!!! si ja es notava, ja! jejejej, ara on queda na Hanna orgullosa de la seva sociopatia? saps q et dic? que estar agoviada d'haver de fer tantes coses és bo, és bo perquè vol dir que tens coses guais a fer! que estàs viva! i val la pena anar un pel ofegada si les pots gaudir! així q t'encoratjo a q les facis totes i cadascuna d'elles, sobretot gaudir de la relació i del millor moment d'aquesta: els inicis!

(però prohibit que el blog es resenteixi per culpa de la teva agitada agenda, eh??)
 
ai! se m'oblidava! sento enveja de tu!!! però ep! de la sana, eh? (però enveja al cap d'avall...)
 
Suposo que cadascú segons les seves possibilitats. Hi hagi sort amb aquesta relació. De debó! Petó.
 
Es nota que has anat a València i has agafat l'esperit del territori: un optimisme i un barroquisme que és capaç d'aguantar el PP més ranci de tota la península. És clar que sembla que hi ha altres motius de feliciats malgrat l'aclaparement d'aquest temps diari que només té 24 hores -i veig que cap partit s'atreveix a prometre'n més: ja m'estranya- (només et faltava escriure en aquest nou bloc t'han interessant, com has dit que es diu?)
Sort amb l'examen d'avui i amb tota la resta ;-)
 
felicitats arare!! ja es veu ja que el teu pare no era manyo... allà hi ha d'haver una pilar a cada llar! (jo el tinc com a segon nom)
dersu, tot te un limit i les meves capacitats més... no hi arribaria mai al maig així com dius.. bufff :)
aisi xurri, que s'allargui, que si no una viu a camera ràpida i es perd els detalls!!
bellosoli, que te'n rius? pensa que la contradicció viu en mi, que no sé on sóc i etc... però la part poc sociable em domina, no ho puc evitar!!
ah, i enveja, tu de mi??? a la teva edat i amb el futur que tens pel davant?? aaaapa, que si acabes de tancar el que ja saps t'esperen recompenses, ja ho veuràs!! tot arriba...
gràcies albert, sort per a tots, sempre cal oi?
ostres pere, a mi em dius pepera i barroca? i com m'ho haig de pendre? sempre provocant, ehhh... doncs pensa que la rita b. ha deixat una ciutat neta i polida que fa goig, i uns parcs...!!! al politic que prometi dies de més de 24 hores el voto!!!
 
tan, tan tan... és que en aquelles hores.
 
Realment s'ha invertit molt a València , i es cert que fa goig, llàstima de que governi el pp i tractin de separarnos dels valencians , amb preteses llengues diferenciades.

Respecte d'on treure el temps per fer-ho tot, crec que sempre que n'anem mancats, però no saps com , acabes fent-ho tot, o quasi tot.

T'entenc totalment, encara que com diu l'Arare, els que tenim crios dediquem el temsp d'una altre manera, pero igualment ens en falta.

Felicitats per el bloc, la parella, la feina, els estudis i tot.
 
Ja ho veig Hanna, que estàs molt atabalada, però pensa amb la gent que et segueix, fins i tot a la tertulia.
No ens estressem, pensa que ve el weekend.
A vegades em dones enveja de tot el que pots arribar a fer i d'on treus energies.
Anims i segueix així!!!!!!!!
 
Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?